Diferència entre revisions de la pàgina «Escultura»

3 bytes afegits ,  fa 2 mesos
m
Plantilla
(→‎Edat mitjana: Any 506 AD, no aC)
m (Plantilla)
Les primeres manifestacions escultòriques es remunten al [[Paleolític inferior]], quan l'home tallava el [[sílex]] tot percudint-lo contra una altra pedra; posteriorment fa servir el [[gravat]] i el relleu en [[pedra]] i en [[os]]sos d'animals. Fa uns 27.000 i 32.000 anys apareixen representades unes exuberants figures humanes femenines de pedra, en una exaltació artísitica de la [[fertilitat]];<ref name="Graen">''[[#Graen04|La Gran enciclopèdia en català 2004]]''</ref> són les «[[venus prehistòrica|venus prehistòriques]]», com la ''[[Venus de Willendorf]]'' i la ''[[Venus de Lespugue]]''.<ref name="Graen"/> Durant el període [[magdalenià]] es van fer servir bastons i propulsors amb motius ornamentals. Al [[Paleolític superior]], els exemples més abundants són talles o objectes gravats que van evolucionar des d'una fase més primitiva, amb decoracions més esquemàtiques, fins a arribar a la representació de figures [[animalística|animalístiques]] que s'adaptaven a l'estructura de l'os.<ref name="SurI"/> L'[[argila]] també va ser un material habitual. Les primeres peces escultòriques que es coneixen procedeixen d'[[Egipte]], la [[Xina]], l'[[Índia]] i l'[[Orient Mitjà]], llocs on cap al [[4000 aC]] ja existien forns per a fabricar objectes de [[terrissa]].<ref name="Mid32"/>
 
Un dels avenços més importants en la [[història de l'escultura]] va ser la capacitat de treballar el [[metall]] –primer el [[bronze]] i després el [[ferro]]– el qual serví per a fabricar eines més eficients i, a més a més, obtenir un nou material per realitzar obres escultòriques. El procés de realitzar l'obra primer en argila i després buidar-la en bronze ja es coneixia a les antigues [[civilització grega|civilitzacions gregues]] i [[Antiga Roma|romanes]], i és un sistema que actualment, al [[segle XXI]], encara s'utilitza.<ref name="Mid13">[[#Mid82|Midgley 1982]]: pàg.13</ref> A partir del [[segle V aC]], en el darrer període de l'[[edat del ferro]], els [[celtes]] van desenvolupar la [[cultura de La Tène]], propagant-la per tota [[Europa]]; va representar una evolució de l'art de la [[cultura de Hallstatt]]. A la decoració de tots els seus objectes, espases, escuts, fermalls i diademes s'hi poden copsar motius d'animals, plantes i figures humanes. A partir del [[{{segle |III aC]]|-|s}} s'encunyaren les primeres [[moneda|monedes]] seguint els models hel·lènics, així com obres figuratives com el ''[[Déu de Bouray]]'', realitzat en xapa de [[coure]] repussada.<ref name="Boz50">[[#Boz83|Bozal 1983]]: pàg.50</ref>
 
