Horari d'estiu: diferència entre les revisions

{{llegenda|#1a80e6|S'utilitza}}

{{llegenda|#ef690a|Ja no s'utilitza}}

Les dates de començament i acabament del DST també varien però, generalment, a l'[[hemisferi nord]] comencen a les dues de la matinada del primer diumenge d'[[abril]] o l'últim de [[març]], i finalitza a les dues de la matinada del darrer diumenge d'[[octubre]]. A l'[[hemisferi sud]], les dates de començament i acabament són sis mesos més tard. Amb aquesta iniciativa, el temps oficial s'avança una hora a començaments de la primavera i es retarda, de nou, a la tardor de forma que les hores d'activitat s'acomoden millor a les hores de llum diürna; és a dir, es tracta de no desaprofitar la llum mentre es dorm.

 

El concepte d'horari d'estiu modern va ser proposat per primera vegada per [[Benjamin Franklin]] el [[1784]] i posteriorment, el [[1907]], per [[William Willett]]. Es va emprar àmpliament, per primera vegada, a partir de [[1916]], durant la [[Primera Guerra Mundial]], per estalviar [[carbó]]. Malgrat les controvèrsies, des de llavors molts països ho han implantat. Els detalls difereixen en funció del país i, de manera puntual, sofreixen modificacions.

 

 

== Origen ==

Algunes [[civilitzacions]] antigues, com l'[[Antic Egipte|egípcia]] i la [[Antiga Roma|romana]], ajustaven els horaris al sol, amb més flexibilitat que l'horari d'estiu, normalment dividint el temps de llum solar en dotze hores d'igual durada. Per tant, cosa les hores de llum eren més llargues durant l'estiu.<ref name="citar">{{ref-web| url = http://curious.astro.cornell.edu/question.php?number=594| títol = Why is a day divided into 24 hours?| consulta = 27-01-08| any = abril 2006

}}</ref><ref>{{ref-publicació|article=Daylight saving in ancient Rome|autor=Berthold L. Ullman|publicació=The Classical Journal|volum=13|exemplar=6|pàgines=450–451|url=http://links.jstor.org/sici?sici=0009-8353%28191803%2913%3A6%3C450%3ADSIAR%3E2.0.CO%3B2-Z|data=1918|consulta=16-05-2007}}</ref> Per exemple, les [[clepsidres]] romanes tenien diferents escales per als mesos de l'any: a la latitud de [[Roma]], la tercera hora després de l'alba, l'hora ''tertia'', començava a les 09:02 (de l'horari modern) i durava 44 minuts en el [[solstici]] d'hivern, però en el d'estiu començava a les 06:58 i durava 75 minuts.<ref>{{ref-llibre|títol=Daily Life in Ancient Rome: The People and the City at the Height of the Empire|autor=Jérôme Carcopino|editorial=Yale University Press|capítol=The days and hours of the Roman calendar|isbn=0300000316|data=1968}}</ref> Tot i que al [[segle II aC]], [[Hiparc de Nicea]] va inventar el sistema de 24 hores d'igual durada, molt més útil per fer càlculs, no va ser fins al [[segle XIV]] que, amb la invenció del rellotge mecànic, es pogué adoptar el sistema d'hores iguals.<ref name="citar"/>

