Impressionisme: diferència entre les revisions

L’'''impressionisme''' és un moviment pictòric, nascut a [[França]], que es va manifestar sobretot de [[1874]] a [[1886]] i que va marcar la ruptura de l'[[art modern]] amb l'[[academicisme]]. Encara que el terme ''impressionisme'' s'aplica en diferents arts com la [[Impressionisme musical|música]] i la [[literatura]], el seu vessant més conegut, i aquell que en va ser el precursor, és el de la pintura. Destaca la seva tendència a recollir les impressions fugisseres, la mobilitat dels fenòmens més que l'aspecte estable i conceptual de les coses. És a dir, si els seus antecessors pintaven formes amb identitat, els impressionistes pintaran el moment de llum, més enllà de les formes que hi són a sota. El moviment va ser batejat per la crítica com a «impressionisme» amb ironia i escepticisme respecte al quadre de [[Monet]] ''Impressió: sol naixent''. Sent diametralment oposat a la pintura metafísica, la seva importància és clau en el desenvolupament de l'art posterior, especialment del [[postimpressionisme]] i les [[avantguardes]].<ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte I|lloc=Barcelona|editorial=Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-390-7|pàgina=p.297|llengua=castellà|consulta=1 de desembre de 2014}}</ref>

 

== Preàmbul ==

Des de la seva creació, sota el regnat de [[Lluís XIV de França|Lluís XIV]] a França, l'Acadèmia reial de pintura i d'escultura privilegiava l'ensenyament del [[dibuix]], ja que aquest es podia definir en un cos de doctrina ben estructurat, per al qual la còpia dels models de l'[[escultura antiga]] constituïa la referència a l'ideal de bellesa. El [[color]], considerat des d'[[Aristòtil]] com un accident de la [[llum]], es prestava molt menys bé a una [[pedagogia]] estructurada. Tampoc era, en aquell temps, ensenyada al si de l'Acadèmia, sinó en tallers particulars.

 

 

== Història ==

Els impressionistes havien tingut un precedent en [[Camille Corot]] i en l'[[Escola de Barbizon]].

Corot va tenir un important paper en la formulació de l'impressionisme, perquè va renunciar a molts dels recursos formals [[renaixement|renaixentistes]] i preferí concentrar la seva atenció en espais més plans i més senzills, en superfícies més lluminoses. I encara que, a diferència dels impressionistes, mai no va arribar a fragmentar la llum en els seus components cromàtics, i sempre va organitzar i va simplificar les seves formes per aconseguir una certa composició clàssica, també va usar amb freqüència una elevada clau tonal, així com, en termes generals, una frescor i una espontaneïtat noves en el Saló oficial.

 

== Inicis ==

Anteriorment a l'impressionisme, el marc artístic era dominat per un [[eclecticisme]], al qual va respondre la generació de les ruptures estilístiques, una sèrie de ruptures que donaran personalitat pròpia a l'[[art contemporani]]. La primera d'aquestes o, si es prefereix, el seu preàmbul, és l'impressionisme, un moviment resultant d'una evolució prolongada que col·locà definitivament el [[segle XIX]] sota el signe del paisatge i la recerca d'un llenguatge nou basat en un naturalisme extrem.

 

 

== Floriment i primera exposició ==

El 1873 marcà un gir característic de l'impressionisme: el pas de la fase preparatòria a la fase de floriment. Els tempteigs estaven oblidats i el treball avançat. [[Camille Pissarro]] i [[Monet]] havien fet, a [[Londres]], estudis d'edificis embolicats en boires; [[Alfred Sisley]], encara més vaporós, se'ls havia avançat per aquest camí; [[Pierre-Auguste Renoir|Renoir]] es trobava, de moment, sota la total influència de [[Claude Monet|Monet]]; i [[Edgar Degas]] començava a tractar els tutús de les seves ballarines de la mateixa manera que Monet o Renoir les flors del camp.

 

 

== Dissolució ==

A finals d'aquella dècada, els impressionistes van començar a disgregar-se, a tenir dubtes, a trobar que el seu joiós art era insuficient.

En realitat, és una mica desconcertant que el moment d'apogeu d'aquest nou estil durés tan poc temps. Es pot adduir que, evidentment, després d'una lluita tan llarga, els impressionistes van poder adonar-se que havien creat i desenvolupat un nou idioma vàlid i original, i continuar, en conseqüència, durant molts anys, traient les deduccions dels seus descobriments.

 

== Mètode ==

En principi, els impressionistes sentien una profunda aversió per tota pintura que fos massa formal o estigués massa treballada. En cap moment, no van intentar portar a la tela conceptes romàntics com la profunditat, la solitud, el silenci o el misteri de la naturalesa, perquè creien que la missió de la pintura consistia sobretot a representar la naturalesa des del punt de vista òptic exclusivament.

La tradicional ''llei de la mimesi'' (la imitació de la realitat) va ser interpretada per ells amb una radicalitat sense precedents, i el que havia estat criticat per la majoria de les postures estètiques del passat (la captació purament aparent de la realitat) es va erigir en credo absolut per a l'impressionisme.

 

== Tècnica ==

La postura tradicional ensenya que, quan la [[fotografia]] va aconseguir la plasmació real dels objectes, l'impressionisme va pretendre la representació des d'una nova tècnica: l'abandonament de la paleta de colors barrejats per usar colors purs que es juxtaposen a la retina de l'espectador. Però això és fals. L'impressionisme va barrejar sovint el color a la paleta, el va elaborar, el va preparar, i llavors el va aplicar a la tela amb la prèvia interpretació de l'autor i amb l'aportació exterior de la sensibilitat de cada espectador, perquè del que es tractava, entre altres coses, era de descompondre la forma en pinzellades amples i escarides, que necessitaven forçosament la participació del que mira.