Edat antiga: diferència entre les revisions

Processos similars van tenir lloc en diversos moments segons l'àrea geogràfica (successivament, [[Mesopotàmia]], la [[vall del Nil]], el [[subcontinent indi]], [[Xina]], la [[conca del Mediterrani]], l'[[Amèrica precolombina]] i la resta d'[[Europa]], [[Àsia]] i [[Àfrica]]); en algunes zones especialment aïllades, alguns pobles caçadors-recol·lectors actuals encara no haurien abandonat la prehistòria mentre que d'altres van entrar violentament a l'[[edat moderna]] o [[Edat Contemporània|contemporània]] sota el guiatge de les colonitzacions del segle [[segle XVI|XVI]] al [[segle XIX|XIX]].

 

Els pobles cronològicament contemporanis a la història escrita del Mediterrani oriental poden ser objecte de la [[protohistòria]], ja que les fonts escrites per [[Antiga Roma|romans]], [[grecs]], [[fenicis]], [[hebreus]] o [[egipcis]], a més de les fonts arqueològiques, permeten fer-ho.

 

La seva història es divideix en una sèrie de períodes estables ("imperis"), separats per períodes de relativa inestabilitat ("períodes intermedis"). Després de la fi de l'últim imperi, l'[[Imperi Nou|Imperi nou]], la civilització de l'antic Egipte va entrar en un període d'un lent i constant declivi, durant el qual Egipte va ser conquerit per una successió de poders estrangers. El domini dels faraons s'acabà l'any [[31 aC]], quan el llavors recent [[Imperi Romà]] liderat per [[Gneu Pompeu Magne|Pompeu]] va conquerir l'[[Egipte Ptolemaic|Egipte ptolemaic]] i incorporà el territori com la [[província romana d'Egipte]].<ref>Clayton (1994) pàg. 217</ref>

 

 

La civilització de l'antic Egipte va prosperar adaptant-se a les condicions de la [[vall del Riu Nil|vall del riu Nil]]. Els antics egipcis van controlar la irrigació d'una vall fèrtil que, en produir excedent de collites, va impulsar un desenvolupament social i cultural. Amb els recursos estalviats, l'[[Administració pública|administració]] va invertir en l'[[mineria|explotació mineral]] de la zona, s'hi va desenvolupar un [[jeroglífic egipci|sistema d'escriptura]], es realitzaren construccions col·lectives i projectes agrícoles, s'impulsà el [[comerç]] amb les regions veïnes, i es va formar un poderós [[exèrcit]] que va consolidar el domini egipci. Exercint un control d'aquestes activitats, hi havia una burocràcia d'[[escribes]] d'elit, líders religiosos i administradors sota la jerarquia del diví [[faraó]], que garantia la cooperació i la unitat dels egipcis mitjançant un elaborat sistema de [[religió de l'Antic Egipte|creences religioses]].<ref>James (2005) pàg. 8</ref><ref>Manuelian (1998) pàg. 6–7</ref>

 

=== Llegat ===

La cultura i els monuments de l'antic Egipte han deixat un darrer llegat al món. El culte de la dea [[Isis]], per exemple, va esdevenir popular a l'[[Imperi Romà]], mentre els obeliscs i altres relíquies es transportaven de camí a Roma.<ref>Siliotti (1998) pàg. 8</ref> Els romans també importaven materials de construcció d'Egipte per a erigir estructures d'estil egipci. Historiadors antics com [[Herodot|Heròdot]], [[Estrabó]] i [[Diodor de Sicília]] van estudiar i escriure sobre la terra que es va veure com un lloc de misteri.<ref>Siliotti (1998) pàg. 10</ref> Durant l'[[edat mitjana]] i el [[Renaixement]], la cultura egípcia pagana estava en decadència després de l'esplendor del [[cristianisme]] i l'[[islam]], però l'interès en l'antiguitat egípcia va continuar en els escrits d'estudiosos medievals com [[Dhul-Nun al-Misri]] i [[Ahmad al-Maqrizi]].<ref>El-Daly (2005) pàg. 112</ref>

 

Les recerques arqueològiques i històriques recents han propiciat una revaloració d'aquest període i especialment dos aspectes característics de l'època: l'existència i el pes dels grans regnes encapçalats per les [[dinasties]] d'origen grec o [[Macedònia (territori històric)|macedoni]] ([[làgides]], [[selèucides]], [[antigònides]], [[atàlides]], etc.) i també el paper determinant de les centenes de ciutats la importància de les quals, contràriament a la idea estesa per molt de temps, no va declinar.

 

 

Abarca un període d'abast històricament difús, que comença amb la mort d'[[Alexandre el Gran]] (en el [[323 aC]], any també de la mort d'[[Aristòtil]]) i arriba fins finals del [[segle II]] dC. A vegades, s'assigna el començament de l'època hel·lenista als anys de la conquesta de l'imperi persa per Alexandre el Gran i el seu acabament als anys de l'apogeu de l'imperi romà, allargant fins i tot el període grecoromà fins a la caiguda de l'imperi romà.

{{principal|Guerres púniques}}

Les '''Guerres púniques''' són les tres [[guerres]] que van fer els [[roma]]ns amb els [[Cartago|cartaginesos]] (o púnics). La política expansiva dels cartaginesos cap a l'[[Occident]] fou dirigida per la família dels bàrquides: [[Amílcar Barca]], [[Àsdrubal Barca|Asdrúbal]] i, sobretot, [[Anníbal]]. Però aleshores, la nova potència que s'havia creat a l'Occident, [[Roma]], els barrà el pas.

 

=== La Primera Guerra púnica (262 aC - 241 aC) ===

 

=== La Segona Guerra púnica (218 aC - 202 aC) ===

{{article principal|Segona Guerra Púnica}}

Partí de [[Península Ibèrica cartaginesa|les bases]] que els cartaginesos havien establert al sud de la [[península Ibèrica]], especialment a [[Cartago Nova]] (Cartagena), per compensar les pèrdues a [[Sicília]].

=== Caiguda de l'Imperi Romà ===

{{principal|Caiguda de l'Imperi Romà}}

La caiguda de l'Imperi Romà és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'[[Imperi Romà d'Occident]] l'any [[476]].

 

 

== Mapes de l'edat antiga ==

 

== Referències ==