Samòsata: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: -una poble +un poble |
m Coherència terminològica en el si d'un mateix article |
||
Línia 6:
El [[297]] foren martiritzats a la ciutat set cristians: Abibus, Hipparchus, Jacob, Lolià, Paragnus, Philotheus i Romà. Aquí va néixer al [[segle III]] el bisbe [[Pau de Samosata]], cap dels elqasites (una orde dels essenis gnòstics), que va predicar idees adopcionistes que van derivar més tard en el [[paulicians]] i [[Bogomils|bogomilites]]. També al costat de Samòsata (a un poble de la rodalia) va néixer sant Daniel l'Estilita. El 325 el bisbe local Peperi va ser present al concili de Nicea. Al 380 el bisbe sant Eusebi de Samòsata, opositor ferotge dels arrians, fou assassinat per una dona arriana el 380 (la seva festa se celebra el 22 de juny); al segle següent era bisbe Andreu, un vigorós opositor de [[Ciril d'Alexandria]] i del Concili d'Efes. Cabot dona la llista de 28 bisbes jacobites i d'altra banda encara avui dia és seu titular de l'església catòlica (vacant des de 1967 al morir el seu bisbe).
Al {{segle|VI}} vivia a Constantinoble sant Rabules que era nadiu de la ciutat (la seva festa se celebra el 19 de febrer); en aquest segle apareix a ''Notitia Episcopatum'' d'Antioquia com a metròpolis autocèfala.<ref>Echos d'Orient, X, 144</ref> El [[625]] fou atacada i ocupada als perses per l'emperador [[Heracli]] junt amb [[Marash]]. El 639/640 fou conquerida per Iyad ibn Ghanm i sota domini àrab el seu nom fou '''Sumaysat'''. Els bizantins la van atacar el 856. Vers el 749 fou defensada pel cap omeia Ishak ibn Muslim al-Ukayli. El 785/786 es va fundar la nova ciutat d'al-Hadath i el govern abbàssida i va fer transportar a grups d'habitants de Samòsata. El [[858]] el cap paulicià, [[Karbeas]], amb ajut de l'emir de [[Melitene]], va [[batalla de Samòstata (858)|derrotar els
El [[febrer]] del [[1098]] l'amir ortúquida turc Baldukh o Bulduk va derrotar a la rodalia al llatí Balduí d'Antioquia. Per un temps va passar als ortúquides (vassalls seljúcides) però el [[1114]] va ser ocupada pel comte d'[[Edessa (Turquia)|Edessa]] i va ser un feu per a Joscelí de Courtenay dins del comtat d'Edessa. Va tornar als ortúquides el [[1149]], però després d'una breu lluita amb els grecs va quedar el [[1151]] en mans dels seljúcides de Rüm. Uns anys després va passar al zengita Nur al-Din Mahmud i dels zengites va acabar en mans dels aiubites sota Saladí i el seu germà al-Adal.
|