Georg Cantor: diferència entre les revisions

Un cop enfrontat el tema d’[[Aristòtil]], investigà els treballs d’altres pensadors del [[{{segle |XVII]]|s}}, que fou un dels més fructífers en l’estudi de la naturalesa de l[[’infinit]] amb exemples com [[John Locke|Locke]], [[René Descartes|Descartes]], [[Spinoza]] i [[Leibniz]]. Necessitava enderrocar també les seves crítiques per assegurar-se que cap crítica aconseguiria fer descarrilar la seva teoria. Sabent que Déu era inevitablement esmentat en tals jutjaments, es veié obligat a fer consideracions similars. L’argument més utilitzar era que el nombre només es podia predicar des d’allò finit; l’[[infinit]], absolut, pertanyia únicament a Déu. La pregunta de “com d’infinit” esdevenia impossible. Cantor criticà aquesta negativa  a predicar res de l’absolut en termes de nombres, similar a l’argument que utilitzà per vèncer a [[Aristòtil]], demostrant que tal conclusions depenien d’un argument circular.