Siurana (Priorat): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m robot estandarditzant mida de les imatges, simplificant i catalanitzant codi
m Plantilles
Línia 35:
{{Principal|Emirat de Xibràna}}
[[Fitxer:Siurana poble.JPG|miniatura|esquerra|El cingle de Siurana]]
Els musulmans penetraren a la [[península Ibèrica]] cap a l'any [[711]]. El [[714]] ja estaven instal·lats al nostre país, seguint les antigues vies romanes com a itinerari de conquesta. L'ocupació efectiva del territori es devia fer més endavant, de manera progressiva, donat que és possible que la primera població musulmana fos nòmada, i no s'assentés definitivament fins a mitjan [[{{segle |IX]]|s}}. El territori de Siurana sembla que no va començar a tenir importància fins al [[segle XI]], quan es va convertir en una defensa de primera línia de l'[[Islam]], principalment a partir de mitjans de segle, a causa dels primers intents del comte de [[Barcelona]], [[Ramon Berenguer I]], d'ocupar la ciutat de [[Tarragona]], cosa que va provocar la retirada dels musulmans cap a fortificacions més segures a les muntanyes, retirada definitiva que no va tenir lloc fins que el comte [[Ramon Berenguer II]] va fer un primer intent seriós de restaurar la seu de Tarragona, a les darreries del segle XI. La situació estratègica de Siurana era molt important des del punt de vista militar, i va retardar durant molt de temps l'avanç cristià.
 
Les [[muntanyes de Prades]] i bona part del [[Priorat]] conformaven una marca fronterera organitzada entorn del [[castell de Siurana]]. En aquella època, a cada castell li pertanyia un vast territori que portava el mateix nom del castell i que quasi sempre es tractava d'un [[topònim]] premusulmà (la pervivència d'aquests topònims pot ser deguda al fet que l'ocupació i organització d'aquests nuclis és anterior a l'arabització lingüística del país, com és el cas de Siurana, que és un topònim premusulmà: del llatí Severiana va passar a Xibrana -àrab- i finalment, a Siurana). Segons un document de [[1154]], els musulmans de Siurana van afirmar als cristians conqueridors del lloc que, fins al dia que el castell va ser ocupat, ells l'havíen tingut per espai de dos-cents vuitanta-quatre anys. Si aquesta notícia fos certa, la Siurana sarraïna es va formar l'any [[869]], data molt hipotètica però que té un punt de versemblança.