Esteve II (papa): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Aquesta Pentàpolis no és la mateixa a la qual s'enllaçava |
m Majúscules |
||
Línia 16:
Al començament del seu pontificat, el poder de l'[[Imperi Romà d'Orient]] estava en declivi a la península Itàlica i la ciutat de [[Roma]] va ser atacada per l'exèrcit [[longobards|llombard]], comandat pel rei [[Astolf]]. Per resoldre la situació, Esteve va nomenar rei a [[Pipí el Breu]], i instaurar així la [[dinastia carolíngia]] al [[Regne Franc|reialme dels francs]], els quals van llançar dues campanyes contra els llombards per tal de defensar el papa. En agraïment, Esteve II va nomenar Pipí patrici del romans i li va concedir el títol de ''rei [[Dei gratia|per la gràcia de Déu]]'', el primer sobirà a rebre'l.
Llavors Esteve va treure's de la màniga un suposat document de l'emperador [[Constantí I el Gran]] datat de l'any [[313]], en el qual entregava al papa [[Silvestre I]] de Roma, Itàlia i totes les províncies de l'[[
Evidentment el rei franc no li va poder atorgar el que demanava, però va conquerir les ciutats de [[Ravenna]], [[Ferrara]], [[Bolonya]] i la Pentàpolis, formada per les ciutats de [[Rímini|Rimini]], [[Fano]], [[Senigallia]], [[Pesaro]] i [[Ancona]] i les va donar al Papa perquè hi regnés. D'aquesta manera, Esteve II va esdevenir el fundador dels [[Estats Pontificis]], que es mantindrien sota l'autoritat dels pontífexs romans fins a la [[unificació d'Itàlia]] el [[1870]].
| |||