<center><gallery>
</gallery></center>
 
La història de l'escultura a l'[[Índia]] es remunta al [[2500 aC]], a la [[cultura de la vall de l'Indus]]. En excavacions arqueològiques a [[Harappa]] i [[Mohenjo-Daro]] s'han trobat una gran varietat d'escultures en [[terracota]] de figures humanes. S'hi observen símbols relacionats amb la [[fertilitat]]; destaca també una ''Ballarina'' de [[bronze]] i un ''Bust d'un rei-sacerdot'' d'[[esteatita]].<ref name="Boz308">[[#Boz83|Bozal 1983]]: pàg.308</ref> Durant l'[[imperi Maurya]] ([[{{segle |III aC]]|-|s}}) es realitzaren grans columnes i [[capitell]]s amb temes d'animals, com el ''[[Capitell dels lleons]]'', a [[Sarnath]]; també escultures de divinitats (''[[Yaksi]]'', museu de [[Patna]]).<ref name="Boz310">[[#Boz83|Bozal 1983]]: pàg.310</ref> A la regió de [[Gandhara]], durant l'[[imperi Kushan]], es desenvolupà amb la influència del [[budisme]] i l'[[hinduisme]] un tipus d'art catalogat com a «grecobúdic» a causa de la influència de la Grècia clàssica en les imatges del [[Siddharta Gautama|Buda]] realitzades en aquest període.<ref name="Boz314">[[#Boz83|Bozal 1983]]: pàg.314</ref> Durant l'[[imperi Gupta]] es va crear un «art clàssic» de línies pures i formes harmonioses, amb imatges de les divinitats ([[Brahma]], [[Vishnú]] i [[Shiva]]). Al sud de l'Índia, a [[Mahabalipuram]], hi ha uns temples excavats en la roca decorats amb uns relleus magnífics, com el ''[[Descens del Ganges]]'' de l'època de la dinastia dels [[Pal·lava]]. Des del segle VIII l'[[erotisme]] és tema predominant en les escenes de molts temples, on es representen il·lustracions del ''[[Kama Sutra]]''. Malgrat la conquesta musulmana, al sud va continuar la tradició escultòrica, tot i que va anar incorporant un [[barroc|barroquisme]] vigent fins al [[segle XVIII]].<ref name="Boz319">[[#Boz83|Bozal 1983]]: pàg.319</ref>
<center><gallery>
Fitxer:Shiva Nataraja Musée Guimet 25971.jpg|Śivá Nataraja, [[Tamil Nadu]], [[dinastia Chola]]
* Esculpit: consisteix a treure partícules al bloc ja escalabornat fins a obtenir la figura desitjada. Antigament la talla s'efectuava amb instruments de ferro, que per la seva blanor es deterioraven ben aviat. En algunes escultures encara s'observa el senyal de punxons i cisells. Actualment, a més a més de les eines tradicionals s'utilitza el disc de diamant per a la pedra i els discs de [[widia]] per a la fusta.<ref name="Sar1204">[[#Sar84|Historia Universal del Arte 1984]]: pàg.1204</ref> Per poder reproduir les formes del model en materials com la pedra o fusta, i en una mateixa mida, s'utilitza el mètode de treure punts amb el puntòmetre o [[màquina de treure punts]]. És un artefacte amb una combinació de barnilles metàl·liques articulades acabada en una agulla de secció triangular i amb la punta esmolada. Serveix per mesurar punts determinats en un model i traspassar aquesta mida al material on es fa l'escultura definitiva. L'agulla es desplaça per una guia per cercar la profunditat del punt i es fixa amb un cargol.<ref name="Med50">[[#Med06|Medina Ayllón 2006]]: pàg.50-53</ref>
* Modelat: consisteix a donar la forma desitjada a una pasta, afegint o llevant porcions de la massa.
** [[Argila]]: habitualment, per al treball de les escultures en argila moltes cultures van emprar les mateixes tècniques que per a la [[terrissa]], amb rotlles, plaques o tubs d'argila. També s'ha utilitzat la pressió: l'argila humida es comprimeix en motlles de fang prèviament cuits. Aquesta tècnica va ser emprada pels grecs ja al [[{{segle |III aC]]|-|s}}, tal com s'observa en unes figures conegudes amb el nom de [[Tanagra]].<ref name="Mid18">[[#Mid82|Midgley 1982]]: pàg.18</ref> L'argila, una vegada modelada i abans de la seva cocció al forn, ha de mantenir-se en contacte amb l'aire o en un ambient sec per al seu dessecament per tal que adquireixi consistència i per evitar-ne deformacions.<ref name="Mal91">[[#Mal01|Maltese 2001]]: pàg.91</ref>
** [[Cera]]: la cera es modela com a material auxiliar per a la realització d'esbossos; aquests serveixen a l'escultor tant com a guia per visualitzar la seva obra final en un altre material com a matriu per al buidatge posterior en bronze. Més recentment s'ha utilitzat per a la creació de personatges que s'exposen en [[museu de cera|museus de cera]]. A nivell decoratiu es fan imitacions de fruites en cera. Igual que en el modelatge amb argila, les mans de l'artista són la primera eina a tenir en compte, però aquest pot ajudar-se amb espàtules, rascadors i [[llima (eina)|llimes]]. La substància pot ser cera verge d'abella o cera industrial, la qual es pot trobar en el mercat amb diverses dureses. Per construir la base per muntar la cera és necessària una armadura que pot ser des d'un simple filferro de [[coure]], per a peces petites, fins d'altres més complicades quan l'obra és d'una envergadura més gran.<ref name="Sub14">[[#Mal83|Subirachs 1983]]: pàg.14</ref>
** [[Plastilina]]: es modela amb les mans o petites espàtules, pràcticament igual com es fa amb la cera, i serveix com a esbós per a l'obra escultòrica. La plastilina té també un lloc destacat en l'[[animació]]; [[Nick Park]], guanyador de dos [[Oscar]]s amb els curtmetratges de ''[[Wallace i Gromit]]'' (1992-1995), n'és un promotor del seu ús.
118.432

modificacions