Guerra: diferència entre les revisions

Una '''guerra''' o '''conflicte armat''' o '''conflicte bèl·lic''' és una [[lluita]] [[arma]]da entre, en principi, dos, [[grup social|grups]] organitzats i disposats a fer ús de la força per a mantenir o que es reconegui el seu [[Poder (sociologia)|poder]]. És, per tant, un enfrontament entre grups de caràcter destructiu. Es tracta sempre d'un acte [[polític]] i [[social]]. A la nostra època es tendeix a anomenar la guerra amb l'[[eufemisme]] "[[conflicte]]", amb l'objectiu de treure-li la connotació que té d'[[terror|horror]].<ref>''Una respuesta a la pregunta ¿qué es la guerra?'', de José Reinel Sánchez, 28 pàgs., a la revista de ciències socials ''Aposta'', núm. 6, març de [[2004]]. ISSN 16967348 {{es}}</ref>

 

== Sinònims i expressions equivalents ==

{{AP|Metanarrativa|Postveritat|Novaparla}}

Una guerra gairebé sempre havia estat "una guerra" i s'anomenava "guerra". No sempre, encara avui se sol parlar del "descobriment" d'Amèrica, per exemple. Tanmateix, a partir del [[segle XX]] i especialment al [[Segle XXI|XXI]], tant els [[supervisor|líders]] [[polític]]s com els [[mitjans de comunicació]] que suporten els interessos del poder van començar a canviar el [[missatge]]. Això es devia inicialment a la necessitat per part dels poders públics de persuadir a la població per tal d'obtenir una viabilitat social per a actuar, especialment en democràcies, en un context d'impacte social per les [[bombes atòmiques]] sobre Japó i grans moviments de [[pacifisme]] i [[no-violència]] arreu del món. La primera estratègia és la negació. S'expliquen "versions oficials" (vegeu per exemple el cas de [[Vesna Vulović]]), que poden incloure autoexplosions o xocs accidentals d'avió; i s'ignoren certs atacs bèl·lics, com els anomenats "[[bombardejos]] secrets" (com el que va fer Estats Units al nord de [[Laos]] als anys 60).<ref name="chomsky1">[[Noam Chomsky]], ''Sobre el poder y la ideología'', [[1988]], reeditat en [[2015]]. {{ISBN|9788491140252}} {{es}}</ref><ref name="comIB">''La comunicació audiovisual en la història'', [[Universitat de les Illes Balears]], [[2003]]. {{ISBN|9788476328255}} {{ca}}</ref><ref name=RCAA>Rosa Calafat i Antoni Artigues, ''Nació, comunitat lingüística i mitjans de comunicació'', [[Universitat de les Illes Balears]], [[2003]] {{ca}}</ref>

 

 

== Definicions oficials ==

L'Institut Internacional d'Estocolm de Recerca de la Pau<ref>[http://www.iigov.org/ss/article.drt?edi=209569&art=209657 Institut Internacional d'Estocolm per a la Investigació sobre la Pau]</ref> defineix la guerra com a tot aquell conflicte armat que compleix dos requisits:<ref name="elpais">Javier Ayuso. "Las guerras del fin de siglo", ''El País Semanal'', [[Grupo Prisa]], Madrid, 10 de febrer de 1991</ref> enfrontar almenys una força militar, sia contra un altre exèrcit (o altres exèrcits) o contra una força insurgent, i haver [[mort]] [[mil]] o més persones.

 

== Història de la guerra ==

{{AP|Història militar}}

Es creu al [[Paleolític]] les [[societats caçadores i recol·lectores]] visqueren conflictes armats. Hi ha antropòlegs que dubtes d'aquesta afirmació fonamentant-se en la falta de proves contundents.{{sfn|Harris|1990|p=312}} Els caçadors recol·lectors no sedentaris vivien conflictes més individualitzats on es tractava d'ajustar ofenses i pèrdues personals. Les societats caçadores i recol·lectores tenien conflictes armats que es diferenciaven poc de les retribucions personals.{{sfn|Harris|1990|p=313}}

 

 

== Ideologies ==

Perquè una guerra sigui socialment viable cal que la població no l'accepti i la legitimi, i que no estigui executada totalment per [[mercenari]]s. La mirada social depèn de cada [[cultura]], és a dir, de cada [[societat]] i moment [[històric]], i més concretament de la [[moral]], [[ètica]] i [[ideologia]] en general que en tingui al respecte una població. Un agent de poder [[econòmic]] o [[polític]] pot voler justificar l'interès d'una guerra per mitjà de la persuasió o per la força, abús de poder o [[dominació (sociologia)|dominació]].

