Música: diferència entre les revisions

{{ocupació}}

La '''música''' és un [[art]] que s’expressa mitjançant la combinació de sons, tenint com a elements constitutius la melodia, l’harmonia, el ritme i el timbre. Es manifesta en l'organització dels sons i els silencis en el temps. És l'art de la generació, manipulació i combinació —en simultaneïtat o en successió— dels sons, produïts per [[veu]]s humanes o per [[instrument musical|instruments]], a la recerca de la [[bellesa]] formal i/o de l'expressió d'emocions, o de complir certes funcions, i produint [[missatge]]s dotats d'unitat, continuïtat i coherència.

 

 

== Diverses accepcions del concepte ==

Al darrere del mot i del concepte música, hi ha, i hi ha hagut, una gran diversitat de significats que a voltes s'exclouen respectivament, i a voltes se sobreposen. Entre aquestes destaquen:

* '''La música com a so organitzat'''. Algunes de les definicions més freqüents de música són les que ho fan en relació al so: l'art del so organitzat, o l'art de produir sensacions mitjançant els sons i els silencis. Aquestes definicions han estat especialment acceptades i aprofundides d'ençà del segle XIX en què s'inicià l'estudi científic de les relacions entre so i percepció.

 

== Música, cultura i societat ==

El valor i els efectes que produeix una música depenen sobretot del context, que li sàpiga o no atorgar aquest valor i efectes.{{sfn|Blacking|1994|Aiats, Jaume: Pròleg, p.14}} Cada conjunt de manifestacions musicals —amb els seus [[estil musical|estils]], [[gènere musical|gèneres]], [[forma musical|estructures]], manifestacions, usos, funcions i càrrega simbòlica— tenen validesa exclusivament dins d'una societat (o diverses) que comparteix uns trets [[cultura]]ls. Cada música és plenament comprensible només en la mesura en què hom es fa seus certs elements de la cultura en la qual una determinada música s'insereix.{{sfn|Blacking|1994|p=29}}{{sfn|Blacking|1994|p=81}} És probable que la música de [[Mozart]] —probablement el més estimat dels músics occidentals— no tingui cap atractiu, interès o significat per a una persona d'una altra cultura. La música és un fenomen universal però no un llenguatge universal, si més no tal com s'havia imaginat al [[segle XVIII]].<ref>Haydn s'acollia a aquesta idea quan li deia a Mozart —en acomiadar-se quan marxava cap a Anglaterra—: ''la meva música és compresa a tot el món''. Vegeu [http://www.archive.org/stream/lifehaydn01uptogoog/lifehaydn01uptogoog_djvu.txt ''Vida de Haydn'' per Ludwig Nohl].</ref>

 

 

=== Cultures i tradicions musicals no europees ===

Atès el caràcter no sols artístic sinó també cultural de la música, cada sistema cultural ha desenvolupat les seves pròpies formes de música, i el grau d'importància de cada una d'aquestes tradicions pot estar en relació a la major o menor centralitat que aquesta ocupi en el seu sistema cultural particular. Més enllà d'aquesta visió que –en el concepte encunyat per Harris<ref>Harris, Marvin (1968):The Rise of Anthropological Theory. Altamira Press.</ref> anomenaríem emic i etic, el cert és que l'estudi de tradicions musicals no europees portat a terme des d'Occident s'ha centrat sobretot en les que han desenvolupat uns sistemes [[teoria de la música|teòrics]] més forts i potents, i/o que han exercit una influència notable sobre altres cultures, entre les quals es troba la mateixa cultura europea.