VHS: diferència entre les revisions

 

Tot i així, Betamax no era l'únic sistema de gravació de vídeo domèstic del que JVC s’havia de preocupar. El 1974, [[BASF]] havia demostrat un sistema de gravació de vídeo de capçal fix anomenat LVR (enregistrament de vídeo longitudinal). Mentrestant, Philips i Grundig havien actualitzat el seu format VCR amb un major temps d'enregistrament i millora fiabilitat. A més, havien començat a treballar en el sistema [[Philips V2000]], que oferia un temps de reproducció substancialment més llarg i una millor qualitat d'imatge amb cassets de doble cara.

Les ventes inicials del VHS van ser bastant bones tot i que van retrocedir substancialment en pocs mesos. De totes maneres, es va decidir llançar el producte l'any 1977 als [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units,]] el que va donar-li l'impuls suficient a JVC per entrar en el mercat europeu. La característica més important del mercat del Regne Unit va ser una aliança entre JVC i Thorn, que posseïa la marca Ferguson i diverses cadenes de lloguer de televisió de carrer.  El mercat de lloguer de VCR va prosperar, motivat per l'aparició de cintes pregravades. VHS també es va ser el format d'elecció per als primers consumidors de vídeos pornogràfics. De fet, la disponibilitat de films i pel·lícules pirates en VHS va servir per augmentar la popularitat del format en aquells primers dies. A més a més, varen concretar-se aliances entre les distribuidores cinematogràfiques més importants, com ara [[Paramount Pictures|Paramount]] o [[Disney]], que varen anar llançant gradualment films en format VHS.