Orfebreria: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m |thumb|250px -> |miniatura
m Plantilla
Línia 68:
La joieria  que va conèixer un amplíssim repertori formal (arracades, collarets, anells, braçalets, amulets, etc.) cada vegada va ser més imitada. Al costat dels metalls nobles, les pedres precioses i semiprecioses, així com els esmalts, van contribuir a realçar la fastuosa bellesa de les peces que els orífex fenicis crearen.
 
Els fenicis, més industrials i comerciants que artistes, van conrear l'orfebreria, joieria i l’art del bronze imitant en el seu estil als altres pobles d'Orient. Les obres més importants que encara es conserven són les joies del tresor trobat a Praeneste (Itàlia) i les del tresor de Curium ([[Xipre]]) que deuen datar del {{segle |X}} aC. Entre les primeres destaca una gran copa de plata daurada amb relleus de figures egípcies en cercles concèntrics. Del tresor de Curium cal destacar una pàtera de plata amb relleus assiri-egipcis, a més de variats de penjolls d'or, plata i bronze.
 
Per identificar cada obra com a pròpia, cada orfebre utilitzava símbols propis en forma de segell que li donava autenticitat a la joia. S'utilitzaven també per augmentar el seu valor, ja que les peces de major qualitat eren sempre reconegudes per la seva marca identificadora. Aquests símbols van ser modificants a través dels segles, fins a derivar en el que seran els nusos celtes, base de l'art medieval celta.