São Tomé i Príncipe: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m |thumb|180px -> |miniatura
m Plantilla
Línia 115:
No obstant això, durant l'any 1595 va tenir lloc la famosa "[[revolta dels angolars|Rebel·lió d'Esclaus]]" a São Tomé i Príncipe. Segons alguns documents històrics [[Rei Amador]] era 'un esclau', qui estava en contra de l'esclavitud i va mobilitzar a tots els angolares (habitants de les illes per aquell temps) així com altres africans per construir una nació lliure sobre aquestes illes. Entre 1595 i 1596 São Tomé i Príncipe va ser governat pels [[angolars]], sota el comandament de Rei Amador. El 4 de gener de 1596, Rei Amador va ser capturat, condemnat a presó i assassinat pels portuguesos. Encara avui, és recordat amb molt afecte i és considerat heroi nacional a les illes.<ref name=ref_duplicada_1>[http://web.archive.org/web/http://www.gradakilomba.com/Essays.htm Rei Amador]</ref>
 
El cultiu de [[sucre]] va declinar en els següents 100 anys, i cap a la meitat del [[{{segle |XVII]]|s}}, Sao Tomé va passar a ser poc més que un port d'escala per a vaixells proveïdors de [[carbó]]. A principis del [[segle XIX]] van ser introduïts dos nous cultius, [[coffea|cafè]] i [[cacau]]. Els rics sòls volcànics van semblar ser apropiats per a aquestes noves collites. Com a conseqüència, grans plantacions (''roças''), apropiades per les companyies portugueses o terratinents absentistes, van passar a ocupar gairebé tota la terra apta pel conreu. Pel [[1908]], São Tomé havia arribat a ser el major productor mundial de [[cacau]], que, a més, era la collita més important del país.
 
El sistema de ''roças'', que va donar als administradors de les plantacions un alt grau d'autoritat, va conduir als abusos contra els grangers [[Àfrica|africans]]. Encara que [[Portugal]] va abolir oficialment l'[[esclavitud]] en [[1876]], la pràctica del treball remunerat forçat va continuar. En els primers anys del [[segle XX]], una controvèrsia publicitada internacionalment va descobrir que els contractistes [[Angola|angolenys]] van estar subjectes a treballs forçats i a condicions insatisfactòries de treball. El desordre laboral esporàdic i el descontentament van continuar al llarg del [[segle XX]], culminant en un esclat de motins en [[1953]] en el qual diversos centenars de treballadors africans van morir en un enfrontament amb els seus governadors portuguesos. Aquesta [[massacre de Batepá]] segueix sent un fet important en la història colonial de les illes, i el govern recorda oficialment el seu aniversari.