Revisió del 17:53, 15 nov 2019 modifica Rebot (discussió \| contribucions) Bots 2.784.180 edits m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi ← Edició anterior		Revisió del 22:20, 29 nov 2019 modifica desfés Joan Gené (discussió \| contribucions) Autopatrullats 29.784 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 13: El '''Millars'''<ref>{{GEC\|0042515\|el Millars}}</ref> (en [[castellà]], ''Mijares'') és un riu de la conca mediterrània de la [[península Ibèrica]] que naix al [[El Castellar (Terol)\|Castellar]] l'[[Aragó]], a la [[serra de Gúdar]], a uns 1.600 metres d'altitud. Té 156 km de longitud, una conca de 4.028 km², i un cabal mitjà de 14,72 m³ per segon a Cirat.<ref>{{ref-web\|url=https://www.serina.es/escaparate/verpagina.cgi?idpagina=43609&refcompra= \|títol=SISTEMA MIJARES-PLANA DE CASTELLÓN \|consulta=29/9/2014 \|obra= \|editor=Comunidad de Regantes Canal Cota 100 Margen Derecha del Mijares \|data= \|llengua=castellà }}</ref> És de règim pluvial mediterrani, amb grans crescudes, i els seus afluents principals són el [[riu Valbona\|Valbona]] i l'[[Albentosa]], a l'Aragó, i el [[riu de Vilafermosa]], el [[riu de Llucena]] i la [[rambla de la Viuda]], al País Valencià. == Etimologia == En direcció nord-oest sud-est, entra al nord-oest del [[País Valencià]] per la comarca de l'[[Alt Millars]], on hi ha el [[Embassament d'Arenós\|pantà d'Arenós]]; passa per [[Montanejos]], [[Cirat]], [[Aranyel]], [[Toga]], [[Torre-xiva]], [[Vallat]], [[Fanzara]], i s'endinsa a la [[Plana Baixa]] per [[Ribesalbes]], on hi ha el pantà del [[Embassament del Sitjar\|Sitjar]]. Després, continua pel terme d'[[Onda]], el d'[[Almassora]], al nord, i el de [[Vila-real]] i [[Borriana]] al sud. En el seu últim tram, marca la frontera entre la Plana Baixa i la [[Plana Alta]] i desemboca a la [[Mediterrània]] entre [[Almassora]] i [[Borriana]], al paratge conegut com [[Les Goles del Millars\|les Goles]].▼ [[Plini el Vell]], al llibre tercer de la seva ''[[Naturalis Historia]]'', menciona el riu '''''Udiua'''''<ref>Amb les variants textuals ''Udiba'' i ''Uduba''.</ref>, que hom ha identificat amb el Millars.<ref>{{ref-llibre \|cognom=Arasa i Gil \|nom=Ferran \|títol=La romanització a les comarques septentrionals del litoral valencià \|lloc=València \|editorial=Diputació provincial de València \|any=2001 \|pàgines= 63-64 \|isbn=84-7795-286-8 \|url=http://www.museuprehistoriavalencia.es/web_mupreva_dedalo/publicaciones/131/va \|consulta=29 novembre 2019}}</ref> No obstant això, també podria correspondre al [[Palància]]. El riu no torna a aparèixer a les fonts escrites fins a la [[Baixa Edat Mitjana]], quan ja apareix amb el nom de '''Millars'''. El topònim prové del substantiu llatí ''mīlĭāres'' 'camps de [[mill]]'.<ref>{{DCVB\|Millars}}</ref> == Recorregut == ▲En direcció nord-oest sud-est, entra al nord-oest del [[País Valencià]] per la comarca de l'[[Alt Millars]], on hi ha el [[Embassament d'Arenós\|pantà d'Arenós]]; passa per [[Montanejos]], [[Cirat]], [[Aranyel]], [[Toga]], [[Torre-xiva]], [[Vallat]], [[Fanzara]], i s'endinsa a la [[Plana Baixa]] per [[Ribesalbes]], on hi ha el pantà del [[Embassament del Sitjar\|Sitjar]]. Després, continua pel terme d'[[Onda]], el d'[[Almassora]], al nord, i el de [[Vila-real]] i [[Borriana]] al sud. En el seu ~~últim tram~~final, marca la frontera entre la Plana Baixa i la [[Plana Alta]] i desemboca a la [[Mediterrània]] entre [[Almassora]] i [[Borriana]], al paratge conegut com [[Les Goles del Millars\|les Goles]]. [[Fitxer:EmbSitjar Ribesalbes.jpg\|miniatura\|esquerra\|[[Embassament del Sitjar]] amb la localitat de [[Ribesalbes]] al fons]] == Dades històriques == Amb l'aigua del Millars, es reguen les hortes històriques de [[Castelló de la Plana\|Castelló]], [[Almassora]], [[Vila-real]], [[Borriana]] i [[les Alqueries]]. L'[[Pere d'Aragó i d'Anjou\|infant Pere]], [[Comtat de Ribagorça\|comte de Ribagorça]], va dictar una sentència respecte a l'ús que havia de fer-se de les aigües del Millars després de les reclamacions fetes per les viles de Castelló i de Vila-real, davant les exigències de Borriana i d'Almassora. L'arbitri de Pere, de [[1346]], assenyalava que, en cas de carestia, el cabal de l'aigua del riu, tallat a l'assut de [[Vila-real]], s'hauria de repartir en seixanta parts iguals, de les quals correspondrien dènou parts o files a Borriana, catorze i mitja a Castelló, catorze a Vila-real i dotze files i mitja per a Almassora. Amb la recent construcció de nous canals, ~~como~~com ara el canal cota 100 i el canal cota 220, l'aigua del Millars s'utilitza per al reg en zones més altes, com ara [[Onda]], i allunyades, com ara [[Nules]], [[Betxí]] i [[la Vilavella]]. ==Conca del Riu Millars al País Valencià==

Riu Millars: diferència entre les revisions