Rodes: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m |thumb|300px -> |miniatura
m bot: - del princep de + del príncep de
Línia 29:
El [[408 aC]], les tres ciutats es van unir i en van fundar una de nova, Rodes, a l'extrem nord de l'illa, que va esdevenir capital d'un estat unificat que abraçava tota l'illa. El [[396 aC]], Conó amb la flota atenenca es va presentar a l'illa i la van forçar a retornar al seu bàndol. S'hi va establir un govern democràtic que no va durar, i el [[390 aC]] els aristòcrates enviats a l'exili sis anys abans van retornar i en van assolir el poder amb ajut espartà.
 
L'excessiu poder d'[[Esparta]] va allunyar el govern de Rodes d'aquesta potència, i llavors es va acostar a Atenes, però el [[371 aC]] després de [[Leuctres]], es va aliar a [[Tebes (Grècia)|Tebes]]. Durant la guerra social que va durar fins al [[355 aC]] van estar contra Atenes, instigats pel dinasta de [[Caria]]. El [[357 aC]], va caure en mans del princeppríncep de Cària, [[Mausol]], conservant però la seva autonomia.
 
El [[342 aC]], [[Mentor de Rodes]], un cap militar que havia lluitat al servei d'[[Artabazos II]], sàtrapa rebel de [[Dascilios]] o [[Frígia Hel·lespòntica]] i, més tard, al servei d'Egipte ajudant el rei de [[Sidó]], Tabnit II, revoltat contra Pèrsia, va obtenir el perdó del rei (que va apreciar les seves qualitats militars, ja que lluitant a Sidó havia derrotat els sàtrapes [[Mazeos]] de [[Cilícia]] i Belisis de [[Síria]], i només va poder ser derrotat per les superiors forces de l'exèrcit reial persa) que el va enviar a Rodes, i d'aquesta manera va esdevenir un estat vassall de [[Dinastia aquemènida|Pèrsia]] el [[340 aC]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Kasperson |nom=Roger E. |títol=The Dodecanese; diversity and unity in island politics |url= |llengua=anglès |editorial=University of Chicago |data=1967 |pàgines=12 |isbn=}}</ref> Mentor va fer cridar al seu germà [[Memnon de Rodes]] i al seu cunyat Artabazos II, exiliats a [[Regne de Macedònia|Macedònia]], i especialment el primer es va demostrar un general mot hàbil, i va ser el darrer cap dels perses que va fer front a Alexandre el Gran, però la seva sobtada mort el [[333 aC]] va deixar Pèrsia a la mercè d'Alexandre.