Georg Friedrich Händel: diferència entre les revisions

 

=== Hamburg ===

La vida rutinària d'estudi i pràctica de la música no omplia les seves ànsies musicals per més que a vegades comencés a substituir Zachau a l'orgue de l'església i que, el [[1702]], obtingués un contracte com a organista de la catedral de Halle<ref>{{ref-llibre|llengua= anglès|nom=Edwin |cognom=Werner|títol=The Handel House in Halle: History of the building and museum and guide to the Handel exhibition}}</ref> i s'inscrigués per estudiar dret a la [[Universitat de Halle]].<ref>{{ref-llibre|llengua= anglès|nom= Jonathan |cognom=Keates|títol=Handel, the man and his music|lloc=NovaN York|editorial=St Martin's Press|data= 1985}}</ref> Es creu que va ser en aquesta època quan va conèixer [[Georg Philipp Telemann]], amb qui el va unir una amistat duradora. Finalment, el [[1703]] va marxar cap a [[Hamburg]], per tocar com a [[violí]] segon a l'orquestra d'aquesta ciutat. A Hamburg, que el 1678 havia inaugurat un teatre d'òpera, el primer teatre públic d'Alemanya, coneix la nova forma teatral barroca, nascuda a començament de segle a [[Florència]]. Hi va entaular una fructífera amistat amb [[Johann Mattheson]], teòric i historiador de música que es va convertir en professor, introductor en els cercles culturals i alhora alumne de Händel. Acompanyat de Matheson va fer un viatge a [[Lübeck]] per a escoltar l'organista [[Dietrich Buxtehude]].

 

 

=== Londres ===

El 1712 torna a Anglaterra, representà ''[[Il pastor fido]]'', i el desembre del mateix any compon, en pocs dies, l'òpera ''[[Teseo]]'' que va ser estrenada el gener de [[1713]]. Amb motiu de la [[Tractat d'Utrecht|Pau d'Utrecht]] va escriure un ''Te Deum'' (avui anomenat ''[[Utrecht Te Deum and Jubilate|Te Deum d'Utrecht]]''). Per celebrar l'aniversari del natalici de la reina Anna va compondre una oda (''[[Ode for the Birthday of Queen Anne]]''). Llavors, ella mateixa li va encarregar un ''Te Deum'' i un ''Jubilate'', que van ser estrenats el 7 de juliol. Així aocnseguí ser nomenat compositor de la cort, malgrat que estava prohibit que un estranger escrivís música per a actes oficials.

 

 

Amb la missió de reclutar primeres veus va marxar a Itàlia; a la seva tornada, ja el [[1720]], es va iniciar la temporada, i va obtenir el seu primer èxit apoteòsic amb ''[[Radamisto]]'', dedicada al rei. L'èxit va inclinar Händel a demanar al rei un privilegi de protecció de drets d'autor, la qual cosa dóna idea de quan perilloses començaven a ser les edicions pirates de les partitures händelianes.

S'oposà al compositor [[Giovanni Bononcini]] i es veié obligat a escriure una òpera en col·laboració, ''[[Muzio Scevola]]'', el primer acte de la qual va ser compost per un músic anomenat Pippo, el segon per Bononcini i el tercer pel mateix Händel. Els honors del triomf van correspondre al compositor italià fins que Händel prengué la revenja amb la seva òpera ''[[Ottone]]'', a la qual van seguir ''[[Giulio Cesare]]'' ([[1724]]), ''[[Tamerlano]]'', ''[[Rodelinda]]'' i ''[[Scipione]]'' ([[1725]]).

 

 

==== Els oratoris ====

Sense acabar de decidir-se per seguir els consells dels més pròxims i amics que li recomanaven abandonar el gènere líric italià, Händel va endinsar-se en el camp de l'oratori en llengua anglesa que ja conreava des de feia llargs anys. Aquesta contradicció entre les seves intencions i els gustos cada vegada més determinants del públic burgès londinenc van acabar per convèncer-lo que havia d'acceptar la invitació del lloctinent d'[[Irlanda]] [[William Cavendish]] i, el 1741, es va traslladar a [[Dublín]], on va donar una llarga sèrie de concerts amb les seves obres més rellevants en el camp de la música vocal.

 

 

Però el 1745 novament va estar a la vora de la ruïna: va caure en una postració semblant a la de 1737, que li va durar vuit mesos. Un esdeveniment inesperat li va aixecar l'ànim: el pretendent al tron, Carles Eduard, va desembarcar a [[Irlanda]]: tot el país es va revoltar i l'exèrcit de ''highlanders'' va marxar sobre [[Londres]]. La capital es va consternar, però Händel es va unir als seus habitants. El 14 de novembre, al Drury Lane, fa cantar un ''Himne per als enrolats voluntàriament''. Va escriure l'&nbsp;''[[An Occasional Oratorio]]'', en el qual convidava als anglesos a lluitar contra l'invasor; i ''[[Judas Maccabaeus]]'', escrit entre el 9 de juliol i l'11 d'agost de [[1746]]. És com l'«himne a la victòria» compost per festejar el triomf del Duc de Cumberland. A aquesta obra s'associa una feliç circumstància: Händel s'havia convertit en el músic nacional d'[[Anglaterra]], i així és proclamat. A partir d'aquest moment no coneixerà més preocupacions materials: reprèn la seva creació amb ''[[Alexander Balus]]'', ''[[Joshua (Händel)|Joshua]]'', ''[[Solomon (Händel)|Solomon]]'', ''[[Susanna (Händel)|Susanna]]'', ''[[Music for the Royal Fireworks|Música per als reials focs d'artifici]]'', etc.

Els oratoris que estrenava ara ho feia en una nova modalitat d'espectacle, el concert obert a tots els públics, ja que el tradicional sistema d'abonament només beneficiava les classes socials altres. L'experiència va ser molt positiva i va permetre a Händel convertir-se en un músic molt popular. Prova evident d'això va ser la resposta popular que va obtenir l'estrena del ''[[Music for the Royal Fireworks]]'' (1749), obra escrita per celebrar el final de la [[guerra de Successió austríaca]], que s'havia de compaginar amb focs artificials. Abans de la cerimònia oficial es va efectuar un assaig general de l'orquestra als jardins de Vauxhall que va convocar uns 12.000 espectadors.

 

 

== Obres ==

La seva producció és molt important en tots els gèneres practicats del seu temps, i el seu catàleg [[HWV]] (incials de ''[[Händel Werke Verzeichnis]]'' catàleg d'obres de Händel), que inclou en total 612 registres més 25 suplements i obres dubtoses i perdudes, va ser elaborat i publicat entre 1978 i 1986 en tres volums. El catàleg ''HWV'' és un sistema de numeració usat per identificar les obres de Händel. A diferència d'altres catàlegs que són ordenats cronològicament, el HWV està classificat per tipus d'obra de gèneres i segons la seva naturalesa vocal o instrumental, igual com el catàleg [[BWV]] de [[Bach]], el catàleg [[Köchel-Verzeichnis|KV]] de [[Mozart]] i el catàleg RV de [[Vivaldi]].