Amerigo Vespucci: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m |miniatura|left -> |miniatura|esquerra
m Plantilla
Línia 229:
{{cita|Rostien un cert animal que semblava una serp, llevat que no tenia ales, (sic) i d'aspecte tan lleig que ens meravellàvem molt de la seva deformitat. Vam caminar així per les seves cases o millor cabanes, i vam trobar moltes d'aquestes serps vives que estaven amarrades pels peus i tenien una corda al voltant del musell, que no podien obrir la boca, com es fa als gossos alans perquè no mosseguin; tenien un aspecte tan fer que ningú de nosaltres s'atrevia a tocar-les, pensant que eren verinoses; són de la mida d'un cabrit i de braça i mitja de llargada; tenen els peus llargs i gruixuts i armats de fortes ungles; la pell dura i de diversos colors; el musell i la cara de serp i del nas surt una cresta com una serra, que els passa pel mig del llom fins a la punta de la cua; en conclusió, vam jutjar que eren serps, i verinoses, i se les mengen.<ref name="arci" />}}
[[Fitxer:Cantino Planisphere.jpg|miniatura|esquerra|Mapapundi de Cantino (1502), el més antic dels mapes portuguesos sobre Amèrica. Mostra un registre fragmentari de la costa del Brasil, amb un desenvolupament gairebé complet de la part sud del continent i cap al nord, una prolongació que s'assembla vagament a la península de La Florida. En contraposició amb mapes castellans contemporanis, dibuixa Cuba com una illa.]]
Gran part dels historiadors pensa que aquest viatge és una invenció posterior aliena a Vespucci, però que el relat inclou parts verídiques de l'autèntic viatge de 1499 a les ordres d'Alonso de Ojeda. Sobre la seva falsedat, molt probable, existeixen proves addicionals a les subministrades per Pohl: cap a mitjan {{segle |XIX}} van ser descoberts uns documents del Llibre de Despeses de l'Armada d'Espanya en les quals figura que el 12 de gener de 1496, el tresorer real havia pagat la suma de deu mil morabatís a l'empresa que administrava Vespucci, en concepte d'avançament per l'equipament d'una expedició que va partir el 3 de febrer i que va sotsobrar tres setmanes més tard.<ref>Fernández de Navarrete:322</ref><ref>Germán Arciniegas, que creu que en l'autenticitat d'aquest viatge, intenta refutar aquesta evidència basant-se en una dubtosa interpretació de Harrisse, de la qual conclou que Navarrete hauria alterat l'abast del document referit i que cap dels investigadors posteriors hauria percebut la invenció. (Arciniegas)</ref> El registre escrit sembla demostrar també que entre 1497 i 1498 Vespucci es trobava extremadament ocupat amb els preparatius de la tercera expedició de Colón.<ref name="Ober"/>
 
Altres acadèmics, com el colombià [[Germán Arciniegas]], creuen en canvi que va ser real i es recolzen principalment en l'evidència cartogràfica immediatament posterior a 1499 (Mapamundi de Juan de la Cosa de 1500, Planisferi de Cantino de 1502), on ja apareix tot el perfil del golf de Mèxic, s'insinua la [[Florida|península de la Florida]] i es desprèn [[Cuba]] de la massa continental. Entre les dates citades no hi ha viatges intermedis<ref>Existeixen diversos viatges que expliquen els mapes esmentats, especialment el de [[Vicente Yáñez Pinzón]], que en el mateix mapa de 1500 va ser assenyalat per [[Juan de la Cosa]] com a descobridor del [[Brasil]].</ref> que puguin explicar el nou coneixement geogràfic; aquestes troballes són habitualment reconegudes a les molt posteriors expedicions de [[Juan Ponce de León]] ([[1515]]) i [[Francisco Hernández de Córdoba (descobridor de Yucatán)|Francisco Hernández de Córdoba]] ([[1517]]). En tot cas, aquest nou perfil costaner no apareix en la majoria dels mapes contemporanis del viatge i fins i tot torna a desaparèixer en diversos mapes posteriors.<ref name="arci" />