El [[1784]], [[Benjamin Franklin]], que servia com a enviat estranger a [[França]], va publicar anònimament una carta en la qual declarava que els parisencs estalviarien [[espelmes]] llevant-se més aviat i aprofitant més temps la llum solar.<ref>{{ref-publicació |autor= Seymour Stanton Block |article= Benjamin Franklin: America's inventor |publicació= American History |any=2006 |consulta=16-02-2007 |url=http://www.historynet.com/magazines/american_history/3036996.html}}</ref> Es va publicar per primera vegada a la secció "Économie" del diari ''Journal de Paris''; la versió revisada en [[anglès]] es publicà amb el nom de «An Economical Project»,<ref name="webexhibits"/> títol que no li va posar Franklin.<ref>{{ref-publicació|autor=A.O. Aldridge|article=Franklin's essay on daylight saving|publicació=American Literature|volum=28|exemplar=1|pàgines=23–29|data=1956|consulta=16-05-2007|url=http://links.jstor.org/sici?sici=0002-9831%28195603%2928%3A1%3C23%3AFEODS%3E2.0.CO%3B2-W}}</ref> La moderada sàtira de Franklin proposava imposar un impost als finestrons, raccionar les espelmes i despertar els ciutadans tocant les campanes de les esglésies i fent disparar canons a trenc d'alba, d'acord amb el seu proverbi:

{{cita|Anar a dormir i llevar-se d'hora <br /> fa l'home saludable, savi i ric.<ref>En anglès: «Early to bed and early to rise / Makes a man healthy, wealthy, and wise.»</ref><ref>{{ref-publicació|autor=Seymour Stanton Block|article=Benjamin Franklin: America's inventor|publicació=American History|data=2006|consulta=16-02-2007|url=http://www.historynet.com/magazines/american_history/3036996.html}}</ref>|}} Franklin no va proposar cap canvi d'horari. Com a l'antiga Roma, a l'Europa del [[segle XVIII]] no hi havia horaris precisos. Però això va canviar aviat, perquè el [[ferrocarril]] i les xarxes de comunicació van fer necessària l'estandardització del temps d'una forma que no calia en temps de Franklin.<ref>{{ref-publicació|autor=Eviatar Zerubavel|article=The standardization of time: a sociohistorical perspective|publicació=The American Journal of Sociology|volum=88|exemplar=1|data=1982|consulta=16-05-2007|pàgines=1–23|url=http://links.jstor.org/sici?sici=0002-9602%28198207%2988%3A1%3C1%3ATSOTAS%3E2.0.CO%3B2-H}}</ref>

 

== Avantatges i inconvenients ==

La proposta feta per Willett el [[1907]] assegurava que l'horari d'estiu incrementés les oportunitats de practicar activitats a l'aire lliure durant les hores de llum de l'horabaixa. Òbviament això no canviava la longitud del dia: els dies més llargs pròxims al [[solstici]] d'estiu en les latituds més altes donaven peu a desplaçar l'horari de llum del matí a la tarda perquè la llum del matí no es desaprofités.<ref name=Willett/>

 

 

=== Efectes econòmics ===

}}</ref>]]

 

 

=== Seguretat pública ===

El [[1975]], el Departament de Transport Nord-americà (U.S. DOT) va informar que s'havien reduït en un 0,7 per cent els accidents de [[Trànsit (transport)|trànsit]] durant l'horari d'estiu, i va estimar que la reducció real seria d'un 1,5 a un 2 per cent,<ref>{{ref-llibre |autor= Linda L. Lawson |capítol= Statement to the U.S. House, Committee on Science, Subcommittee on Energy |títol= Energy Conservation Potential of Extended and Double Daylight Saving Time |data=24-05-2001|col·lecció= Serial 107-30 |url=http://commdocs.house.gov/committees/science/hsy73325.000/hsy73325_0.HTM |consulta=14-12-2007}}</ref> però el [[1976]] un estudi de l'Institut d'Estàndards (NBS) no va trobar proves que recolzessin aquestes conclusions.<ref name='CRS'/> El [[1995]], l'Insurance Institute for Highway Safety va estimar que s'havia produït una reducció de l'1,2 per cent, i una reducció del 5 per cent en atropellaments mortals a transeünts.<ref name='Ferguson'/> D'altres estudis han trobat reduccions similars.<ref>{{ref-publicació |autor=Douglas Coate |coautors= Sara Markowitz |article= The effects of daylight and daylight saving time on US pedestrian fatalities and motor vehicle occupant fatalities |publicació= Accident Analysis & Prevention |volum=36 |exemplar=3 |pàgines=351–357 |any=2003 |doi=10.1016/S0001-4575(03)00015-0 |pmid=15003579}}</ref> En el Regne Unit es pretén aplicar el "Single/Double Summer Time" (SDST) o "horari d'estiu simple/doble", per reduir els accidents de trànsit d'un 3% a un 4% respecte a l'horari d'estiu habitual.<ref>{{ref-publicació

|cognom= Broughton

 

