Capri: diferència entre les revisions

Durant la segona meitat del segle XIX, Capri es va convertir en un lloc popular per a artistes, escriptors i altres celebritats europees. El llibre que va generar la fascinació per Capri al {{segle|XIX}} a França, Alemanya i Anglaterra va ser "Entdeckung der blauen Grotte auf der Insel Capri" (Descobriment de la Gruta Blava a l'illa de Capri) pel pintor i escriptor alemany [[August Kopisch]], en què descriu la seva estada a l'illa el 1826 i el seu descobriment de la Gruta Blava.

 

[[John Singer Sargent]] i Frank Hyde es troben entre els artistes destacats que es van quedar a l'illa al voltant de la dècada de 1870. Sargent és conegut per la seva sèrie de retrats amb la model local Rosina Ferrara. L'artista i aventurer anglès, [[John Wood Shortridge]], va adquirir un "fortino" a la Marina Piccola en la dècada de 1880 (més tard transformada en una vila privada per Dame Gracie Fields) i es va casar amb una noia de Capri, Carmela Esposito. Va establir una estreta amistat amb el novel·lista anglès [[George Gissing]], que proporciona un resum colorit i perspicaç de les seves estades amb Shortridge en les seves "Published Letters by George Gissing".

[[Claude Debussy]] fa referència als turons de l'illa en el títol del seu preludi impressionista "Les collines d'Anacapri" (1910). Capri és l'escenari de "The Lotus Eater" (1945), una història breu de [[Somerset Maugham]]. A la història, el protagonista d'Hendon, que forma part del barri de Barnet de Londres, arriba a Capri durant unes vacances i està tan encantat pel lloc que renuncia al seu càrrec i decideix passar-hi la resta de la seva vida. El novel·lista britànic [[Compton Mackenzie]] va viure allí des de 1913 fins a 1920, amb visites posteriors, i va establir algunes de les seves obres a l'illa (per exemple, "Vestal Fire", 1927).