Filosofia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot simplifica tipografia d'acord amb les discussions corresponents |
m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi |
||
Línia 1:
{{ocupació}}
[[Fitxer:Sanzio 01 Plato Aristotle.jpg
La '''filosofia''' (del [[Grec antic|grec]] "Φιλοσοφία" ''philo-sophia'', "[[amor]] per la [[saviesa]]"){{sfn|Cejudo Córdoba|1998|pp=5, 11}} és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'[[argument]]s [[raó|raonats]], donar una explicació de tots els [[coneixement]]s possibles i del lloc que ocupa la [[persona]] en la [[naturalesa]].{{sfn|Cejudo Córdoba|1998|p=5}} Allò que representa la filosofia és un tema discutit i varia d'acord amb les mateixes diferents [[Tradició|tradicions]] filosòfiques. Així, també ha estat definida com l'estudi dels [[concepte]]s i [[principi (moral)|principis]] més [[fonament]]als i generals relacionats amb el [[pensament]], l'[[Acció (filosofia)|acció]] i la [[realitat]]. L'abast i la [[metodologia]] de la filosofia no són rígids i inclou diverses sub[[disciplina|disciplines]], com l'[[estètica]], l'[[epistemologia]], l'[[ètica]], la [[lògica]] i la [[metafísica]].
== Definicions ==
[[Fitxer:University of Athens - Propylaea - fresco detail - philosophy.jpg|
La [[definició]] de "saviesa" pels grecs antics incloïa la [[virtut]] i el [[coneixement]]. Els filòsofs de l'[[antiga Grècia]], inspirats en part en el pensament [[religiós]] d'[[Homer]] i d'[[Hesíode]] i, en coneixements antics de Babilònia i Egipte -distingien el [[desig]] per la [[saviesa]] dels desigs per les coses [[material]]s-, els [[vici]]s i la [[satisfacció]] dels [[desig]]s [[cos humà|corporals]]. Tanmateix, és difícil definir la filosofia avui dia atès el rang variat d'[[idees]] que s'han catalogat com a filosofies. La filosofia difereix de les [[ciències exactes]], atès que les qüestions filosòfiques no es poden resoldre [[empirisme|empíricament]], i de la [[religió]], atès que no es basa en la [[fe]] ni en la [[revelació]].
Línia 67:
Entre els filòsofs medievals es troben diversos filòsofs cristians, com [[Agustí d'Hipona]], [[Pere Abelard]], [[Anselm de Canterbury]], [[Joan Duns Escot]], [[Tomàs d'Aquino]], i [[Guillem d'Occam]], també filòsofs musulmans, com [[Al-Farabi]], [[Avicenna]], [[Avempace]], [[Ibn Tufail]] o [[Averrois]], i filòsofs jueus, com [[Maimònides]], [[Ibn Gabirol]] i [[Gersònides]].
[[Fitxer:Bronze statue of Giordano Bruno by Ettore Ferrari , Campo de' Fiori, Roma.jpg
=== Filosofia renaixentista (1350 - 1600) ===
Línia 109:
=== Racionalisme i empirisme ===
{{principal|racionalisme (filosofia)|empirisme}}
[[Fitxer:Frans Hals - Portret van René Descartes.jpg|
En un sentit general, el racionalisme és qualsevol postura que emfatitzi el paper o la importància de la [[raó]] humana. Portant-ho a l'extrem, el racionalisme radical intenta basar tot el coneixement únicament en la raó. Típicament, el racionalisme parteix de premisses que no poden ser negades de forma coherent, i després intenta [[raonament deductiu|deduir]]-ne d'aquestes tot possible objecte de coneixement.
| |||