Revisió del 14:50, 9 març 2018 modifica Kette~cawiki (discussió \| contribucions) Autopatrullats, Reversors 46.310 edits m Revertides les edicions de 80.37.101.198. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió ← Edició anterior		Revisió del 13:56, 2 gen 2020 modifica desfés Jordi Roqué (discussió \| contribucions) Autopatrullats 59.078 edits enllaços, sintaxi wiki Edició següent →
Línia 4: == Biografia == Estudià música a Barcelona amb [[Domènec Mas i Serracant]], [[Enric Granados i Campiña\|Enric Granados]], [[Frank Marshall King\|Frank Marshall]] i [[Vicenç Maria Gibert i Serra\|Vicenç Maria Gibert]], i amplià la seva formació amb [[Enric Morera i Viura\|Enric Morera]], [[Felip Pedrell]] i [[Nemesio Otaño Eguino\|Nemesio Otaño]]. El 1911 ingressà a la [[Companyia de Jesús]] i fou ordenat sacerdot el 1922. Al mateix any marxà a Roma i es llicencià en [[música gregoriana]] al "Pontificio Istituto di Musica Sacra"; completà els estudis musicals a [[Munic]] i a l'[[abadia de Solesmes]]. La Companyia de Jesús el destinà a Amèrica entre el 1949 i el 1963: [[Rio de Janeiro]] (1951), [[Buenos Aires]] (1952), [[Montevideo]]. També va ser [[mestre de capella]] i organista a l'església dels jesuïtes a Barcelona. Va ser professor del [[Conservatori Superior del Liceu]] on va tenir [[Lluís Benejam i Agell]] entre els seus alumnes, i també en foren deixebles [[Juli Sandaran i Sambeat\|Juli Sandaran]] i [[Simó Giribet i Puig\|Simó Giribet]]. És considerat un autor romàntic, amb clares influències [[Richard Wagner\|wagnerianes]], així com de [[Claude Debussy\|Debussy]] i [[Richard Strauss\|Strauss]]. Col·laborà en la ''[[Revista Musical Catalana]]''. La primera composició seva de què es té notícia és ''Barcarola'' (1906). Deixà una producció variada i extensa, des de cants lírics i religiosos fins a grans oratoris i sarsueles, passant per peces de concert. Va compondre tres òperes: ''Canigó'' (1934), ''Nuredduna'' (1947) i ''Juca Pirama'' (1950). El violoncel·lista [[Ricard Boadella i Sanabra]] li estrenà un concert a Barcelona els anys quaranta. Línia 10: La seva obra més coneguda, l'òpera ''[[Canigó (òpera)\|Canigó]]'' està enregistrada sota la direcció d'[[Ernest Xancó]].<ref>{{ref-web\|url= http://www.carlomarinelli.it/ODE_C/cam-can.htm#CANIGÓ\|títol= Canigó\| editor =Opera Discography Encyclopaedia\| consulta=21 d'octubre de 2012\|nom =Carlo \| cognom = Marinelli}}</ref> Morí a [[Raïmat]], mentre hi treballava al col·legi dels jesuïtes, i fou enterrat al cementiri d'aquesta població. El [[fons documental\|fons]] de partitures d'Antoni Massana es conserva a la [[Biblioteca de Catalunya]]. === Obra === Línia 30: * ''Canigó'' (1934), òpera en tres actes, sobre un text de [[Josep Carner i Puig-Oriol\|Josep Carner]] basat en l'obra de [[Jacint Verdaguer i Santaló\|Verdaguer]]. Estrenada en versió de concert al [[Casal del Metge]] el 1936; i en versió escenificada el 1953 al [[Gran Teatre del Liceu de Barcelona\|Liceu]]<ref>{{ref-llibre\| títol = Canigó\| editorial = La Voz de su Amo\|format = LP33, mono\|volum = 3 discs\|ref = LALP 40 001/003 \|data = 1960}}</ref> * ''Ideando una forja de héroes'' (1941), quadre melodramàtic sobre la vida de [[Sant Ignasi de Loiola]] amb lletra de Joaquim Vila * ''Juca Pirama'' (<nowiki><</nowiki>1950), òpera basada en el poema ''[[I-Juca Pirama]]'' d'[[Antônio Gonçalves Dias]] * ''La Maga blanca'' (1944), drama líric en quatre actes, amb lletra de Luis María de Arrizabalaga * ''[[Nuredduna (òpera)\|Nuredduna]]'' (1947), òpera en tres actes, amb llibret de [[Miquel Forteza i Pinya\|Miquel Forteza]] basat en ''La deixa del geni grec'' de [[Miquel Costa i Llobera]] ([http://mdc.cbuc.cat/cdm4/document.php?CISOROOT=/partiturBC&CISOPTR=8740&REC=7 Partitura completa]) Línia 38: ==== Per a instrument ==== * ''Danza selvática'' (>1926), per a piano * ''Suite num. 1 per a piano'' (1917), conté l{{'}}''Elegia a Granados'' * ''Coral'', per a orgue * ''En estilo gregoriano'', per a orgue Línia 64: * ''Himne contra el mal parlar'', per a cor i solista amb acompanyament de piano, amb lletra de Verdaguer * ''Himne de la Ciutat de Déu'' (1921), cor a quatre i sis veus mixtes * ''Himne dels centres de perseverança: Congregación de la Purificación de Nuestra Señora y San Francisco de Borja : Sección de Santos Ejercicios para Obreros'' (<nowiki><</nowiki>1925), lletra de Ramon Maria de Bolós S.J. * ''Himno a [[Pau de Tars\|San Pablo]]'' (1963), amb motiu del dinovè centenari de la visita de l'apòstol a Espanya, amb lletra de [[Miquel Melendres i Rué\|Miquel Melendres]] * ''Himno de los bomberos españoles a su patrono san Juan de Diós'' (1958), lletra de Matías de Mina y Salvador Línia 70: * ''Himno del colegio de San José de la Compañía de Jesús, Valencia'' (>1918) * ''Idil·lis i cants místics'', amb lletra de Verdaguer * ''Ignis flagrans charitatis'' (1951), per a baríton, cor i orquestra, recull d'episodis musicals sobre la vida de [[Sant [[Joan de Déu]], amb textos de la Sagrada Escriptura i de la litúrgia * ''Javier: estampas escénicas: oratorio'' (1930), amb lletra de Genaro Xavier Gallegos * ''Loor a Margarita'', per a veu i piano

Antoni Massana i Bertran: diferència entre les revisions