Buran (transbordador espacial): diferència entre les revisions

 

== El desenvolupament del ''Buran'' ==

 

El desenvolupament del transbordador ''Buran'' es va iniciar a principis dels [[anys 1970]] com a resposta al programa del transbordador espacial nord-americà. Quan la [[NASA]] va anunciar el projecte, els enginyers del programa espacial soviètic van començar a estudiar la validesa del programa, originalment van desestimar el projecte, ja que no creien que les xifres del cost del programa fossin realistes. No obstant això, quan es van assabentar que el transbordador podia ser llançat des de la [[Vandenberg Air Force Base|Base de la Força Aèria Vandenberg]], els militars soviètics sospitaven que el programa en realitat era un bombarder nuclear, ja que un llançament des de Vandenberg permetia sobrevolar els principals centres de la Unió Soviètica en tan sols 10 minuts.<ref name=korolevharfordn1> {{cita llibre|cognom= Harford |nom= James |títol= Korolev: How One Man Masterminded the Soviet Drive to Beat America to the Moon |data=8 abril 1997 |editorial= John Wiley & Sons |isbn= 978-0471327219 |pàgina= 314 |consultA = 26 desembre de 2017}} </ref>

 

== Característiques del ''Buran'' ==

Inicialment s'havia previst de construir cinc naus de tipus ''Buran'' però al capdavall només una va volar. Es va dur a terme un segon exemplar i tres altres s'estaven construint quan es va decidir d'aturar el programa. Es van construir diversos altres models prèviament a la realització del ''Buran'' entre els quals figurava un exemplar que posseïa quatre reactors d'avió, per a poder estudiar el seu comportament en vol subsònic. De manera similar a les primeres proves de les naus americanes, els pilots tenien seients ejectables. La cabina pressuritzada conté quatre seients per als pilots i sis per als passatgers.

Amb un pes de 75 tones buit, pot arribar a portar 27 tones a una òrbita de 450 km (contràriament a les naus americans que porten 24 tones).

 

== El prematur final del ''Buran'' ==

 

Després d'aquest primer vol reeixit, el projecte va ser suspès a causa de la falta de fons i de la situació política a la [[Unió Soviètica]]. Els dos orbitadors següents, programats per [[1990]] i [[1992]], mai es van acabar. El 30 de juny de 1993, el projecte era cancel·lat de forma oficial pel president rus [[Borís Ieltsin]]. En aquell moment l'erari rus havia gastat en el projecte uns 20.000 milions de [[Ruble rus|rubles]].