Isòtop: diferència entre les revisions

]]

Els '''isòtops''' d'un [[elements químics|element químic]] són àtoms amb el mateix [[nombre atòmic]] <math>Z</math> (nombre de [[Protó|protons]]) però diferent [[nombre màssic]] <math>A</math> (protons més [[Neutró|neutrons]]). És a dir, els seus [[nucli atòmic|nuclis atòmics]] tenen el mateix nombre de [[protons]] <math>Z</math> però diferent nombre de [[neutrons]] <math>A-Z</math>. El nom ve dels mots grecs ἰσο-, ''iso-'', mateix, i τόπος, ''topos'', lloc, a causa del fet que ocupen el mateix lloc en la [[taula periòdica dels elements]].

* Amb el símbol de l'element i el nombre màssic situat com a superíndex a la dreta del símbol. Pel isòtops anteriors seria ⁴⁸Ca i ²³⁵U.<ref>{{Ref-web|títol=3.2.1. La simbologia i la formulació en els textos científics – Critèria: espai web de correcció de l'IEC|url=https://criteria.espais.iec.cat/2017/06/26/3-2-1-la-simbologia-i-la-formulacio-en-els-textos-cientifics-3/|consulta=2019-06-17}}</ref>

 

L’existència d’aquests àtoms fou descoberta a conseqüència de l’estudi sobre les substàncies radioactives naturals. Fou [[Frederick Soddy]] qui, el 1911, proposà el nom d'''isòtop'' i constatà la igualtat de les seves propietats químiques. La majoria dels elements naturals són formats per diversos isòtops que només poden ésser separats per procediments físics ([[difusió]], [[centrifugació]], [[espectrometria de masses]], [[destil·lació fraccionada]] i [[electròlisi]]). Hom classifica els isòtops en ''estables'', amb una [[vida mitjana]] de l’ordre de 3 000 milions d’anys, i ''inestables'' o ''radioactius'', que emeten radiacions i es converteixen en altres isòtops o elements.<ref>{{Ref-web|títol=isòtop {{!}} enciclopèdia.cat|url=https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0118022.xml|consulta=2019-06-17}}</ref>