Israel: diferència entre les revisions

== Geografia física ==

{{Principal|Palestina (regió)}}

L'estat d'Israel limita amb el [[Líban]] al nord, frontera reconeguda oficialment per l'ONU després de la retirada israeliana del sud d'aquest país; amb [[Jordània]] a l'est i amb [[Egipte]] al sud, ambdues fronteres reconegudes a partir dels acords de pau signats amb els dos països. Encara no ha fixat les seves fronteres amb [[República Àrab Siriana|Síria]] ni amb l'[[Autoritat Nacional Palestina]] en la zona de [[Judea]] i [[Samaria|Samària]], encara que en aquest sentit la comunitat internacional considera com frontera a la "[[Línia Verda (Israel)|Línia Verda]]" (les fronteres de fet del dia 4 de juny de 1967, just abans de la [[Guerra dels Sis Dies]]), mentre que Israel aspira annexionar-se els grans blocs d'assentaments pròxims a aquesta línia, especialment el Gran Jerusalem i el Bloc d'Etsiyon, i amb menor probabilitat d'èxit, la ciutat d'Ariel a Samaria. El setembre de 2005, Israel va culminar la seva retirada unilateral de la Franja de Gaza fins a la "Línia Verda".

 

}}</ref>

 

El règim tèrmic varia notablement amb l'altitud i la continentalitat, especialment a l'època hivernal: d'oest a est es passa d'un clima típicament mediterrani a un de continental. Les regions muntanyoses majoritàriament es caracteritzen per ser ventoses i moltes fredes, que propicia que a vegades estiguin nevades. El cim del mont d'[[Hermon]] està cobert d'una capa de neu gran part de l'any i a [[Jerusalem]] acostuma a nevar com a mínim un cop a l'any.<ref>Goldreich, Yair (2003), The Climate of Israel: Observation, Research and Application, Springer, {{ISBN|0-306-47445-X}}</ref> Les ciutats costaneres, com [[Tel Aviv]] i [[Haifa]], posseeixen un típic [[clima mediterrani]] de fred, plujós amb hiverns llargs i estius calorosos. A l'extrem sud, en el [[Golf d'Eilat]], el clima és tropical sec.

 

== Política i govern ==

=== Estructura de govern ===

El [[Govern d'Israel]] està estructurat com a [[democràcia parlamentària]] amb la participació ciutadana mitjançant del [[sufragi universal]].<ref name=cia>[https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/is.html Israel]. The World Factbook. CIA. [Consulta: 4 de juliol de 2009]</ref> El [[president d'Israel]] n'és el [[cap d'estat]], però les seves funcions són majoritàriament cerimonials.<ref name=cia/> Un membre del parlament, amb el suport de la majoria dels membres, es converteix en el [[primer ministre d'Israel|primer ministre]], usualment el líder del partit majoritari. El primer ministre és el [[cap de govern]] i el cap del [[gabinet d'Israel|gabinet]]. El parlament d'Israel, la ''[[Kenésset]]'', està integrat per 120 membres. Els escons del parlament són assignats mitjançant la [[escrutini proporcional plurinominal|representació proporcional]] de tots els partits polítics, amb un llindar mínim del 2% de tots els vots. Aquest sistema ha tingut com a resultat la conformació de [[governs de coalició]]. Les eleccions parlamentàries es realitzen cada quatre anys, però les coalicions inestables o una [[moció de censura]] de la ''Kenésset'' pot dissoldre el govern i convocar a eleccions. La duració mitjana dels governs israelians ha estat de 22 mesos; el procés de pau, el paper de la religió en l'Estat i els escàndols polítics han causat la dissolució de les coalicions o han produït eleccions anticipades.<ref>{{ref-web|url= http://italy.usembassy.gov/pdf/other/RL33476.pdf |títol=Israel: Background and Relations with the United States |format=PDF | editor=Congressional Research Service (via the U.S. Mission to Italy) |cognom=Migdalovitz |nom=Carol |data=2007-07-06 | consulta=2009-02-20 |pàgines=23}}</ref> Les [[Lleis bàsiques d'Israel]] funcionen, ''de facto'' com a [[Constitució d'Israel|constitució no escrita]].<ref name=cia/>

 

 

