Gran Mesquita de Kairuan: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja d'infotaules d'edificis i altres canvis menors |
m Plantilles |
||
Línia 4:
Suposadament construïda per [[Uqba ibn Nafi]] a partir del [[670]], ocupa 9.000 m<sup>2</sup>. Sota els [[aglàbides]], fou centre de formació musulmà, on es reunien els savis de la [[madrassa]], fins que la decadència de la ciutat va desplaçar aquest moviment intel·lectual cap a la madrassa Zituna, a [[Tunis]].
En el seu estat actual, fou construïda pels aglàbides després de ser edificada diverses vegades quan fou destruïda en les lluites dels segles VII ([[Kusayla]]) i VIII ([[kharigites]] i [[ibadites]]). Cap dels seus elements, exclòs el [[minaret]], és anterior al
La mesquita té forma rectangular irregular (138 m i 128 m x 71 i 77 m) i els murs estan construïts en grans blocs de pedra d'1,90 d'ample. Té accés per sis portes i un pati central de 60 x 40 m, envoltats de galeries amb [[columna|columnes]] de marbres diversos, de granit o de pòrfir, sovint agafats d'antigues edificacions romanes tant de la rodalia com de [[Cartago]]. Prop del centre, hi ha un col·lector d'aigua de pluja que la filtra abans d'emmagatzemar-la en una cisterna; al pati, hi ha també un quadrant solar. El minaret servia tant per a la vigilància com per a la crida a l'oració, i està format per tres nivells escalonats amb una altura total de 31,5 metres i una base de 10,5 x 10,5 m. El minaret fou edificat sota el governador [[omeia]] [[Bixr ibn Safwan al-Kalbí|Bixr ibn Safwan]] vers el [[725]] i fou acabat pels primers aglàbides al segle següent, i és el minaret més vell del món.
La sala d'oració, que té accés per catorze portes, es divideix en disset naus amb més de 400 columnes similars a les del pati. Al costat del minaret, hi ha una càtedra de predicació que és la més antiga del món musulmà (
<gallery>
| |||