Esclavitud: diferència entre les revisions

L<nowiki>'</nowiki>'''esclavitud''', '''esclavisme''' o '''esclavatge''' (totes del [[grec medieval]] ''sklábos'' que al seu torn prové d'eslau, per ser els [[eslaus]] els esclaus més freqüents quan es va encunyar el terme)<ref>http://www.britannica.com/EBchecked/topic/195896/history-of-Europe</ref> és la condició que implica el control d'una o més persones contra la seva voluntat, obligades per la violència o d'altres formes de coacció. L'esclavitud s'ha utilitzat (i s'utilitza)<ref name="Global 2017">{{ref-web| títol = Global estimates of modern slavery: forced labour and forced marriage|consulta= 2019-08-05| url = https://cdn.minderoo.com.au/content/uploads/2019/02/06104338/global_estimates_of_modern_slavery-forced_labour_and_forced_marriage.pdf | autor=International Labour Organization, Walk Free Foundation and International Organization for Migration 2017| any=2017 | lloc=Ginebra}}</ref> com a força de treball o bé com a mercaderia. La forma d'esclavitud que implica la propietat legal de les persones actualment està prohibida en tots els països del món.

 

=== Espanya ===

{{AP|Esclavitud a Espanya}}

L'esclavitud a Espanya va ser una pràctica habitual dels diferents regnats de la [[península Ibèrica]] durant l'[[edat mitjana]], que es va estendre a l'[[edat moderna]] a les [[Imperi Espanyol|possessions espanyoles a Amèrica]]. L'esclavitud va ser abolida al territori peninsular el 1837, però va continuar a les colònies espanyoles fins a finals del [[segle XIX]], a [[Puerto Rico]] fins al 1873 i a [[Cuba]] fins al 1880. Des de mitjans del segle XV, van començar a arribar als ports de la Baixa Andalusia vaixells carregats d'esclaus, principalment de dues procedències: aborígens de les [[illes Canàries]], a mesura que anaven sent conquerides per [[Corona de Castella|Castella]]; i africans de pell negra capturats o comprats pels [[Portugal|portuguesos]] a [[Guinea (regió)|Guinea]]. La demanda més gran d'esclaus era per al [[Treballador domèstic|treball domèstic]]: així, dos de cada tres eren dones.<ref name="Izquierdo">{{ref-llibre|editorial= Sílex Ediciones|isbn = 978-8-4773-7739-9|pàgines= 165–199|editors = David González Cruz (ed.)|cognom= Izquierdo Labrado|nom= Julio|títol= Descubridores de América. Colón, los marinos y los puertos|capítol= El puerto de Huelva y sus marinos|lloc= Madrid|data= 2012}}</ref>

 

 

== Esclaus cèlebres ==

* [[Isop]] va ser un escriptor de faules grec que va viure al segle VII aC, es conta que Isop va ser esclau d'un tal Jadmó o Jantó de Samos, que li va donar la llibertat. A causa de la seva gran reputació pel seu talent per al apoleg, [[Cresos]] li va cridar a la seva cort, li va satisfer de favors i li va enviar després a consultar a l'[[oracle de Delfos]], a oferir sacrificis en el seu nom, i a distribuir recompenses entre els habitants d'aquella ciutat. Irritat pels fraus i la cobdícia d'aquell poble de sacerdots, Isop els va dirigir els seus sarcasmes i, limitant-se a oferir als déus els sacrificis manats per Cresos, va retornar a aquest príncep les riqueses destinades als habitants de [[Delfos (ciutat)|Delfos]]. Aquests, per a venjar-se, van amagar entre els equipatges d'Isop uneixi una copa d'or consagrada a [[Apol·lo]], el van acusar de robatori sacrílegi li van precipitar des de l'alt de la roca Hiampa. Posteriorment es van penedir, i van oferir satisfaccions i una indemnització als descendents d'Isop que es presentessin a exigir-la; el qual va acudir un ric comerciant de Samos anomenat Jadmó, descendent d'aquell a qui Isop pertanyés quan va ser esclau.

 

* [[Malintzin]] va ser una dona ameríndia mexicana, probablement nahua, la qual acompanyaria a [[Hernan Cortés]] i tindria un paper molt important en la [[conquesta de Mèxic]], com a traductora, consellera i intermediària. Va ser amant de Cortés, amb el qual va tenir un fill, considerat el primer [[mestís]] mexicà. En retrospectiva, Malintzi té un paper conflictiu, considerada com a dona poderosa i alhora la víctima ''per excellence''. Per altres historiadors, és el símbol de la mare del nou poble que sorgiria arran de la conquista i el mestissatge: el poble mexicà modern. va ser filla primogènita del senyor de Paynala (avui dia la ciutat de Coatzacoalcos, a l'[[estat de Veracruz]]), aleshores una regió fronterera entre els dominis de l'[[Imperi Asteca]] i dels pobles tributaris [[civilització maia|maies]] del [[Yucatán]]. Els seus pares es casarien per segona vegada; en convertir-se en un fillastre incòmoda, va ser venuda als traficants d'esclaus maies de Xiacalango, una ciutat comercial important del sud sobre la costa est. Díaz diu, en les seves cròniques, que la família de Malintzi va fingir la seva mort. Amb el temps va ser venuda un altre cop, i va ser portada a Potontxan (que es trobava al territori que avui dia conforma l'estat de [[Tabasco]]), on van trobar-la els espanyols.

 

 

* [[Patrici d'Irlanda]] és el [[sant patró|patró]] d'[[Irlanda]], de molt jove fou capturat per pirates [[pagà|pagans]] i venut com a [[esclau]] a Irlanda; allí fou pastor per un temps; es va escapar i va poder tornar a casa; al cap de pocs anys fou capturat altre cop però va obtenir la llibertat al cap de dos mesos; en veure la situació moral dels irlandesos desenvolupà una forta [[fe]] [[cristianisme|cristiana]] i va decidir ajudar-los; llavors va predicar l'evangeli i a això va dedicar la resta de la seva vida. La seva tornada a Anglaterra, on després d'uns anys de residència fou nomenat [[bisbe]], o els viatges a Itàlia o França, són probablement imaginaris; segons una de les tradicions després de ser ordenat bisbe tornà a Irlanda com a [[missioner]].