=== Districtes administratius ===

Israel està dividit en 6 districtes (''mehozot''; singular, ''mehoz'') i 13 sub-districtes (''nafot''; singular, ''nafà''), les quals, al seu torn es divideixen en cinquanta regions naturals.<ref>{{ref-web| editor=Central Bureau of Statistics |títol=Introduction to the Tables: Geophysical Characteristics |url= http://www.cbs.gov.il/shnaton53/download/st_eng01.doc |format=doc | consulta=2007-09-04}}</ref>

 

=== Drets humans ===

{{Vegeu també|Israel i l'analogia de l'apartheid}}

La [[Llei Bàsica: Dignitat Humana i Llibertat]] té com a propòsit defendre els drets humans a Israel. Israel és l'únic país de la regió catalogat com a "lliure", segons la ''[[Freedom House]]'', qualificació basada en el nivell de [[llibertats civils]] i de drets polítics; però, els "Territoris Ocupats Israelians/Autoritat Palestina" són catalogats com a "no lliures".<ref>{{ref-web|títol=Freedom in the World 2008 - Israel | editor= [[Freedom House]] |any=2008 |url= http://www.freedomhouse.org/template.cfm?page=22&year=2008&country=7416

| consulta=2009-05-27}}</ref><ref>{{ref-web|títol=Freedom in the World 2008 - Palestinian Authority-Administered Territories [Israel] | editor= [[Freedom House]] |any=2008 |url= http://www.freedomhouse.org/template.cfm?page=363&year=2008&country=7535

 

== Economia ==

{{Principal|Economia d'Israel}}

Israel és una de les economies més avançades del sud-est d'Àsia quant al desenvolupament econòmic i industrial. El país ocupa la tercera posició de la regió segons l'[[índex de la facilitat per fer negocis]] del [[Banc Mundial]].<ref>{{ref-web|url= http://www.doingbusiness.org/economyrankings/default.aspx?regionid=4| editor=The World Bank Group |títol=Economy Rankings — Middle East & North Africa | consulta=2009-03-13}}</ref> Té el nombre més gran de noves empreses del món (després dels Estats Units) i el nombre més gran de companyies que cotitzen al [[NASDAQ]] fora d'[[Amèrica del Nord]].<ref>{{ref-web|títol=NASDAQ Appoints Asaf Homossany as New Director for Israel |data=2005-02-06 | editor= [[NASDAQ]] | consulta=2007-08-04 |url= http://www.nasdaq.com/newsroom/news/pr2005/ne_section05_019.stm}}</ref> El 2008, Israel tenia el 44è [[Producte interior brut]] (PIB) i el 22è PIB per capita, en [[paritat de poder adquisitiu]] més alts del món, en $200.700 milions i $28.200 respectivament.<ref name=cia/> El 2007, Israel va ser convidat a fer-se membre de l'[[Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic|Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic]],<ref>{{ref-web|url= http://www.ynetnews.com/articles/0,7340,L-3400955,00.html | editor=Ynet News | consulta=2007-08-04 |data=2007-05-16 |títol=Israel invited to join the OECD}}</ref> el qual promou la cooperació entre els països que s'adhereixen als principis democràtics i operen en una economia de lliure mercat.<ref>{{ref-web|url= http://www.oecd.org/about/ | editor=Organisation for Economic Co-operation and Development | consulta=2007-08-04 |títol=About}}</ref>

=== Religió ===

{{AP|Religió a Israel}}

Israel va ser establert per mandat de les Nacions Unides com a llar per al poble jueu. La [[Llei del Retorn]] del país atorga a tots els jueus i tots amb ascendència jueva el dret a la ciutadania israeliana.<ref>{{ref-web|url= http://www.knesset.gov.il/laws/special/eng/return.htm | editor=Knesset |títol=The Law of Return | consulta=2007-08-14}}</ref> Prop de tres-quarts, o el 75,5% de la població israeliana és jueva, de diverses pobles ètnics. Prop del 68% dels jueus israelians han nascut a Israel, 22% són immigrants d'Europa i d'[[Amèrica]], i el 10% són immigrants d'Àsia i Àfrica (incloent-hi el [[Països àrabs|Món Àrab]]).<ref name="pdf3">{{ref-web|url= http://www1.cbs.gov.il/shnaton56/st02_24.pdf |format=PDF|títol=Jews and others, by origin, continent of birth and period of immigration | consulta=2006-04-08 |nom=Government of Israel |cognom=Central Bureau of Statistics}}</ref> L'afiliació religiosa jueva varia molt: el 55% diu ser jueu "tradicional", el 20% es considera "jueu secular", el 17% es defineix com a [[judaisme ortodox|jueu ortodox]], i el 8% es defineix com a [[haredim|jueu haredi]].<ref>{{ref-web|url= http://www.jcpa.org/dje/articles2/relinisr-consensus.htm |títol=Religion in Israel: A Consensus for Jewish Tradition |cognom=Elazar |nom=Daniel J. | editor=Jerusalem Center for Public Affairs | consulta=2007-09-06}}</ref>

