Salmanassar III: diferència entre les revisions

{{Infotaula persona}}

'''Salmanassar III''' fou rei d'[[Assíria]], fill d'[[Assurnasirpal II]]. Va regnar 37 anys del 859 al [[824 aC]] i va seguir la política paterna. Fonts principals del seu regnat són l'[[obelisc negre |obelisc de basalt negre]] del rei amb explicació dels tributs i un detall de les seves campanyes militars (109 línies) que es complementa amb un monòlit del rei amb 156 línies de text, i complementat al seu torn per inscripcions en lamines de bronze que cobrien portes de fusta de les ciutats que tothom podia llegir; els relats però són menys detallats que els d'Assurnasirpal II i de vegades les campanyes es descriuen en unes poques paraules, sent més un catàleg que una història. Les campanyes les va fer durant 26 anys del seu regnat i després foren dirigides pel tartan [[Ashur-Dayan]]; el seu relat segueix per territoris i no per anys.

 

== Bit Adini ==

Després de la submissió per Assurnasirpal II, [[Bit Adini]] es va recuperar. No se sap que va passar durant el renat d'Akhuni que va provocar les hostilitats, però probablement un impagament o un retard del tribut. El país fou envaït el 859 aC arrasant algunes ciutats (Lala'ati, Bur Mar'âna i Pakarrukhbuni) però sense atacar la capital. Des de Bit Adini va passar al país de Gurgum (o Gamgum), al nord de Bit Adini, on regnava Matalla, que va pagar tribut; després va passar al regne de Samal (Sam'al) on regnava Khanu o Kha'anu, que era aliat de Sapulumi de Patin, d'Akhuni de Bit Adini i de Sangara de Khati o Karkemish. El rei Khanu fou derrotat al naixement del riu Salvar, al peu de les muntanyes Amanus; després els assiris van creuar l'Orontes i van ocupar la fortalesa d'Alizir, que pertanyia a Sapulumi de Khattim, que va fugir i va atreure a l'aliança contra assíria al rei de Kui o Kati (potser el regne de Que, el nom del rei no està indicat), al rei Pikhiris de Chilikka ([[Cilícia]]) i al rei Bur Anati de Yasbuk, però els aliats foren derrotats per Salmanassar i en la batalla el príncep Bur Anati va caure presoner; 25000 soldats de la coalició van morir, i el territori de la costa del golf d'Issos (Alexandretta) incloent diverses ciutats (Jazaz, Nulia i Butanu) fou assolat.

 

 

== Bit Agusi, Patin, Argana (Hamath), Qarqar ==

Els següents estats arameus cap a l'oest eren [[Bit Agusi]] i [[Patin]] al nord i [[Hamath]] (Amat) i [[Damasc]] al sud. Irkhulina d'Hamath era un rei poderós, però sense arribar al nivell de Damasc on governava [[Ben Hadad II]]. Si els dos estats formaven coalició i aconseguien l'aliança dels estats de Fenícia i Israel, podien desafiar als assiris. Les pretensions a l'hegemonia de Damasc van dificultar la unió que no es va concretar fins que el rei es va acostar en la campanya del 854 aC.

 

 

== Urartu ==

Assíria havia començat a fer campanyes al país de [[Nairi]] en temps de [[Teglatfalassar I]] (vers 1115 a 1076 aC). Després hi va entrar diverses vegades [[Assurnasirpal II]] però mai va intentar annexionar el territori. Salmanassar III va començar les seves operacions al territori ara sota hegemonia del regne anomenat pels assiris com [[Urartu]], només pujar al tron, el 859 aC i 858 aC<ref>Tiele, Records of the Past, pag. 56 nota 3</ref> quan va entrar a [[Khubuixkia]], al sud del [[llac Van]] (cap al riu [[Gran Zab]] que els armenis van anomenar després Petit Albag) i a l'oest del [[llac Urmia]];<ref>aquesta ubicació la donen diversos autors entre els quals René Grousset; Elena Cassin prefereix situar-lo a l'oest del Van i al sud de Nimmi</ref> la capital fou ocupada junt amb un centenar de poblacions del país que foren totes destruïdes pel foc; el rei del país era Kaki. Llavors Salmanassar va atacar al rei de Nairi envaint la terra d'Urartu governada per [[Arame]], i va ocupar la fortalesa de Sugunia, però la incursió es va acabar aviat retornant al sud. El 858 aC Salmanassar es va dirigir cap a Gurzan (al nord del llac Urmia) on regnava un príncep de nom Asau, que va pagar tribut; llavors va seguir a Khubuixkia on va assolar la ciutat de Khilaya.