Egipte: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m bot: - ocupats. Desprès d'aquesta + ocupats. Després d'aquesta
Línia 402:
En aquest període els egipcis començaren a combinar llur nova fe amb llurs creences i pràctiques nadiues que havien sobreviscut a través del cristianisme copte, i així sorgiren les ordres del [[sufisme]] que han sobreviscut fins ara.<ref>El-Daly, Okasha. ''Egyptology: The Missing Millennium''. London: UCL Press, 2005. p. 140</ref> Els governadors musulmans, anomenats pel califat islàmic controlaren Egipte durant els sis segles següents, incloent-hi un període en què fou seu del califat sota els [[califat fatimita|fatimites]]. Amb la fi de la [[dinastia aiúbida]] els [[mamelucs]], una casta militar turca-circassiana, prengué el control del país el segle XIII. Continuaren governant fins a la conquesta d'Egipte pels [[imperi Otomà|turcs otomans]] el [[1517]].
[[Fitxer:Aboukir.jpg|esquerra|miniatura|La [[Batalla_del_Nil|batalla del Nil]], 1798]]
L'estiu de 1798, [[Napoleó Bonaparte]] va dirigir una [[Campanya en el Mediterrani de 1798|campanya sobre Egipte]], ocupant algunes zones, però va ser incapaç de transportar el seu exèrcit de tornada a França per mar després de perdre la [[batalla del Nil]] contra [[Horatio Nelson|Nelson]] el 3 d'agost, havent d'abandonar tots els territoris ocupats. DesprèsDesprés d'aquesta invasió de curta durada (un parell de mesos), els egipcis tingueren l'oportunitat de practicar una certa [[autonomia jurídica|autonomia]].<ref>Vatikiotis, P.J. ''The History of Modern Egypt''. 4th edition. Baltimore: Johns Hopkins University, 1992, p. 39</ref>
 
Un cop evacuades les tropes franceses, van esclatar unes [[Guerra Egipciootomana (1831-1833)|guerres civils entre els turcs otomans]], els mamelucs i els mercenaris albanesos, a la fi de les quals el 1866, es fundà l'Assemblea de Delegats com a institució de consell per al govern. Els membres de l'Assemblea foren elegits de totes les regions d'Egipte i tingué una influència significativa en les decisions governamentals.<ref>Jankowski, James. ''Egypt: A Short History.'' Oxford: Oneworld Publications, 2000. p. 83</ref> Després de la construcció del [[Canal de Suez]] el 1869, Egipte es convertí en un centre mundial de comerç i transportació.