Otrar: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja d'infotaules de geografia política i altres canvis menors
m Plantilles
Línia 6:
Antiga ciutat probablement del [[segle I]], la posició d'Otrar en el centre de la ruta de caravanes afavoria la seva prosperitat: per un costat cap a [[Taraz]] i [[Balasagun]] i el [[Turquestan Oriental]]; pel Sirdarià cap a [[Shahs]], [[Merv]] i [[Nishapur]]; i un altre cap a l'oest fins a [[Khwarizm]] i la regió del [[Volga]] i el [Caucas].
 
Entre les monedes trobades a Otrar n'hi ha amb el genèric símbol dels türgesh ([[turcs]]) amb un bou a un costat i un lleó a l'altre; un segon tipus presenta el signe X a un costat i probablement correspondrien a un governant local; una de les hipòtesis és que es tractaria d'un governant del poble turc dels [[kangars]] que havien format un estat anomenat [[Kangu Tarban]] a la zona del Sirdarià (llavors anomenat riu '''Kang''') que va existir entre el [[{{segle |I aC]]|-|s}} i el [[segle V]] amb capital a Bityan, i que al final es va dividir en diversos petits estats principalment a la vall del Sirdarià i els afluents [[Keles]] i [[Atysi]]; segons les monedes una dinastia kangar hauria governat entre el segle VI i el segle VIII amb capital a '''Turarband''', que després va agafar el nom d'Otrar.
 
Al segle IX i X va passar al califat i tot seguit als [[samànides]]. A Otrar es va emetre moneda. Va passar als karakhànides a la meitat del segle X. Aquestos van esdevenir vassalls dels [[kara khitai]] a la meitat del segle XI, però van conservar diversos feus, entre els quals Otrar. Vers el [[1206]] el khan local [[karakhànida]] va esdevenir vassall del ''[[khwarizmshah]]''; el [[1210]] el khan Tadj al-Din Bilge Khan es va revoltar i el ''khwarizmshah'' va haver de reprimir la revolta.