Càncer de pròstata: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - com hipervascularització, + com a hipervascularització, |
m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi |
||
Línia 200:
=== PSA en sang ===
[[Fitxer:Prostate middle lobe orig.jpg|
L'[[antigen prostàtic específic]] (PSA) és una substància [[proteïna|proteica]] sintetitzada per la pròstata normal i la funció del qual és la dissolució del coàgul seminal. La seva producció depèn de la presència d'andrògens i de la grandària de la glàndula prostàtica. Pràcticament és una proteïna de síntesi exclusiva a la pròstata. Una petitíssima part d'aquest PSA passa a la circulació sanguínia i és precisament aquest PSA que passa a la sang el que es mesura pel [[diagnòstic]], [[pronòstic]] i seguiment del càncer de pròstata. Els nivells en sang de PSA en els barons sans són molt baixos, prop de milions de vegades menys que el semen, i s'eleven en la malaltia prostàtica. Els valors de referència pel PSA sèric varien segons els distints laboratoris, encara que normalment aquests se situen en 4 ng/ML. El punt de tall dels nivells normals també augmenta segons l'edat del pacient. D'aquesta forma, uns nivells de PSA sèrics de 4 ng/ML poden considerar-se elevats en una persona de 50 anys i ser normal en una de 80 anys. Els nivells de PSA oscil·len de forma aleatòria prop d'un 15% en un mateix individu. Així, una anàlisi de PSA de 3 ng/ML es pot repetir en altra ocasió i podria donar un resultat de 3,2 o 2,8 ng/ML de forma natural. En un pacient hospitalitzat els nivells poden disminuir fins a un 50%. Encara que el PSA és més abundant en el [[semen]], una petita proporció es troba també a la [[sang]]. La majoria d'homes tenen nivells de PSA per sota de 4 [[nanogram]]s per [[mil·lilitre]] de sang. El nivell de PSA sèric és la prova més sensible per detectar precoçment el càncer de pròstata, ja que s'eleva en el 65% dels casos aproximadament.
Línia 289:
=== La biòpsia de pròstata ===
[[Fitxer:Prostatehistopath.jpg|
La biòpsia dels nòduls de les àrees sospitoses i de zones a l'atzar permet detectar el càncer en només la meitat dels pacients que presenten la pròstata no endurida. La biòpsia també ajuda a determinar si el càncer és o no multifocal. En més del 30% dels pacients la biòpsia amb agulla no pot descobrir el càncer, calent recórrer a la repetició posterior de les biòpsies.
| |||