Pont: diferència entre les revisions

 

== Història ==

 

Els ponts més antics foren segurament troncs que queien de manera natural als cursos d'aigua. Els primers ponts construïts per la mà de l'home es feren amb canyes, troncs i taulons, usant eventualment també pedres.

Durant el [[segle XVIII]], es van fer moltes innovacions en el disseny de ponts de bigues de la mà de Hans Ulrich, Johannes Grubenmann i d'altres.

 

Amb la [[Revolució Industrial]] al [[segle XIX]] es van desenvolupar ponts de [[gelosia (estructura)|gelosia]] de [[ferro forjat]] amb els quals es van aconseguir llums (longitud lliure) més elevades. El ferro però encara no tenia la resistència suficient per a aguantar grans càrregues. La producció de ponts va veure's augmentada amb la construcció dels primers ferrocarrils i amb l'arribada de l'[[acer]], de gran [[resistència mecànica|resistència]] i [[ductilitat]], es van construir ponts més llargs, molts usant idees de [[Gustave Eiffel]].

 

 

=== Ponts de bandes teses ===

Les [[banda tesa|bandes teses]] són ponts molt esvelts dissenyats per a treballar purament a tracció, i és la tipologia antagònica als ponts d'arc. La seva forma s'assimila a la que agafaria un cable penjat des dels extrems de la banda (vegeu [[funicularitat]]). Solen ser de [[formigó pretesat]] amb forces de posttesat molt elevades per aconseguir comprimir el formigó malgrat la forma, de manera que el formigó acaba treballant com un arc amb una càrrega cap amunt introduïda pel pretesat. Molt sovint són passarel·les tot i que existeixen també ponts per a trànsit rodat suportats per una banda tesa (en aquest cas, és necessari un tauler per sobre la banda).

 

Els sistemes de construcció de ponts de formigó més usats són els següents:

* '''Col·locació de bigues''': les bigues prefabricades de formigó es poden col·locar amb [[Grua (màquina)|grua]] o bé amb un [[llançabigues]], una gran biga de gelosia preparada amb uns [[llast|llasts]] mòbils i específicament dissenyada per col·locar bigues. La plataforma se sol materialitzar posteriorment amb el formigonat ''in situ'' d'una `[[llosa]] que sol encofrar-se en una prellosa recolzada directament sobre les bigues.

* '''Construcció sobre cintres''': els ponts de formigó es poden construir ''in situ'' recolzant els [[encofrat|encofrats]] en una [[cintra]], que és una estructura per a recolzar-los. En ponts suficientment curts pot ser econòmic construir una cintra per a tota la longitud, però si el pont és més llarg, sempre és més rendible avançar tram a tram i usar només dos jocs de cintra: mentre s'endureix el formigó d'un tram es desmunta la cintra del tram anterior ja endurit i es munta en el següent. Les cintres poden ser des de terra, sobre torres auxiliars o bé automòbils.

* L'[[empenta de llinda]] és una tècnica molt utilitzada per a ponts molt llargs de molts trams de llums curtes amb rasants en pendent constant i plantes o bé [[recta|rectes]] o bé [[circumferència|circulars]] (mai [[Clotoide|clotoides]]). Consisteix a formigonar el tauler per [[dovella|dovelles]] (petits trams) que solen tenir en aquest cas longituds iguals a la meitat de la llum del pont. Un cop endurida una dovella, es desencofra i s'empeny longitudinalment el tauler construït, de manera que es pot formigonar la següent dovella en el mateix parc. Òbviament, les piles han d'estar construïdes en arribar-hi el tauler empès i solen ser força potents per poder absorbir els esforços que ocasionarà el fregament del tauler en moure's; aquest fregament es redueix força amb la utilització de [[tefló]] com a superfície de lliscament. Per reduir els esforços que ocasionaria el tauler just abans d'arribar a una pila, sempre s'utilitza un pic de llançament, una gelosia metàl·lica (molt més lleugera que el formigó) i que se sol reutilitzar diverses vegades per amortitzar el seu alt cost.

* La [[construcció per voladissos successius]] és la que sol fer-se en trams de llum llarga (entre 60 i 300 m) de formigó pretesat i l'avanç és de [[dovella]] en dovella a partir de l'anomenada '''dovella 0''' al capdamunt d'una pila. Així, el tauler es va materialitzant de mica en mica des de cada pila, fins a la dovella de clau que uneix els dos voladissos. Per qüestions d'equilibri, cal ancorar provisionalment el tauler a terra o encastar-lo a la pila, també provisionalment. Bàsicament, hi ha tres maneres de procedir:

** Les dovelles són formigonades ''in situ'' en un encofrat penjat d'un carro sobre rails llastat o ancorat.

 

; Històrics

* [[Pont de Londres]] sobre el [[riu Tàmesi]], a [[Southwark (districte)|Southwark]], [[Londres]]. Està entre el pont de ferrocarril del carrer Cannon i el [[Tower Bridge]]. Aquest era l'emplaçament del Pont de Londres original i és un dels emplaçaments més famosos del món per a un pont. Al costat sud del pont hi ha la [[catedral de Southwark]] i l'estació de ferrocarril del Pont de Londres. Al nord hi ha el [[Monument al Gran Foc de Londres]] i les estacions de metro Bank i Monument.

* [[Pont de Galata]] és un pont de pontons a [[Istanbul]] ([[Turquia]]), que creua una rada o entrant de mar coneguda com el [[Corn d'Or]].

=== Rècords mundials ===

[[Fitxer:Hangzhou Bay Bridge ABA 1360 AK1.jpg|miniatura|[[Pont de la badia de Hangzhou]]]]

* [[Pont de la badia de Hangzhou]], [[Xina]]: Pont més llarg del món sobre el mar. Té una longitud de 36 km. És un '''pont''' amb un tram penjat en el seu centre que facilita el trànsit marítim. Travessa la badia de Hangzhou a la costa est de la [[Xina]]. Uneix la municipalitat de [[Xangai]] amb la ciutat de [[Ningbo]] a la província de [[Zhejiang]]. La construcció es va iniciar el [[8 de juny]] de [[2003]] i la seva inauguració va ser el 14 de juny de [[2008]].<ref>{{ref-notícia|url = http://english.people .com.cn/200706/19/eng20070619_385488.html|editorial = People's Daily Online|títol = Construït el pont més gran transmarítimo|data = 3 maig 2008 | llengua = anglès}}</ref><ref>{{ref-notícia| url =http://www.elpais.com/articulo/internacional/Conexion/maritima/kilometrica/elpepuint/20080329elpepuint_3/Tes | títol = Connexió marítima quilomètrica | editorial = El País | llengua = castellà}}</ref> El pont té una longitud de 35.763 m, amb 6 carrils (tres per sentit) més els dos vorals. Això el converteix en el segon pont més llarg del món després del de [[Causeway]] al [[Llac Pontchartrain]], a l'estat [[Estats Units d'Amèrica|EUA]] de [[Louisiana]].

* El [[Pont Akayashi Kaikyo]], [[Japó]]: Pont amb la llum més gran del món (1991) i pont penjant més llarg (per a creuar l'estret Akashi (Akashi-Kaikyō) unint Maiko a Kobe i Matsuho, a l'illa [[Awaji]] com a part de l'autopista [[Honshu]]-[[Shikoku]].