Llengües khoisànides: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m robot estandarditzant mida de les imatges, simplificant i catalanitzant codi
m Espais durs
Línia 7:
Usen la declinació, si bé és més important l'ordre de paraules dins la frase per a determinar-ne la funció sintàctica. Hi ha tres gèneres. La categoria gramatical depèn del context i amplien el [[vocabulari]] amb compostos. No tenen més de deu numerals amb una paraula pròpia.
 
El [[nama]] és la llengua khoisànida més estesa i la parlen unes 250.000 persones; té la consideració oficial de llengua nacional de [[Namíbia]]. La llengua [[sandawe]] (de [[Tanzània]]) és la segona, amb 40.000  parlants, encara que actualment se l'acostuma a classificar com a [[llengua aïllada]]. I la llengua [[ju]], la tercera, amb 30.000  parlants. Altres modalitats lingüístiques khoisànides estan en perill de desaparició o ja han desaparegut.
 
L'origen del nom ''khoisan'' es troba en els dos pobles principals que parlen aquestes llengües, els khoikhois (sovint anomenats ''[[hotentots]]'') i el que els antropòlegs anomenen ''sans'' ([[boiximans]], ''san'' és el nom que els donen els khoikhois i que ells rebutgen).