|
Autari s'havia casat amb [[Teodolinda]], filla del duc bavarès [[Garibald]] I. A la seva mort, el 590, el seu successor Agilulf es casà, també, amb Teodolinda. Aquesta era catòlica i aconseguí que el rei abjurés de l'arrianisme. Això provocà diverses lluites internes dins del regne entre partidaris d'un i altre vessant del cristianisme. Els seus successors foren Adaloald i Arioald, que s'havia casat amb una filla de Teodolinda, anomenada ''[[Gundeberga]]''.<ref>[[Pau Diaca]] ''Historia Longobardorum'',llibre 4 capítol XLI</ref>
L'arribada de [[Rotari]] al poder suposà l'ascens d'un dels reis llombards més enèrgics. Aquest augmentà els seus territoris amb la [[Ligúria]] (643) i els territoris que l'[[Imperi BizantíRomà d'Orient|imperi]] encara tenia al [[Vèneto]]. A més, Rotari promulgà un edicte que duu el seu nom amb les lleis i costums del seu poble, escrit en [[llatí]].<ref>[[Pau Diaca]] ''Historia Longobardorum'',llibre 4 capítol XLIV</ref> El seu fill [[Rodoald]], que el succeí, fou assassinat per una facció catòlica. Amb la mort d'[[Aripert I]], el regne fou dividit entre els seus dos fills, Godepert i Pertarit, amb capitals a [[Pavia]] i [[Milà]], respectivament. Un nou rei, [[Grimoald I de Benevent|Grimoald]], fill del duc de [[Friül]] i [[Benevent]], expulsà Pertarit del poder. Aquest cercà l'ajut d'[[avars|àvars]] i [[francs]] i posteriorment dels [[Imperi Romà d'Orient|romans d'Orient]] per recuperar el poder, però no ho aconseguí. No fou fins a la mort de Grimoald i el seu fill el 671 que [[Pertarit]] tornà de l'exili per recuperar el tron. Respecte a la seva política, promogué la tolerància entre arrians i catòlics. Els arrians no ho acceptaren, però finalment foren derrotats pel fill del rei, Cunnipert, que era procatòlic.{{sfn|Jarnut|2002|p=61-62}}
Les baralles de religió es mantingueren i el Regne longobard no es recuperà fins a l'arribada al poder de [[Liutprand]]. Aquest aconseguí un cert control sobre els ducats de [[ducat de Spoleto|Spoleto]] i [[ducat de Benevent|Benevent]], i, aprofitant les diferències que hi havia entre el [[papa]] i l'[[Imperi BizantíRomà d'Orient|emperador]] amb motiu de la lluita sobre la [[iconoclàstia]], s'apoderà d'àmplies zones de l'[[exarcat de Ravenna]] i del [[ducat de Roma]]. També ajudà el franc [[Carles Martell]] a derrotar els [[àrabs]] a [[Poitiers]]. El seu successor [[Aistulf de Friül]] ocupà [[Ravenna]], eliminà definitivament l'[[exarcat de Ravenna|exarcat]] i intentà exercir el poder sobre [[Roma]]. El [[papa Gregori III]] va demanar ajut als [[francs]] de [[Pipí III]], que derrotà els longobards, els quals foren obligats a retornar [[Ravenna]], i es formaren d'aquesta manera els [[Estats Pontificis]].<ref>L. M. Duchesne, ''The Beginnings of the Temporal Sovereignty of the Popes, A.D. 754–1073'' {{en}} </ref> El darrer rei longobard, [[Desideri d'Ístria]], no va córrer millor sort. Decidí de nou obrir hostilitats contra el papa i entrà a [[Roma]] el [[772]]. Paral·lelament, donà suport a [[Carloman I]] en contra del seu germà [[Carlemany]]. Aquest entrà a la [[Llombardia]], ocupà [[Pavia]] i derrotà Desideri el [[774]]. Posteriorment, es féu coronar rei dels longobards (es va fer dir ''rex Francorum et Langobardorum'') i incorporà el territori als seus dominis i eliminà, així, el '''Regne longobard''', el qual va reorganitzar seguint el model franc, substituint els ducs per comtes.{{sfn|Jarnut|2002|p=123-127}}
== Els estats longobards del sud ==
|