=== Un procés complex ===

Els canvis d'horari tenen el clar desavantatge de la complexitat que afegeixen a les activitats quotidianes. La gent ha de recordar canviar l'hora; això cal dedicar-li temps, especialment en el cas dels [[rellotge]]s mecànics.<ref>{{ref-notícia|url=http://www.recordcourier.com/apps/pbcs.dll/article?AID=/20031024/NEWS/310240104 |obra= Record-Courier |data=2003-10-24 |consulta=29-10-2007 |títol= Daylight saving time ends Sunday |autor= Joey Crandall}}</ref> A mesura que més mecanismes contenen rellotges, es passa més temps canviant l'hora de cada aparell.<ref>{{ref-notícia|autor= Steve Moyer |títol= Daylight-saving time change could affect computers, electronics |obra= Nevada Daily Mail |url=http://www.nevadadailymail.com/story/1192507.html |data=6-03-2007 |consulta=2-03-2008}}</ref> D'altra banda, els que han de travessar habitualment els límits fronteres que hi ha entre diferents zones horàries han de portar un registre de diferents normes d'horaris d'estiu, ja que no tots els llocs tenen les mateixes. Un altre factor és que la durada del dia passa a ser variable. Es produeixen amb freqüència manques de coordinació i malentesos en reunions, viatges, sistemes de facturació i de registre, que poden generar inconvenients i despeses econòmiques addicionals.<ref>{{ref-notícia|autor= Paul McDougall |títol= PG&amp;E says patching meters for an early daylight-saving time will cost $38 million |obra=InformationWeek |url=http://www.informationweek.com/news/showArticle.jhtml?articleID=197700487 |consulta=16-05-2007 |data=1-03-2007}}</ref> En la transició que es produeix a la tardor en què se s'endarrereix l'hora i es passa de les 03:00 a les 02:00, un rellotge mostra el període de 02:00 a 03:00 dues vegades, la qual cosa pot produir confusió.<ref>{{ref-web| url = http://webexhibits.org/daylightsaving/c.html| títol = Daylight saving time: rationale and original idea| consulta = 9-03-2008| obra = WebExhibits

}}</ref>

 

L'horari d'estiu ha causat controvèrsia des que es va aplicar per primera vegada.<ref name=Downing-Prerau/> Els seus partidaris argumenten, en paraules de [[Winston Churchill]], que ajuda a «incrementar les possibilitats de trobar salut i felicitat entre els milions de persones que viuen en aquest país», referint-se al [[Regne Unit]].<ref>{{ref-publicació |autor= [[Winston Churchill|Winston S. Churchill]] |article= A silent toast to William Willett |url=http://www.winstonchurchill.org/i4a/pages/index.cfm?pageid=266 |consulta=16-05-2007 |publicació= Pictorial Weekly |data=28-04-1934}}</ref> Els seus crítics «detecten l'ossada i blavosa mà del puritanisme, ansiosa per portar al llit a la gent més aviat i aixecar-los més aviat, per fer-los més saludables, rics i savis malgrat tot».<ref>{{ref-llibre |autor= Robertson Davies |títol= The Diary of Samuel Marchbanks |editorial= Clarke, Irwin |any=1947 |capítol= XIX, Sunday |oclc=1246640}}</ref> Històricament, els detallistes, esportistes i turistes s'han manifestat a favor de l'horari d'estiu, mentre que els agricultors i la indústria de l'entreteniment s'hi ha oposat.<ref>{{ref-llibre |autor=Prerau |títol= Seize the Daylight |pàgines=xi}}</ref>

