Art asturià: diferència entre les revisions

 

== Característiques ==

Les característiques que identifiquen l'art asturià són:

* el desig de rememorar les glòries del [[visigòtic|regne visigòtic]] de [[Toledo]], del qual es consideraven hereus.

 

== Arquitectura ==

El preromànic asturià arquitectònic precisa més el tipus llatí i el tipus bizantí, que ja s'havien diferenciat a l'estil visigòtic i les tècniques constructives de l'època romana. Un i altre tipus admeten columnes i pilastres i també semicolumnes adossades al mur i calçades amb arcs, formant així el mur compost, essent el preludi del pilar compost de l'[[arquitectura romànica]], que apareix ja complet a l'[[arquitectura mossàrab]] del segle X. A tots dos tipus es troben arcs de mig punt i peraltats però no de ferradura sinó per excepció (llevat de les finestres) i arcs també de descàrrega als murs i contraforts o estreps exteriors. A l'un i l'altre s'observen reixats de pedra ornamentada a l'ingrés de l'[[absis]] anomenat [[iconòstasi]], [[capitell]]s una mica recarregats i que s'aparten de la idea clàssica, finestres amb ornamentació de pedra calada o gelosia, petites [[rosassa|rosasses]], ornaments de tosques figures, de tiges serpentejants, de rosasses petites variades, de trenats i d'altres labors d'estil visigòtic.<ref>[[#Salvat|Enciclopedia Salvat 1997]]: pàg.343</ref>

 

 

=== Ramirense ===

[[Fitxer:San miguel de lillo jamba.jpg|miniatura|esquerra|[[Brancal]] de San Miguel de Lillo]]

Aquest període correspon als regnats de [[Ramir I d'Astúries|Ramir I]] i el seu fill [[Ordoni I d'Astúries|Ordoni I]]. El primer va succeir Alfons II, que va morir sense descendència, fent-se càrrec d'un regne que estava en ràpida expansió. També va lluitar contra els [[normands]] amb èxit, derrotant-los a [[Gijón]] i [[la Corunya]] el 844. Paradoxalment, va gaudir d'una època de pau amb els seus tradicionals enemics, els musulmans, la qual cosa li va permetre renovar de manera substancial l'arquitectura i l'estil decoratiu, desenvolupant l'estil anomenat ramirense. Amb Ramir I (842-850) l'art asturià assoleix la seva màxima expressió, malgrat el breu del seu regnat, essent les construccions del mont Naranco el seu millor exponent. Adopta la planta quadrada o de creu grega, l'absis quadrat, també amb finestra, la volta de canó per cobrir totes les naus i els arcs faixons per a suport o reforç de les voltes.

 

=== Postramirense ===

Aquest període abasta el regnat d'[[Alfons III d'Astúries|Alfons III]], que va pujar al tron a l'edat de 18 anys, després de la mort del seu pare, [[Ordoni I d'Astúries|Ordoni I]] i que va marcar el zenit del [[regne d'Astúries]]. Com continuador del [[regne de Toledo]], el nou rei va assumir plenament l'obligació de tornar a conquerir tot el territori ocupat pels musulmans. Davant l'expansió de les seves posicions, els [[mossàrab]]s procedents d'[[Al-Andalus]] van venir a contribuir a la repoblació, cosa que va repercutir en la influència de les noves construccions arquitectòniques fent que els arcs de mig punt comencessin a ésser canviats pels [[arc de ferradura|arcs de ferradura]].<ref>[[#Barral|Barral i Altet 1989]]: pàg.348</ref>

 

 

== Orfebreria preromànica asturiana ==

Durant l'art asturià es van realitzar obres sumptuàries d'[[orfebreria]], de les quals encara es conserven bons exemples de caràcter religiós.