Trombó: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla |
Canvis menors, neteja, replaced: anota → marca (2), a el → al , de mitjans del → de mitjan (2) AWB |
||
Línia 3:
El '''trombó de vares''' o '''trombó de colissa''' és un [[instrument]] de [[instrument de metall|vent-metall]] que consisteix en un cos bàsicament cilíndric, tret del [[pavelló (música)|pavelló]], que té forma de campana i que incorpora una peça, la vara o colissa, que permet, mitjançant un lliscament, modificar la longitud del seu tub. La colissa substitueix en aquest cas la funció que en altres instruments, com la [[trompeta]], fan les vàlvules o pistons.
El seu so es fonamenta en el principi de la sèrie d'[[harmònic
El trombó prové dels [[sacabutx]]os i és un dels pocs instruments que en l'actualitat conserva una forma pràcticament igual a com originàriament va ser creat. Els seus orígens es remunten al [[Renaixement]], època en la qual el [[sacabutx]] va ser un instrument molt emprat i que ja en el [[segle XVI]] va donar peu a tota una família d'instruments de forma quasi idèntica als trombons actuals i per als quals es van escriure nombroses partitures.
La utilització dels trombons a l'orquestra ha quedat pràcticament reduïda als trombons [[tenor
Existeix, també, el [[trombó de pistons]] que entre nosaltres té un ús que pràcticament queda circumscrit a la [[cobla]].
Línia 14:
=== Trombó tenor ===
[[Fitxer: Posaune.gif|miniatura|Trombó Tenor]]
Un trombó tenor estàndard està construït en Si♭ (tot i que no es considera un [[instrument transpositor]]). Un trombó convencional té set posicions situades al llarg de la vara, sobre les quals es construeixen els [[harmònic
[[Fitxer: TriggerTrombone.jpg |miniatura|
Els trombons tenors moderns tenen sovint unes notes extra que s'activen activada per una vàlvula, en general a una distància d'[[Interval harmònic|interval]] de quarta descendent. Normalment s'utilitza la vàlvula a ''rotor'', però a poc a poc s'ha convertit en comú amb altres tipus de vàlvules, especialment "vàlvula de Thayer". Quan es pressiona la vàlvula, es canvia el to natural de l'instrument. Això fa que sigui més fàcil i ràpid de passatgers lligats o amb [[Intervals musicals|intervals]] grans, i per a poder exercir les notes més baixes. En aquest cas, la distància entre les posicions de la vara són més llargs que quan la vàlvula està oberta, i només hi trobem sis posicions (en comparació amb els set normals). Tanmateix, habitualment només s'utilitzen les dues primeres.
=== Trombó baix ===
El trombó baix modern també ha estat desenvolupat en Si♭ però s'anomenen les notes com si estiguera en Do. Té la mateixa longitud que un trombó tenor, però té un major diàmetre interior del tub i dues vàlvules que poden canviar el to natural de l'instrument.
En versions anteriors d'un trombó baix, en general la vàlvula 2 depenia de la 1 vàlvula, un sistema anomenat "dependent". Normalment, la vàlvula 1 transporta l'instrument a Fa i combinada amb la vàlvula, canvia a Do. En els instruments més modern, les dues vàlvules són independents, i en solitari, la vàlvula 2 transporta l'instrument a Sol. Les dues vàlvules fan que sigui més fàcil de tocar notes baixes. També fan que sigui possible cobrir la bretxa entre el primer harmònic i la fonamental.
Les posicions del trombó baix són les mateixes que les del trombó tenor.
Hi ha un trombó baix en una orquestra simfònica estàndard. També s'utilitzen sovint en les [[Big Band]]s i les [[Bandes de Música]], així com en els conjunts de metall.
=== Altres trombons ===
El ''trombó contrabaix'' és probablement la variant més extrema, afinat en Si♭, una [[Octava (música)|octava]] més baix que el tenor i trombó baix. Hi ha diferents maneres de construir un trombó de doble longitud. Una manera eficaç bastant comuna és ampliar la distància entre les posicions fins al doble. També el trobem afinat en Fa. Fou emprat per [[Richard Wagner]] a ''[[L'anell del nibelung]]''.
