Pau de Caltabellotta: diferència entre les revisions

Segons el tractat, [[Carles II d'Anjou]] renunciava temporalment a la sobirania sobre l'illa de sicília, de manera que [[Frederic II de Sicília]] es veia confirmat com a rei de l'illa de Sicília però amb el títol de ''rei de TrinàriaTrinàcria'',<ref>El nom de Trinària és degut a la forma triangular de l'illa de Sicília</ref> mentre que [[Carles II d'Anjou]] retenia el títol oficial de rei de Sicília, però tan sols amb sobirania sobre Nàpols.

[[Frederic II de Sicília]] seria rei de la TrinàriaTrinàcria (rei de l'illa de Sicília) fins a la seua mort quan, seguint el tractat, l'illa retornaria a la sobirania dels [[Casal d'Anjou|Anjou]], com a reis de Sicília.

El tractat posà fi a la [[Guerra de Sicília (1282-1289)|Guerra de Sicília]] i assegurava la pau entre la [[Casa de Barcelona]] i la [[Casa d'Anjou]]. Alhora, el [[Regne de Sicília]] quedava partit, de manera que els reis de l'illa de Sicília rebien el títol de Reis de TrinàriaTrinàcria, mentre que els reis del territori de Nàpols mantenien el títol de reis de Sícilia.

Després del tractat, el [[Regne de Sicília]] ''(Regne de TrinàriaTrinàcria)'' quedava segregat de la [[Corona d'Aragó]], però regit per un fill dels reis d'Aragó, de la dinastia del [[casal de Barcelona]]. Constituïa així una base segura pel comerç dels mercaders catalans i valencians. Malgrat les reticències del Papa [[Bonifaci VIII]] a perdre la sobirania del territori, aquesta acabà ratificant el tractat l'any [[1303]].