 

 

=== Educació ===

Israel té l'[[esperança de vida escolar]] més elevada del sud-est d'Àsia i ocupa la segona posició, amb el Japó, de tot el continent asiàtic, després de [[Corea del Sud]].<ref>{{ref-web|url= http://www.unesco.org/education/docs/EN_GD2004_v2.pdf | editor=UNESCO Institute for Statistics |any=2004 |obra=Global Education Digest 2004 |títol=Comparing Education Statistics Across the World |pàgines=75, 77 |format=PDF | consulta=2007-08-04}}</ref> Israel té la taxa d'[[alfabetisme|alfabetització]] més alta del sud-est d'Àsia segons les [[Organització de les Nacions Unides|Nacions Unides]].<ref>{{ref-web|url= http://hdr.undp.org/reports/global/2005/pdf/HDR05_HDI.pdf |format=PDF|urlarxiu=http://web.archive.org/web/20070702184520/http://hdr.undp.org/reports/global/2005/pdf/HDR05_HDI.pdf |dataarxiu=2007-07-02 | editor=United Nations |obra=Human Development Report 2005 |títol=Human Development Indicators | consulta=2007-08-04 |any=2005}}</ref> La Llei d'Educació Estatal, aprovada el 1953, va establir cinc tipus d'escoles: la pública secular, la pública religiosa, la pública ultraortodoxa, les escoles d'assentament comunal, i les escoles àrabs. La pública secular és la segona més gran on van la majoria dels estudiants jueus i no àrabs. La majoria dels àrabs envien llurs fills a les escoles on l'àrab és la llengua d'ensenyament.<ref>{{ref-web|url= http://www.eric.ed.gov/ERICWebPortal/custom/portlets/recordDetails/detailmini.jsp?_nfpb=true&_&ERICExtSearch_SearchValue_0=ED250227&ERICExtSearch_SearchType_0=eric_accno&accno=ED250227 |títol=ED250227 - Israeli Schools: Religious and Secular Problems | editor=Eric.ed.gov |data=1984-10-10 | consulta=2009-03-13}}</ref>

 

{{AP|Història d'Israel i Palestina}}

=== Abans de la fundació de l'Estat d'Israel ===

Segons el punt de vista tradicional, al voltant del segle XI aC, el primer d'una sèrie de regnes i estats israelites s'establiren al territori actual d'Israel, els quals governaren la regió, intermitentment, per mil anys.<ref>{{harvnb|Friedland|Hecht|2000|p=8}}. "For a thousand years Jerusalem was the seat of Jewish sovereignty, the household site of kings, the location of its legislative councils and courts."</ref> Entre els temps dels regnes israelites i les [[conquestes musulmanes]] del segle VII, el territori fou conquerit pels [[assiris]], els [[Babilònia|babilonis]], els [[Antiga Grècia|grecs]], els [[Imperi Romà|romans]], els [[Imperi Sassànida|sassànides]] i els [[Imperi Romà d'Orient|romans d'Orient]].<ref>{{ref-enciclopèdia|url= http://encarta.msn.com/encyclopedia_701844154_2/Palestine_Ancient.html | editorial=Microsoft |enciclopèdia=Encarta |any=2007 | consulta=2007-09-30 |títol=Ancient Palestine}}</ref> La presència jueva al territori disminuí després del fracàs de la [[revolta de Bar Kokhebà]] contra l'[[Imperi Romà]] el 132 dC i la subsegüent expulsió dels jueus a gran escala. Entre el 629 i el 629, l'emperador romà d'Orient [[Heracli]] dirigí una massacre i expulsió dels jueus, després de la qual la població jueva arribà al seu punt més baix. Tot i que la major part de la població jueva es concentrà a la regió de [[Galilea]] en comptes de [[Judea]],<ref>{{ref-web|url= http://www.usd.edu/~clehmann/erp/Palestine/palestin.htm| editor=The University of South Dakota |títol=Palestine: History | consulta=2009-03-13|data=2007-02-22 |obra=The Online Encyclopedia of the Roman Provinces}}</ref> la [[Mixnà]] i una part del [[Talmud de Babilònia|Talmud]], alguns dels texts religiosos més importants del judaisme, foren escrits durant aquest període.<ref>{{harvnb|Morçöl|2006|p=304}}</ref> El territori fou remogut de l'Imperi Bizantí prop del 636 dC durant les primeres conquestes musulmanes, amb les victòries àrabs a Ajnadain el 634 i a Yarmuk el 636. El 638, el califa Omar, construí una mesquita sobre les ruïnes del temple jueu, que havia estat destruït pels romans, i el 691, el novè califa, Abd al-Malik, construí la [[Cúpula de la Roca]] i la [[mesquita d'Al-Aqsa]] en el seu lloc. Després de la conquesta àrab, la majoria de la població fou arabitzada en cultura i llengua, i la majoria es convertí a l'islam.<ref name=palestine>[http://encarta.msn.com/encyclopedia_701844116/Palestine_Modern.html Palestine, Modern]. MSN Encarta. [Consulta: 16 de juliol de 2009]</ref> La regió fou controlada pels [[omeies]], els [[califat abbàssida|abbàssides]] i els [[croades|croats]] durant els sis segles següents, abans de passar les mans del soldanat de [[Mamelucs|Mameluc]] el 1260. El 1516, el territori esdevingué part de l'[[Imperi Otomà]], el qual governà la regió fins al segle XX.<ref>{{ref-enciclopèdia|url= http://www.britannica.com/eb/article-45064/Palestine |enciclopèdia=Encyclopedia Britannica |títol=Palestine: The Crusades | consulta=2007-09-19 |any=2007}}</ref>

