Felip d'Alençon: diferència entre les revisions

Felip va ser nomenat [[canonge]] a la [[Catedral de Chartres]] el [[1351]], arxidiaca de Brie, a la diòcesi de [[Meaux (municipi de Sena i Marne)|Meaux]] el [[1356]]. Aquell mateix any va ser nomenat [[Bisbat de Beauvais|bisbe de Beauvais]] i tres anys més tard, el 1359, va passar a ser arquebisbe de [[Rouen]]. El [[Delfí de França|delfí]] el va nomenar lloctinent general de [[Normandia]] quan va arribar a aquella ciutat. Per unes disputes entre Eduard d'Attainville, batlle de Rouen i fil il·legítim del rei [[Carles V de França]], i el mateix rei, va prendre partit pel primer, va ser condemnat davant del parlament, li van requisar tots els béns personals i es va haver de refugiar a la cort pontifical. Perdonat el 1375 pel rei, va haver de deixar l'arquebisbat de Rouen i va seser nomenat [[Patriarca Llatí de Jerusalem]] i administrador [[Arquebisbat d'Aush|d'Aush]], però tot i les peticions del rei, el [[papa Gregori XI]] no li va concedir la púrpura cardenalícia. Quan va arribar el gran [[Cisma d'Occident]] el rei de França es va alinear amb el papa d'Avinyó, i Felip d'Alençon, es diu que per rancúnia contra el rei, es va passar al bàndol romà. I així, el [[1378]] va defensar l'elecció d'[[Urbà VI]] com a nou papa, i aquest, que en aquells moments no era acceptat per cap cardenal, el va nomenar cardenal prevere de títol de [[Santa Maria in Trastevere]]. Uns anys més tard va ser nomenat [[bisbe de Sabina]]. Del [[1381]] al [[1387]], quan va renunciar, va ser [[Patriarcat d'Aquileia|Patriarca d'Aquilea]]. I després de [[1389]], [[bisbat d'Òstia|bisbe d'Òstia]]. Al morir el 1397 va ser enterrat a l'església de santa Maria in Trastevere.