Max Bruch: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi
Línia 1:
{{Infotaula persona}}
[[Fitxer:Bruch und Zanders.jpg|thumbminiatura|Monument a Max Bruch i Maria Zanders a Bergisch Gladbach]]
'''Max Bruch''' ([[Colònia (Alemanya)|Colònia]], [[6 de gener]] de [[1838]] - Friedenau, [[2 d'octubre]] de [[1920]]) fou un [[compositor]] i director d'orquestra [[Alemanya|alemany]].
 
Línia 15:
La primera obra substancial de Bruch va ser una òpera basada en ''Scherz, List un Rache'' de [[Johann Wolfgang von Goethe|Goethe]], composta i representada a Colònia el 1858 (no en van sobreviure versions orquestrals), després de la qual els seus mestres el van encoratjar a viatjar per Alemanya. Així va anar a parar a [[Leipzig]], ciutat en què la vida musical encara era dominada per la influència de [[Felix Mendelssohn|Mendelssohn]]. Assentat a [[Mannheim]], entre 1862 i 1864, va compondre dues obres que li van proporcionar renom entre el públic: l'òpera ''Die Loreley'' i la cantata per veus masculines ''Frithjof''. Aquesta va ser la primera de les nombroses obres corals exitoses que van mantenir el seu nom entre el públic al llarg de la seva vida. 
 
Després d'això es va quedar temporalment a Leipzig, Bonn i Mannheim. El 1865 va rebre el càrrec de director musical a [[Coblença (Alemanya)|Koblenz]], on va escriure la seva obra més famosa, el [[Concert per a violí núm. 1 (Bruch)|Primer Concert per a violí]]. Dos anys més tard es va traslladar a [[Sondershausen]], on va treballar com a mestre de capella fins al 1870. En els anys següents va viure primer com a professor de música a Berlín i des de 1873 com a compositor freelance a Bonn. En aquest període va establir contacte amb alguns dels músics més importants del seu temps, així com [[Johannes Brahms]], [[Pablo Sarasate|Pablo Sarasate i]] [[Joseph Joachim]], a qui va dedicar el primer concert per a violí. [[Fitxer:Bruch-tomb.JPG|thumbminiatura|Tomba de Max Bruch i la seva dona a Berlin]]De 1880 a 1883 va dirigir la Philarmonic Society de Liverpool i es va casar el 3 de gener de 1881 amb la cantant Clara Tuczek, amb qui va tenir quatre fills. Després d'un viatge als EUA, es va convertir en director de la Breslauer Orchesterverein fins al 1891. Aquest mateix any li van donar la direcció de la classe de composició a la Akademie der Künste de Berlin, on va tenir molts deixebles que més tard serien coneguts, com per exemple en [[Jakob Rothstein]].<ref name= "Enciclopèdia Espasa, vol. 52"> Edita [[Enciclopèdia Espasa]], vol. 52, pàg. 495. (ISBN-84-239-4552-9)</ref> En els anys següents Bruch va rebre moltes distincions: va rebre el títol de professor honoris causa per les universitats de [[Cambridge]] i de Berlín. A aquesta ciutat va tenir com a deixeble també el músic català [[Màrius Mateo]].
 
En els deu últims anys de la seva vida Bruch va renunciar als seus càrrecs i es va dedicar completament a la composició.