Aragó: diferència entre les revisions

''"Nos, que valemos tanto como vos os hazemos nuestro Rey y Señor, con tal que nos guardéis nuestros fueros y libertades, y si no, no"''. -- [[Justícia d'Aragó]]

 

Aquesta situació es repetiria en el [[Compromís de Casp]] (1412), on s'evità una guerra que hauria desmembrat la [[Corona d'Aragó]] en sorgir un bon grapat d'aspirants al tron després de la mort de [[Martí l'Humà|Martí I d'Aragó ''l'Humà'']], un any després de la mort del seu fill, Martí ''El Jove''. [[Ferran d'Antequera]] fou l'elegit, de la branca castellana dels [[Trastàmara]], però també directament entroncat amb el rei aragonès [[Pere IV d'Aragó|Pere IV ''El Cerimoniós'']], a través de la seva mare Elionor d'Aragó.

 

 

El matrimoni de [[Ferran II d'Aragó]] amb [[Isabel I de Castella]], celebrat el [[1469]] a [[Valladolid]], derivà posteriorment en la unió de les dues corones, però mai van formar Espanya fins a Felip V.

Durant la Guerra de Successió, Aragó (igual que la resta de territoris de la Corona: Catalunya, València i Mallorca) donà suport a l'[[Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic|arxiduc Carles]] (de la casa d'Àustria) davant de [[Felip V d'Espanya|Felip V]] (dels Borbons). Després de la batalla d'Almansa (1707), Felip V (que des del punt de vista dels monarques catalanoaragonesos hauria de ser Felip IV) abolí els furs aragonesos, adoptà diferents mesures centralistes i foren anul·lades totes les antigues disposicions polítiques del regne (Decrets de Nova Planta). Aragó es convertí en la pràctica en una província, i el seu Consell fou absorbit pel Consell de Castella.

 

 

Durant el [[segle XX]], la història d'Aragó ha sigut parella a la de la resta del territori espanyol. Cal destacar l'impuls econòmic conjuntural en la dictadura militar [[Miguel Primo de Rivera Orbaneja]] (1923-1931) i del progrés en les [[llibertats civils]] i individuals, durant la [[Segona República Espanyola]] (1931-1936).

Aragó quedà dividida per les dues bandes enfrontades a la [[Guerra Civil]] (1936-1939). Per un costat la zona oriental, la més pròxima a Catalunya, lleial a la República i per altre la zona occidental, on s'ubicaven les tres capitals provincials, per la banda sublevada, la facciosa nacional-feixista. Hi va haver una dura, cruenta i salvatge repressió a totes dues bandes, i durant la lluita, una forta disputa per la ciutat de [[Terol]] i durant la [[Batalla de l'Ebre]].

 

 

Els rius pirinencs, els més cabalosos i amb crescudes a l'època de fusió de les neus, contrasten amb els menys importants i de règim torrencial de les muntanyes prepirinenques i de la Serralada Ibèrica. L'[[Ebre]] és el gran col·lector de tot aquest sistema. El seu cabal mitjà a [[Saragossa]] és de 243,9 m³/s, però presenta acusats estiatges i fortes crescudes d'octubre a març.

 

== Clima i vegetació ==

 

La [[vegetació]] segueix les oscil·lacions del relleu i del clima. Hi ha una gran varietat, siga vegetació silvestre o cultius humans. A les zones altes es poden trobar boscos, matoll i prats, mentre que a les zones de la vall de l'Ebre continuen sent explotades per a ús agrícola.

A Mequinensa, podem trobar l'Aiguabarreig un espai amb gran riquesa natural i una gran varietat d'ecosistemes que abasten des de les estepes mediterrànies a impenetrables boscos de ribera, convertint aquest espai en un paradís per a la biodiversitat. Territorialment, l'Aiguabarreig es troba al centre de la Depressió mitjana de l'Ebre. Limita a l'oest amb els Monegres, a l'est amb els Tossals de Montmeneu i Almatret i cap al sud amb la cua de l'embassament de Riba-roja. Aquest espai rep el nom de la paraula d'origen català que designa el lloc en el qual dos o més corrents d'aigües s'ajunten i formen una de sola.

 

Fora de les capitals provincials (Saragossa, Osca i [[Terol]]), cap municipi no assoleix els 20 000 habitants; altres municipis importants són [[Calataiud]], [[Ejea de los Caballeros|Eixea]], [[Montsó]], [[Barbastre]], [[Tarassona]], [[Jaca]], [[Fraga]], [[Alcanyís]], [[Casp]], [[Sabiñánigo]], [[Andorra (Aragó)|Andorra]] i [[Binèfar]]. Únicament la província de Saragossa mostra un creixement demogràfic notable; la de Terol té un creixement vegetatiu negatiu, i Osca, amb un dèbil creixement vegetatiu, no ha pogut deturar la davallada de població produïda per l'emigració, dirigida principalment a Saragossa, a Barcelona i a la mateixa capital provincial. De fet, les províncies de Terol i Osca tenien més població l'any 1900 que ara, i la disminució continua, cosa que les ha situat entre les províncies més despoblades d'Espanya.

 

{{-}}