Mani pulite: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi |
m Plantilles |
||
Línia 56:
[[Fitxer:Antonio Di Pietro.jpg|miniatura|[[Antonio Di Pietro]], al centre, en una sessió parlamentària]]
El punt de partida de la lluita ''contra la corrupció política italiana'' tingué lloc el 17 de febrer del 1992. Aquell dia, el procurador de Milà, [[Antonio Di Pietro]], obtingué una ordre de detenció contra [[Mario Chiesa (polític)|Mario Chiesa]], membre del PSI. Chiesa fou detingut al seu despatx en el moment en què rebia un suborn de 7 milions de lires. Els diners provenien de les mans de l'empresari [[Luca Magni]],<ref>{{ref-web|url=http://archiviostorico.corriere.it/1995/febbraio/10/Fallito_Luca_Magni_svelo_Tangentopoli_co_0_9502105374.shtml|títol=Fallito Luca Magni, svelo' Tangentopoli|autor=Corriere della Sera|data= 10 de febrer de 1995|consulta=14 gener 2014|llengua=italià}}</ref> que, en complicitat amb Di Pietro, havia acudit a entregar la meitat dels diners que pretenia el dirigent del PSI per haver obtingut una concessió valorada en 140 milions de lires.<ref name="publicoes">{{ref-web|url=http://www.publico.es/422596/tangentopoli-una-transicion-incompleta|títol=Tangentopoli, una transición incompleta|autor=Daniel del Pino para Público.es|consulta=14 gener 2014 |llengua=
Fou una notícia que tingué molt de ressò als mitjans, per la qual cosa es pot considerar l'inici de tota una sèrie de detencions de polítics corruptes. Davant d'aquesta notícia, el líder del PSI, [[Bettino Craxi]], féu declaracions en què negà tota existència d'una xarxa de corrupció a escala nacional, com sospitava la justícia i ho denunciaven els diaris.
| |||