Antic Règim: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi |
m Plantilla |
||
Línia 5:
== Origen del terme ==
La seva utilització és contemporània a la [[Revolució Francesa|Revolució francesa]], tanmateix la responsabilitat més gran en la seva fixació correspon a [[Alexis de Tocqueville]],<ref>Tocqueville, Alexis (1856): ''L'ancien régime et la Révolution''. Traducció catalana de Joan Casas, ''L'Antic Règim i la Revolució'', seguit de ''Estat social i polític de França abans i després de 1789'' / Alexis de Tocqueville. Edició a cura de Xavier Arbós; pròleg de [[Josep Ferrater Mora]]. Barcelona, Ed. 62, 1983 (Clàssics del pensament modern; 10) {{ISBN|84-297-2082-0}} </ref> que va indicar que «la [[Revolució Francesa|Revolució francesa]] va batejar allò que va abolir».<ref>«la Révolution française a baptisé ce qu'elle a aboli»</ref> Tocqueville, doncs, va donar al concepte antic règim una difusa diferenciació respecte del d'[[edat mitjana]], que es va fer comuna en la [[historiografia]] durant el {{segle
Des del punt de vista dels enemics de la revolució, els «reaccionaris», el terme ''antic règim'' va ser reivindicat amb un punt de nostàlgia, seguint el tòpic literari del paradís perdut. [[Charles Maurice de Talleyrand-Périgord|Talleyrand]] va arribar a dir que «els qui no van conèixer l'antic règim mai podran saber el que era la dolçor de viure».<ref>«Ceux qui n'ont pas connu l'Ancien Régime ne pourront papeu savoir ce qu'était la douceur de vivre»</ref>
Línia 37:
Per a la resta d'estats europeus, el concepte és d'ús problemàtic (vegeu la secció [[#Altres països europeus|"Altres països europeus"]] en aquest mateix article). Pel que fa a la resta del món, tan sols al territori [[Amèrica|americà]], durant el període en què va ser colonitzat per les potències europees podrien considerar-se similituds en les seves grans ciutats, però és una opció arriscada.<ref>Hi ha alguna utilització del concepte per l'Amèrica espanyola: Guerra, Francois Xavier (1988) ''México: del antiguo règimen a la Revolución'', Mèxic, FCE. {{ISBN|968-16-2972-8}}</ref> En qualsevol cas, la [[independència americana]] contribueix decisivament a la fi de l'antic règim. El [[Japó]] representa una formació econòmica i social que, d'alguna manera, mostra similituds amb les occidentals, per la qual cosa alguns autors li van aplicar el concepte de [[feudalisme]] o el de [[monarquia absoluta]] –no tant el d'antic règim–, i seria aquesta similitud, ben diferenciada de la [[Xina]], junt amb la no-submissió colonial, allò que explicaria el seu ràpid accés a la modernitat en l'[[era Meiji]].<ref>Perry Anderson i Kohachiro Takahasi, entre d'altres, van tractar el tema en els debats historiogràfics entre historiadors materialistes de mitjans del segle XX.</ref>
D'altra banda, no és possible retrotraure el concepte a entitats polítiques d'un període anterior perquè foren formes polítiques [[feudal]]s, dependents en alguna mesura de l'[[imperi]], del [[papat]] o bé d'algun model de [[ciutat estat]]. Ras i curt, la durada temporal de l'antic règim coincidiria amb l'[[edat moderna]]: del [[segle XV]] al [[segle XVIII]] i seria un model polític vàlid per al [[Regne de França]] –des de finals de la [[Guerra dels Cent Anys]] fins a la [[Revolució Francesa|Revolució francesa]]– i per a [[Espanya]] –de [[1492]] a [[1808]]–. Tanmateix, algun autor argumenta la persistència de trets propis de l'antic règim en l'Europa de finals del {{segle
[[Fitxer:Peter Paul Rubens - The Reconciliation of King Henry III and Henry of Navarre.JPG|miniatura|esquerra|''La reconciliació d'Enric III i Enric de Navarra'', per [[Rubens]] ([[1628]]). Un episodi de la [[Guerra dels tres Enrics]], que va acabar guanyant el de Navarra, futur [[Enric IV de Castella|Enric IV]]]]
| |||