 

=== Palestina moderna i la migració jueva ===

[[Ibrahim Paixà d'Egipte]], fill del virrei Muhammad Ali, qui, poc abans havia aconseguit l'autonomia d'Egipte dins la sobirania de l'Imperi Otomà, introduí a Palestina, el 1832, les escoles seculars i els drets civils per als cristians, jueus i musulmans a Palestina,<ref name=palestine/> però el poble es revoltà a causa dels impostos elevats i el servei militar obligatori.<ref name=palestine/> L'autoritat otomana tornà a imposar-se amb la intervenció de les forces europees que forçaren Ibrahim a retirar-se.<ref name=palestine/> El govern otomà havia estat forçat a atorgar a les potències europees alguns privilegis, per tal d'evitar la fallida econòmica; aquests privilegis incloïen l'entrada de cònsols no només a Jerusalem, sinó també a les costes de Gaza, Haifa i Jaffa, on promovien els béns europeus mitjançant els mercaders àrabs cristians.<ref name=palestine/> A més a més, també se'ls atorgà més control dels Llocs Sagrats de Jerusalem i es permeteren més assentaments europeus i l'adquisició de terres a Palestina. Tot i que pocs cristians s'hi establiren, a partir de la dècada de 1880, hi arribà un gran nombre de jueus.<ref name=palestine/>

 

 

=== Des de la Guerra dels Sis Dies ===

Els [[nacionalisme àrab|nacionalistes àrabs]], encapçalats per [[Gamal Abdel Nasser]] refusaren reconèixer Israel o el seu dret a existir, demanant la seva destrucció.<ref>{{ref-enciclopèdia|url= http://encarta.msn.com/encnet/refpages/RefArticle.aspx?refid=761570433 |títol=Encarta - Six-Day War | editorial=Encarta.msn.com |data=1967-06-05 | consulta=2009-03-13}}</ref> El 1967, Egipte, Síria i Jordània reuniren tropes a prop de les fronteres israelianes, expulsaren les forces d'emergència de les Nacions Unides i bloquejaren l'accés d'Israel al mar Roig. Israel considerà aquestes accions com a ''[[casus belli]]'' per a un atac preventiu que donaria inici a la [[Guerra dels Sis Dies]], en la qual, Israel aconseguí una victòria decisiva capturant els territoris de Cisjordània, la Banda de Gaza, la [[península del Sinaí]] i els [[Alts del Golan|Alts de Golan]].<ref>{{harvnb|Smith|2006|p=126}}. "Nasser, the Egyptian president, decided to mass troops in the Sinai...casus belli by Israel."</ref> La [[línia verda]] es convertí en la frontera administrativa entre Israel i els [[territoris Palestins|territoris ocupats]]. Les fronteres de Jerusalem foren canviades incorporant-hi Jerusalem Est. La [[Llei de Jerusalem]], aprovada el 1980, reafirmà aquesta decisió, causa de conflicte internacional sobre l'estatus de Jerusalem.

