Heraclides: diferència entre les revisions

'''''Heràclida''''' (pl. '''heràclides'''; [[Llatí clàssic|llatí]]: ''Heracleidae'', [[grec antic]]: {{polytonic|Ἡρακλεῖδαι}}) és, en la seva accepció més ampla, el patronímic donat a tots els fills i descendents d'[[Hèracles]], fins a la generació més llunyana. A l'època hel·lenística, moltes famílies reials pretenien ser descendents dels heràclides i feien remuntar els seus avantpassats fins a l'heroi. En sentit més restringit, és aplicat a tots els descendents directes d'Hèracles i [[Deianira]], que amb els [[Doris (grup humà)|doris]] van envair i colonitzar el [[Peloponnès]]. Immediatament després de la pujada a l'Olimp d'Hèracles, els seus fills, mancats de protecció i temorosos de l'odi d'[[Euristeu]], es van refugiar amb el rei de [[Traquis]], [[Ceix]], que sempre s'havia mostrat amistós amb Hèracles. Però Euristeu va exigir a Ceix que els expulsés de Traquis. Ceix, temorós d'Euristeu, els va expulsar amb l'excusa que no era prou poderós per a protegir-los. Aleshores van anar cap a [[Atenes]], on [[Teseu]] (o segons altres versions, els seus fills), va acceptar protegir-los. Euristeu va declarar la guerra als atenesos, i durant la batalla van morir els seus cinc fills. Euristeu es va escapar, però [[Iolau]] (o [[Hil·los]]) el va perseguir i el va matar a la vora de les Roques Esciròniques. Els heràclides i els seus aliats atenesos van sortir victoriosos de la batalla, perquè un oracle havia predit que Atenes guanyaria la batalla si sacrificaven una jove noble, i [[Macària (filla d'Heracles)|Macària]], una de les filles d'Hèracles, s'havia ofert voluntària per morir.