Escultura: diferència entre les revisions

Un dels avenços més importants en la [[història de l'escultura]] va ser la capacitat de treballar el [[metall]] –primer el [[bronze]] i després el [[ferro]]– el qual serví per a fabricar eines més eficients i, a més a més, obtenir un nou material per realitzar obres escultòriques. El procés de realitzar l'obra primer en argila i després buidar-la en bronze ja es coneixia a les antigues [[civilització grega|civilitzacions gregues]] i [[Antiga Roma|romanes]], i és un sistema que actualment, al [[segle XXI]], encara s'utilitza.<ref name="Mid13">[[#Mid82|Midgley 1982]]: pàg.13</ref> A partir del [[segle V aC]], en el darrer període de l'[[edat del ferro]], els [[celtes]] van desenvolupar la [[cultura de La Tène]], propagant-la per tota [[Europa]]; va representar una evolució de l'art de la [[cultura de Hallstatt]]. A la decoració de tots els seus objectes, espases, escuts, fermalls i diademes s'hi poden copsar motius d'animals, plantes i figures humanes. A partir del [[{{segle |III aC]]|-|s}} s'encunyaren les primeres [[moneda|monedes]] seguint els models hel·lènics, així com obres figuratives com el ''[[Déu de Bouray]]'', realitzat en xapa de [[coure]] repussada.<ref name="Boz50">[[#Boz83|Bozal 1983]]: pàg.50</ref>

La història de l'escultura a l'[[Índia]] es remunta al [[2500 aC]], a la [[cultura de la vall de l'Indus]]. En excavacions arqueològiques a [[Harappa]] i [[Mohenjo-Daro]] s'han trobat una gran varietat d'escultures en [[terracota]] de figures humanes. S'hi observen símbols relacionats amb la [[fertilitat]]; destaca també una ''Ballarina'' de [[bronze]] i un ''Bust d'un rei-sacerdot'' d'[[esteatita]].<ref name="Boz308">[[#Boz83|Bozal 1983]]: pàg.308</ref> Durant l'[[imperi Maurya]] ([[{{segle |III aC]]|-|s}}) es realitzaren grans columnes i [[capitell]]s amb temes d'animals, com el ''[[Capitell dels lleons]]'', a [[Sarnath]]; també escultures de divinitats (''[[Yaksi]]'', museu de [[Patna]]).<ref name="Boz310">[[#Boz83|Bozal 1983]]: pàg.310</ref> A la regió de [[Gandhara]], durant l'[[imperi Kushan]], es desenvolupà amb la influència del [[budisme]] i l'[[hinduisme]] un tipus d'art catalogat com a «grecobúdic» a causa de la influència de la Grècia clàssica en les imatges del [[Siddharta Gautama|Buda]] realitzades en aquest període.<ref name="Boz314">[[#Boz83|Bozal 1983]]: pàg.314</ref> Durant l'[[imperi Gupta]] es va crear un «art clàssic» de línies pures i formes harmonioses, amb imatges de les divinitats ([[Brahma]], [[Vishnú]] i [[Shiva]]). Al sud de l'Índia, a [[Mahabalipuram]], hi ha uns temples excavats en la roca decorats amb uns relleus magnífics, com el ''[[Descens del Ganges]]'' de l'època de la dinastia dels [[Pal·lava]]. Des del segle VIII l'[[erotisme]] és tema predominant en les escenes de molts temples, on es representen il·lustracions del ''[[Kama Sutra]]''. Malgrat la conquesta musulmana, al sud va continuar la tradició escultòrica, tot i que va anar incorporant un [[barroc|barroquisme]] vigent fins al [[segle XVIII]].<ref name="Boz319">[[#Boz83|Bozal 1983]]: pàg.319</ref>

** [[Argila]]: habitualment, per al treball de les escultures en argila moltes cultures van emprar les mateixes tècniques que per a la [[terrissa]], amb rotlles, plaques o tubs d'argila. També s'ha utilitzat la pressió: l'argila humida es comprimeix en motlles de fang prèviament cuits. Aquesta tècnica va ser emprada pels grecs ja al [[{{segle |III aC]]|-|s}}, tal com s'observa en unes figures conegudes amb el nom de [[Tanagra]].<ref name="Mid18">[[#Mid82|Midgley 1982]]: pàg.18</ref> L'argila, una vegada modelada i abans de la seva cocció al forn, ha de mantenir-se en contacte amb l'aire o en un ambient sec per al seu dessecament per tal que adquireixi consistència i per evitar-ne deformacions.<ref name="Mal91">[[#Mal01|Maltese 2001]]: pàg.91</ref>