 

 

Les [[Eleccions legislatives d'Israel de 1977|eleccions legislatives de 1977]] foren un punt significatiu en la història política d'Israel quan el ''[[Likud|Likkud]]'' prengué el control del [[Partit Laborista Israelià|Partit Laboral]].<ref>{{harvnb|Bregman|2002|pp=169–70}} "In hindsight we can say that 1977 was a turning point..."</ref> El mateix any, el president egipci [[Ànwar el-Sadat|Anwar El Sadat]] viatjà a Israel i pronuncià un discurs davant la [[Kenésset]] en allò que és considerat el primer reconeixement d'Israel per part d'un [[cap d'estat]] àrab.<ref>{{harvnb|Bregman|2002|pp=171–4}}</ref> Israel es retirà de la península del Sinaí, retornant-la a Egipte, i acordà entrar en negociacions per atorgar autonomia als palestins a l'altre costat de la Línia Verda, un pla que mai no s'implementà. El govern de [[Menahem Beguín|Menachem Begin]] encoratjà els israelians a assentar-se a Cisjordània, la qual cosa provocà fricció amb els palestins d'aquelles àrees.

El 7 de juny de 1981, Israel bombardejà el reactor nuclear Osirak a l'Iraq, en l'[[Operació Òpera|Operació Opera]], deshabilitant-la. La intel·ligència israeliana sospitava que Iraq planejava utilitzar-la per desenvolupar armes nuclears. El 1982, Israel intervingué en la [[Guerra Civil libanesa|Guerra Civil Libanesa]] per destruir les bases que feia ús l'Organització per l'Alliberament Palestí per a llençar atacs i míssils al nord d'Israel, donant inici a la [[Guerra del Líban de 1982|Primera Guerra del Líban]].<ref>{{harvnb|Bregman|2002|p=199}}</ref> Israel es retirà de la major part del Líban el 1986, però mantingué una zona de seguretat fins al 2000. La [[Primera intifada|Primera Intifada]], un aixecament palestí contra el govern israelià,<ref>{{ref-enciclopèdia|enciclopèdia=Encarta | editorial=Microsoft |url= http://encarta.msn.com/encyclopedia_761579974/Intifada.html |títol=Intifada | consulta=2007-09-16 |any=2007}}</ref> esclatà el 1987. Durant els següents sis anys, més de mil persones foren mortes per la violència tant entre els palestins com entre els palestins i israelians. Durant la [[Guerra del Golf]] de 1991, Iraq llençà míssils contra Israel.<ref>{{ref-notícia|url= http://query.nytimes.com/gst/fullpage.html?res=9D0CE7DB173EF93AA35751C1A967958260|títol=After 4 Years, Intifada Still Smolders | editorial=The New York Times |data=1991-12-09 | consulta=2008-03-28 |cognom=Haberman |nom=Clyde}}</ref><ref>{{harvnb|Mowlana|Gerbner|Schiller|1992|p=111}}</ref>

 

 

=== Segle XXI ===

[[Ariel Sharon]] fou elegit primer ministre en les eleccions especials del 2001. Durant el seu govern, Sharon complí el seu pla de retirada unilateral de la franja de Gaza, però també començà la construcció de la [[Mur de Cisjordània|barrera israeliana a Cisjordània]].<ref>{{ref-notícia|títol=West Bank barrier route disputed, Israeli missile kills 2 |url= http://www.usatoday.com/news/world/2004-07-29-west-bank_x.htm | editorial=The Associated Press (via USA Today) |data=2004-07-29 | consulta= }}</ref>

Aquest mur ha estat condemnat per l'[[Organització de les Nacions Unides|ONU]] i la major part de la comunitat internacional. La [[Tribunal Internacional de Justícia|Cort Internacional de Justícia de la Haia]] assenyalà que "''La construcció del mur per part d'Israel... en el territori palestí ocupat, inclòs el del voltant de Jerusalem Est... és contrària a la llei internacional. Israel té l'obligació de desmantellar aquesta infraestructura... i fer reparació del dany causat...''" en una resolució el 9 de juliol de 2004.<ref name=INTcourt8jul04>[http://domino.un.org/UNISPAl.NSF/2ee9468747556b2d85256cf60060d2a6/3740e39487a5428a85256ecc005e157a!OpenDocument Resolució sobre les conseqüències legals de la construcció del Mur en el territori palestí] ICJ</ref>