La finalitat de la proposta que Willett presentà el 1907 contenia molts interessos polítics. La proposta va atreure molts partidaris, com [[Arthur Balfour|Balfour]], [[Winston Churchill|Winston S. Churchill]], [[David Lloyd George|Lloyd George]], [[Ramsay MacDonald|MacDonald]], [[Eduard VII del Regne Unit|Eduard VII]] (que a Sandringham va emprar un horari d'estiu de mitja hora), el director de Harrods i el gerent del Banc Nacional. Tanmateix, l'oposició va ser més forta: incloïa la del Primer Ministre [[Herbert Asquith|Asquith]], [[William Christie (astronomer)|Christie]] (l'astrònom real), [[George Darwin]], [[Napier Shaw]] (director de l'Oficina Meteorològica), moltes organitzacions agràries i propietaris de teatres. Després de molts debats, el [[1909]], la proposta va ser derrotada per un estret marge en una votació al [[Parlament del Regne Unit]]. Cada any, des de [[1911]] fins a [[1914]], els aliats de Willett van fer propostes similars però sense èxit.<ref>{{ref-llibre|autor=Prerau|títol=Seize the Daylight|pàgines=12–24}}</ref> Els Estats Units eren encara més renitents: el representant per [[Massachusetts]], Andrew Peters, va proposar l'horari d'estiu el maig de 1909, però la idea no va prosperar.<ref>{{ref-llibre|autor=Prerau|títol=Seize the Daylight|pàgines=72–73}}</ref>

 

 

== La diversitat en l'aplicació del canvi ==

En el cas típic a la primavera, s'avança una hora a les 02:00 i el dia té 23 hores, mentre que a la tardor es retarda una hora i es passa de les 03:00 a la 02:00, repetint aquella hora, de manera que aquell dia té 25 hores. Un rellotge digital no mostra les 02:00 en el canvi de primavera, sinó que passa de 01:59:59 a les 03:00:00.

 

}}</ref>

 

<!-- Fitxer:Timezones2008.png: This is a wide-aspect map with fine detail, so give it an explicit size. Don't make it any smaller than 300px, since 300px might be the user's default. Use 301px, not 300px, because (as of 2007-05-29 23:10:37 UTC) the cache in http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/01/2007-02-20_time_zones.svg/300px-2007-02-20_time_zones.svg.png is corrupt and contains an empty image. It has been corrupt since 2007-04-29. -->

Les dates d'inici i final poden diferir amb la localització i l'any. Des de [[1996]], l'horari d'estiu europeu s'ha aplicat des de l'últim diumenge de març a l'últim diumenge d'octubre; abans, en tots els estats de la unió, les regles no eren uniformes.<ref name='Myers'/> A partir de 2007 la majoria dels estats dels [[Estats Units]], i de les províncies i territoris del [[Canadà]], van aplicar l'horari d'estiu des del segon diumenge de març fins al primer diumenge de novembre.<ref>{{ref-notícia|autor= Tom Baldwin |data=12-03-2007 |url=http://www.timesonline.co.uk/tol/news/world/us_and_americas/article1499835.ece |consulta=16-05-2007 |títol= US gets summertime blues as the clocks go forward 3 weeks early |obra= The Times}}</ref> El canvi de 2007 va ser part de l'Energy Policy Act (Llei de Polítiques Energètiques); prèviament, de 1987 a 2006, les dates d'inici i final eren el primer diumenge d'abril i l'últim d'octubre, i el Congrés podia retornar a les dates anteriors una vegada que s'hagués completat un estudi sobre el consum energètic.<ref>{{ref-web| url = http://frwebgate.access.gpo.gov/cgi-bin/getdoc.cgi?dbname=109_cong_public_laws&docid=f:publ058.109| títol = Energy Policy Act of 2005, Public Law 109-58 § 110| consulta = 10-05-2007| data = 8-08-2005