 

 

=== Bel·licistes i legitimadors ===

Algunes [[ideologia|ideologies]] defensen que una guerra pot ser lícita des d'un punt de vista [[ètic]] i [[moral]]. D'entre elles, n'hi ha que opinen que la guerra en general pot ser lícita, i d'altres que només ho és si es garanteixen unes certes condicions, com, per exemple, si és provocada per una injustícia [[realitat|real]], [[veritat|veritable]] i de gravetat; o si [[creença|creuen]] en la inviabilitat d'una via pacífica; per una perspectiva i esperança d'[[èxit]] final o perquè es pugui evitar un perjudici a tercers innocents.

 

 

=== Tractadistes ===

El general xinès [[Sunzi]] en la seva cèlebre obra ''[[L'art de la guerra]]'', afirmava que calia guanyar la guerra abans que fos declarada, abans que existís en si mateixa. En aquest aspecte, el cèlebre general exposaria en una simple frase la seva concepció de quin era el caràcter de la guerra: "La guerra, és el [[dao]] de l'engany". D'aquesta manera, pretendria establir que l'estrateg virtuós havia de basar totes les seves decisions militars, buscant primerament distreure l'atenció de l'enemic en els elements més importants de la seva posició, i de no tenir-los, inventar el que fos necessari. El pensament de Sunzi, deixaria una profunda empremta en el pensament militar modern, no només en reconeguts pensadors, sinó també en grans estrategs com [[Napoleó Bonaparte]], que en la victoriosa [[batalla d'Austerlitz]] aplicà els preceptes de l'engany.

 

 

=== Pacifistes ===

{{AP|Pacifisme}}

Algunes persones s'oposen radicalment a qualsevol guerra, en qualsevol circumstància i sota qualsevol condició. És el cas dels [[pacifistes]] i d'alguns moviments relacionats, com els [[antisistema]] i la [[no-violència]].

=== Personals ===

==== Forces armades i militars ====

Amb base en xifres del cens de 1860, el 8% dels homes blancs entre 13 i 43 anys van morir durant la [[Guerra Civil dels Estats Units]], xifres que corresponen a un 6% del Nord i un 18% de població que pertanyien als estats del Sud.<ref name="HarvardCraig">{{ref-web|cognom=Lambert|nom=Craig|títol=The Deadliest War|editor=Harvard Magazine|data=maig-juny de 2001|url=http://www.harvardmagazine.com/on-line/050155.html|consulta=14-10-2007}}</ref> Dels 60 milions de soldats europeus que es van mobilitzar a la [[Segona Guerra Mundial]], 8 milions van morir, 7 milions van quedar discapacitats de manera permanent, i 15 milions van resultar greument ferits.<ref>Kitchen, Martin (2000).''[http://www.jimmyatkinson.com/papers/versaillestreaty.html#endnotes The Treaty of Versailles and its Consequences]'', Nova York: Longman.</ref>

 

 

==== Població civil ====

Moltes guerres han estat la causa de despoblaments significatius. Per exemple, a Europa, durant la [[Guerra dels Trenta Anys]], la població dels estats alemanys es va reduir en un 30%.<ref>[http://users.erols.com/mwhite28/warstat0.htm#30YrW "The Thirty Years War (1618–48)"]. Alan McFarlane, ''The Savage Wars of Peace: England, Japan and the Malthusian Trap'' (2003)</ref><ref>[http://www.britannica.com/EBchecked/topic/195896/history-of-Europe/58335/Demographics#ref=ref310375 "History of Europe – Demographics"]. ''Encyclopædia Britannica''.</ref> A Alemanya, els exèrcits de Suècia podrien haver destruït uns 2.000 castells, 18.000 pobles i 1.500 ciutats, un terç de totes les ciutats d'Alemanya.<ref name="Population-HLS">{{ref-web|url= http://www.historylearningsite.co.uk/population_thirty_years_war.htm|títol=Population|editor=History Learningsite|consulta=24-05-2008}}</ref>

 

 

=== Econòmics ===

Una vegada que una guerra acaba, les nacions que perden sovint han de pagar reparacions de guerra a les nacions victorioses. En alguns casos, la terra passa sota poder de les nacions victorioses. Per exemple, el territori d'[[Alsàcia-Lorena]] ha estat objecte d'intercanvis entre França i Alemanya en tres ocasions diferents.

 

 

== Cultura ==

=== Cultura de la guerra ===

La cultura de la guerra també es serveix d'una dramatúrgia i un llenguatge plàstic i escènic per a la seva [[propaganda]] i justificació, incloent cartells, videos, desfilades militars, escultures, mausoleus, etc.