Durrës: diferència entre les revisions

Les disputes entre Corint i Còrcira per Epidamnos es va originar a causa dels oligarques enderrocats per una revolta i enviats a l'exili que van voler enderrocar a la democràcia de Epidamnos; Corint va donar suport als oligarques i Còrcira als demòcrates (vegeu [[Tucídides]]) i tot i que va ser un dels detonants de la guerra del Peloponès, no se'n sap el resultat final perquè Epidamnos no torna a ser esmentada a la història fins al [[312 aC]]. En aquest any el rei il·liri [[Glàucies d'Il·líria|Glaucies]], amb ajut de Còrcira, es va apoderar de la ciutat però sense establir-hi guarnició. Pocs anys després va caure en mans d'una banda de pirates però els habitants van aconseguir recuperar-se de la sorpresa inicial i van expulsar als pirates fora de les muralles. Més tard els il·liris van tornar amb una flota i van assetjar la ciutat però l'arribada dels romans els va obligar a retirar-se. Epidamnos es va posar sota protecció de Roma ([[229 aC]]), a la que sempre va restar lleial, i especialment durant les guerres a Il·líria i [[Regne de Macedònia|Macedònia]].

 

 

Fou teatre de la lluita entre [[Juli Cèsar|Cèsar]] i [[Gneu Pompeu Magne|Pompeu]]. Aquest darrer va marxar des Tessalònica cap a Dyrrhachium (en mans de Cèsar) i va ocupar la dreta del [[riu Apsos]] obligant a Cèsar a estar a l'esquerra del riu i a passar l'hivern en tendes. En múltiples operacions militars fins que Juli Cèsar, tot i la seva habilitat, va haver d'evacuar la ciutat i buscar millor fortuna en un altre lloc ([[48 aC]]).