Occitània: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi
m Plantilles
Línia 14:
{{Historiaoccitana}}
{{AP|Història d'Occitània}}
Occitània, per mor de la seva posició geogràfica, sempre s'ha trobat en una cruïlla estratègica entre tota mena de corrents (essencialment grecs i llatins, orientals, nòrdics i evidentment mediterranis). Hereva de la cultura llatina i d'una part d'elements [[celtes]], arribà a convertir-se en un dels centres neuràlgics de la cultura romànica a partir del [[{{segle |IX]]|s}}. Va ser l'occità una de les llengües més primerenques a substituir el llatí en molts actes, documents, peces literàries i obres científiques. Així, les primeres gramàtiques anteriors a la de [[Antonio de Nebrija|Nebrija]] són occitanes (com per exemple les ''[[Leys d'Amors]]'' del [[segle XIV]]).
 
Els segles XI, XII i XIII foren l'època de major esplendor de la cultura i la política occitanes. El model d'occità escrit, gràcies a la seva cultura refinada i brillant, se situà com una mena de llengua vehicular en tot Europa, culturalment amb els trobadors, i també políticament amb l'elaboració dels [[furs]] dels territoris aragonesos i navarresos, sense oblidar òbviament la influència que va exercir sobre la poesia de les terres de llengua catalana fins a [[Ausiàs March]].