Sant Romà de Lloret de Mar: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m robot estandarditzant mida de les imatges, simplificant i catalanitzant codi |
m Coherència terminològica en el si d'un mateix article |
||
Línia 50:
A principis del segle XX, i a conseqüència de la riquesa que comerç amb Amèrica havia portat a la vila, es va projectar la remodelació del temple. La reforma es va realitzar sota la influència del [[Modernisme]], i va ser obra de [[Bonaventura Conill i Montobbio]], arquitecte descendent de lloretencs i seguidor de l'Escola d'[[Antoni Gaudí i Cornet|Antoni Gaudí]]. Entre 1914 i 1920, Conill va dirigir la construcció d'un cos avançat a la part de la [[façana]], amb un petit atri sobresortint, i va rematar tot el conjunt amb [[Cúpula|cúpules]] d'aire [[Arquitectura romana d'Orient|bizantí]]. També va construir dues capelles laterals poligonals, a cada costat del presbiteri, també coronades amb cúpules, juntament amb una casa i unes escoles parroquials seguint el mateix estil. Les façanes laterals exteriors del temple van ser revestides amb altars adossats a la paret i amb altres elements ornamentals utilitzant [[mosaic]]s, la tècnica del [[trencadís]] i peces de ceràmica i pedra. A la part superior de les façanes destaquen les figures dels dotze apòstols, en mosaic venecià, que van ser elaborats pels tallers Bru de Barcelona.<ref name="llibre-lloret"/>
Sobre la base gòtica de Bonaventura Conill va aplicar el nou corrent decoratiu modernista o va aconseguir un conjunt espectacular amb reminiscències
Durant la [[Guerra Civil Espanyola]] la major part de la decoració modernista, mobles, imatges i retaules de la parròquia van ser destruïts.<ref name="llibre-església3">{{ref-llibre|cognom=Vilà i Galí|nom=Agustí M. |títol=L'Església Parroquial de Sant Romà de Lloret de Mar: 1509-2009|lloc=Lloret de Mar|any= 2011|editorial=Ajuntament de Lloret de Mar|isbn=9788493759278|pàgines= pàg. 168-172}}</ref> De tota manera, gràcies a la mediació d'alguns artistes de Lloret, es van poder salvar nou taules del retaule renaixentista de [[Pere Serafí]]. També es van preservar (amagades en un fals sostre del temple) vuit teles que havien format part d'un [[retaule]] del Roser. Aquestes obres constitueixen la part més interessant del llegat artístic d'aquesta església. De les incorporacions posteriors, val la pena destacar la imatge de la Verge de Loreto i un Sant Crist, ambdues obres van ser elaborades per l'escultor [[Enric Monjo i Garriga|Enric Monjo]].<ref name="llibre-lloret2">{{ref-llibre |cognom=Domènech i Moner|nom=Joan|títol=Lloret de Mar|lloc= Barcelona|any= 2004|editorial=Lunwerg|isbn= 8497851323|pàgines=pàg. 35}}</ref>
|