Revisió del 16:17, 10 oct 2019 modifica Rebot (discussió \| contribucions) Bots 2.784.118 edits m robot estandarditzant mida de les imatges, simplificant i catalanitzant codi ← Edició anterior		Revisió del 18:17, 24 nov 2019 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m bot: - país en base al seu + país pel seu Edició següent →
Línia 26: Durant la [[Segona Guerra Mundial]], va preservar la neutralitat de [[Turquia]] però per tal de poder participar en la Conferència de San Francisco, que tendia a establir les [[Organització de les Nacions Unides\|Nacions Unides]], va declarar la guerra a [[Alemanya]] el febrer de 1945. Però aquesta declaració no va tenir efectes concrets, ja que les operacions sobre el terreny ja s'havien acabat i per tant les tropes turques no van participar en cap combat. Les dificultats econòmiques greus viscudes durant la guerra i les seves polítiques autoritàries van degradar àmpliament la seva imatge amb la població. L'impost sobre la fortuna ([[Varlık Vergisi]]) imposat el 1942, va colpir de ple les poblacions [[cristianisme\|cristianes]] i [[judaisme\|jueves]] del país ~~en base al~~pel seu caràcter discriminatori. Així, el seu rebuig a atorgar refugi als jueus de [[Romania]] en el mateix any, ha de ser citat. És igualment conegut per la pressió exercitada sobre els mitjans de comunicació. Fins i tot la substitució de les imatges d'Atatürk per la seva sobre els bitllets de banc, les monedes i els segells o bé la fixació obligatòria dels seus retrats als despatxos de l'administració pública i en les classes d'escoles han estat qualificats de reflex de voluntat dictatorial, fins i tot totalitària. Es va mostrar igualment com un ardent defensor d'una laïcitat molt estricta. Anys més tard, va justificar aquests gests per la necessitat de guardar el control total sobre el país, per tal de poder preservar Turquia de la Segona Guerra Mundial. Malgrat la seva imatge de dictador, sostinguda pel seu títol oficial ''Milli Şef'' (el Cap nacional), va autoritzar la creació dels partits polítics d'oposició el 1945, la qual cosa va marcar el començament del pluralisme polític al país. Així, [[Mustafa Fevzi Çakmak]] i [[Celal Bayar]] van passar al camp de l'oposició. En refusar les demandes soviètiques en relació amb els Estrets Turcs, escull alinear-se amb les polítiques dels Estats Units i va acceptar de participar en el programa d'ajuda americà, el [[Pla Marshall]]. Així, Turquia es va posicionar al camp occidental durant tota la durada de la Guerra Freda.

İsmet İnönü: diferència entre les revisions