El ''[[trombó alt]]'' està afinat en Mi♭ o Fa, i és més petit que el trombó tenor. Com que és més curt, les posicions són diferents del tenor i baix. El so és encara més brillant. El trombó alt és utilitzat principalment en orquestres simfòniques, encara que també té una història com a instrument solista. Compositors moderns han redescobert l'instrument i comença a sorgir en composicions modernes.
El ''trombó soprano'' està afinat en Si♭, però una [[Octava (música)|octava]] amunt respecte
El ''trombó sopranino ''i el trombó ''piccolo'' encara són menys comuns, i fins i tot, extremadament rars. S'utilitzen a vegades en conjunts formats exclusivament per diversos trombons.
=== Tipus de vàlvules ===
Tradicionalment, la [[de la vàlvula de rotor|vàlvula de rotor]] ha estat l'estàndard per a les vàlvules utilitzades per a la vàlvula de quarta del trombó tenor i la vàlvula de quarta i de la vàlvula 2 en el trombó baix. El 1800, es van produir alguns trombons amb [[vàlvula de pistó]] són, però això sembla que segueix sent molt poc pràctica, i que va tenir un efecte advers sobre el so.
Els efectes advers en el so de l'instrument també ha portat que des del 1990 fins als nostres dies hi haja hagut un gran desenvolupament en l'àrea de la vàlvula trombó. La [[Thayer]] és potser la més conegut dels tipus de vàlvules noves, però també en trobem d'altres, com ara la [[Greenhoe]], [[Hagmann]], [[Connecticut]]'s [[Christian Lindberg]] Valve i [[K-vàlvula]] de [[Bach Stradivarius]], que han gaudit d'una àmplia difusió. L'última incorporació en aquesta família és [[Shire]] [[TruBore]], que actualment només està disponible per acte de la companyia produïts instruments. Comú a tots aquests tipus de vàlvules és que donen al músic un flux d'aire lliure a través de l'instrument i un so més obert.
Línia 63:
=== Romanticisme ===
==== Orquestres del {{segle|XIX}} ====
Molts compositors van ser directament influenciats per l'ús de Beethoven de trombons, i es va integrar totalment en l'[[orquestra]] a la dècada de 1840. Els compositors de
El {{segle|XIX}} també va veure l'erosió de la tradicional trombó trio alt/tenor/baix a l'orquestra. Mentre que el trio trombó havia estat aparellat amb un o dos [[Corneta (instrument de vent metall)|cornetes]] durant el [[Renaixement (Música)|Renaixement]] i el Barroc primerenc, la desaparició de la corneta o la seva eventual substitució per l'[[oboè]] i el [[clarinet]] no va alterar fonamentalment la raó de ser dels trombons, el qual va donar suport a les veus de [[contralt]], [[tenor]] i [[Baix (veu)|baix]] del cor (normalment en un entorn eclesiàstic). La introducció dels trombons a l'orquestra, però, va aliar més estretament els trombons amb les trompetes i no va passar molt temps perquè un trombó tenor addicional reemplaçara l'alt. Els alemanys i austríacs van mantenir el trombó un període més llarg que els francesos, que va arribar a preferir una secció de tres trombons tenors fins després de la Segona Guerra Mundial. En altres països, el trio de dos trombons de tenor i un baix es va convertir en estàndard en prop de
En el moment en el trombó va passar a formar part de les orquestres i les òperes, l'instrument va deixar d'emprar-se habitualment a les [[catedral]]s o a la música de cort. Músics militars se'ls va proporcionar instruments, i instruments com el llarg trombó baix F o I van romandre en ús militar fins al voltant de la [[Primera Guerra Mundial]]. No obstant això, els músics d'orquestra van adoptar la versió trombó amb la gamma més àmplia que podien aplicar fàcilment a qualsevol de les tres parts de trombó que normalment apareixien en les puntuacions-el trombó tenor. L'aparició de trombons de vàlvules en el segle de mid-19th va fer poc per alterar la composició de la secció de trombons d'orquestra; tot i que va ser expulsat d'orquestres a [[Alemanya]] i [[França]], el trombó de pistons va seguir sent popular gairebé íntegrament a l'exclusió de l'instrument de diapositives a països com [[Itàlia]] i [[Bohèmia]], i compositors com [[Giuseppe Verdi]], [[Giacomo Puccini]], [[Bedrich Smetana]] i [[Antonín Dvořák]] anotat per a una secció trombó de pistons.
| |||