Ofensiva del Tet: diferència entre les revisions

A l'albada de l'ofensiva, però, el govern de Thieu mostrà una determinació fresca. L'1 de febrer Thieu declarà l'estat de [[llei marcial]] i, el 15 de juny, l'Assemblea Nacional acceptà la seva petició per a una mobilització general delade la població i la introducció de 200.000 reclutes a les forces armades a finals d'any (un decret que havia caigut al parlament només 5 mesos abans a causa de la gran oposició política).<ref name="Zaffiri293">Zaffiri, p. 293.</ref> Aquest increment va portar a que l'exèrcit sud-vietnamita comptéss amb uns 900.000 homes.<ref>Hoang, pp. 135–6.</ref><ref name="DouganWeiss119">Dougan and Weiss, p. 119.</ref> La mobilització militar, les campanyes anticorrupció, les demostracions d'unitat política i les reformes administraves aviat van ser dutes a teme.<ref>Tres dels quatre commandants de cos de l'ARVN van ser rellevats per la seva pobre actuació durant l'ofensiva.</ref> Thiệu també establí un Comitè Nacional de Recuperació per supervisar la distribució de menjar, reallotjament i construcció de llars pels nous refugiats. Tant el govern com els estatunidencs es mostraren encoratjats per la nova determinació que mostraven els ciutadans ordinaris de la República. Molts habitants urbans es mostraren indignats pel fet que els comunistes llançaren els seus atacs durant el Tet i molts que es mostraren apàtics s'arrengleraren amb el govern de manera activa. Periodistes, figures polítiques i líders religiosos, fins i tot els budistes militants, confessaren confiança en els plans del govern.<ref name="DouganWeiss120">Dougan and Weiss, p. 120.</ref>