Gianni Rodari: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - seus estudis ja + seus estudis, ja |
Hi afegeixo informació |
||
Línia 10:
== Biografia ==
El seu pare, Giuseppe, era forner i va morir quan Gianni tenia 10 anys. Gianni tenia dos germans més grans: Cesare i Mario. El més gran, Mario, era fill només del pare, que, en quedar vidu es va casar amb Maddalena Aricocchi, mare de Gianni i Cesare.<ref name=":0">{{Ref-web|títol=Gianni Rodari: biografia|url=http://www.giannirodari.it/biografia/biografia.html#|consulta=2020-01-05|llengua=italià|editor=|data=|obra=Gianni Rodari (lloc oficial)}}</ref>
L'any 1931, la seva mare el va fer ingressar al seminari
Tenia un gran interès per a la música (va cursar tres anys de violí) i per a la literatura (va descobrir les obres de [[Nietzsche]], [[Schopenhauer]], [[Lenin]]. [[Trotski]], [[Fiódor Dostoievski|Dostoievski]], que van ajudar-lo a desenvolupar el seu sentit crític). El 1936 va publicar vuit comptes en el setmanari catòlic ''L'azione giovanile'' i va començar a col·laborar a ''Luce'', una altra publicació de l'església.<ref name=":0" /> L'any [[1939]] es va matricular a la facultat de llengües a la [[Universitat de Milà]] però va interrompe els seus estudis, ja que va esclatar la [[Segona Guerra Mundial]]. Tanmateix, va quedar exempt de prestar serveis militars a causa de problemes de salut. Va afiliar-se al partit feixista durant un temps per poder trobar feina. El 1941 guanya unes oposicions per a mestre i comença a fer suplències a Uboldo, un poble de la província de Varese Però commogut per la pèrdua, a la guerra, dels seus dos millors amics i l'empresonament del seu germà Cesare en un [[camp de concentració]]
Del [[1947]] al [[1950]] va escriure, per a una pàgina dominical dedicada genèricament «a la família», els seus primers contes humorístics, recordant els que s’havia inventat quan feia de mestre per al seu fill malalt. I després d’aquesta comanda en van venir més. L'any [[1948]] començà a escriure els seus primers textos per a nens a les pàgines dels diaris ''L'Unità'', ''Vie Nuove'' i ''Noi Donn''. El director del diari ''L'Unità'' el va animar i li va confiar un lloc de redactor al nou setmanari per a nois ''II Pioniere'', del qual posteriorment van surgir les seves primeres obres infantils ''Il Libro delle Filastrocche'' ([[1950]]) i Les aventures d'en Cebeta (''Il romanzo di [[Cipollino]]'', [[1951]]).<ref>{{Ref-web|url=http://www.literaturasm.com/Gianni_Rodari_el_mago_de_los_cuentos_infantiles.html|títol=Literaturas SM|consulta=|llengua=[[castellà]]|editor=|data=}}</ref> A més a més, també va escriure tirallongues lligades a la [[poesia|literatura infantil]] popular italiana: ''filastrocche'' ([[cançons infantils]]), [[cobles]], contes fantàstics i [[Narració|narracions]] humorístiques.
| |||