Eudòxia Macrembolita: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m |thumb|200px -> |miniatura
retoc i referència
Línia 2:
[[Fitxer:Romanos et Eudoxie.JPG|miniatura|[[Romà IV Diògenes|{{nowrap|Romà IV}}]] i Eudòcia]]
 
'''Eudòcia de Macrembolis''' o '''Eudòcia Macrembolissa''', en [[grec medieval]] Ευδοκία Μακρεμβολίτισσα, fou la donasegona esposa de l'[[emperador romà d'Orient]] [[Constantí X Ducas|{{nowrap|Constantí X Ducas}}]] i, desprésquan aquest va morir el [[1067]], dedel també l'emperador [[Romà IV Diògenes|{{nowrap|Romà IV Diògenes}}]]. Era filla de Joan Macrembolitesde Macrembolis i neboda de [[Miquel Cerulari]], el patriarca de [[Constantinoble]].
 
Es va casar alguns anys abans del [[1059]] amb Constantí, al qual va donar dos fills, Miguel i Andrònic, abans que esdevingués {{nowrap|emperador. (va}} pujar al tron el [[1059]]); unUn tercer fill, Constantí, va néixer sent ja el pare emperador; també van tenir dues filles, [[Teodora DukainaDucas|Teodora]] i [[ZoeZoè DukainaDucas|ZoeZoè]].
 
El [[1059]], va rebre el títol d{{'}}''[[August (títol)|Augusta]]''augusta. {{nowrap|Constantí X}} la va deixar hereva de l'imperi a la seva mort junt amb els tres fills: [[Miquel VII Ducas|{{nowrap|Miquel VII Ducas}} Parapinaces]], [[Andrònic I Ducas|{{nowrap|Andrònic I Ducas}}]] i [[ConstantíConstanci Porfirogènit (cèsar)|ConstantíConstanci Porfirogènit]], i amb l'encàrrec de no tornar-se a casar.
 
Eudòcia va tenir de fet el govern, ja que els fills eren tots menors d'edat, i com que considerava que la protecció de la frontera oriental requeria un home fort per defensar-la, es va casar amb [[Romà IV Diògenes|Romà Diògenes]], un noble i general destacat que havia intentat un cop d'estat a la mort de Constantí, i al qual Eudòcia havia fet empresonar i després enviat a l'exili.
 
Ara el va cridar i s'hi va casar per raons d'estat i li va donar el comandament de l'exèrcit. El jurament de no tornar-se a casar estava en custòdia del [[patriarca de Constantinoble]], però amb un engany el va poder recuperar, i als vuit mesos de la mort del marit es va casar de {{nowrap|nou ([[1068]]).}}
 
El matrimoni aviat va tenir conflictes sobre el poder i Romà, el [[26 d'agost]] del [[1071]] va acabarlliurar la decisiva [[batalla de Manazkert]], contra els turcs de l'[[Imperi Seljúcida]], en la qual els bizantins van ser aniquilats per la traïció d'alguns oficials del seu propi bàndol. Romà va ser fet altre cop {{nowrap|empresonatpresoner. (vegeu}}''Vegeu'' [[Romà IV Diògenes|{{nowrap|Romà IV Diògenes}}]]). Durant la captivitat de Romà, [[Joan Ducas (cèsar)|Joan Ducas]], germà de {{nowrap|Constantí X}}, que era [[Cèsar (títol)|Cèsar]], va declarar [[Miquel VII|Miquel Parapinaces]] com a únic emperador i va desterrar Eudòcia a un convent que ella mateixa havia construït a la costa de la [[Propòntida]].
 
A la mort de Romà Diògenes, que en ser alliberat havia caigut en mans d'[[Andrònic Ducas]], el fill gran de Joan Ducas, i havia mort pels maltractes {{nowrap|rebuts ([[1071]])}}, Eudòcia el va fer enterrat amb gran solemnitat i esplendor. Encara va viure uns anys després d'això, però la data de la seva mort és desconeguda., encara que va ser després de la pujada al poder d'[[Aleix I Comnè]] el [[1081]].
 
Se li atribueix la compilació d'un diccionari d'història i mitologia anomenat {{nowrap|Ἰωνιά (Col·lecció}} de llits de violetes). El prefaci de l'obra diu que està dedicada al seu marit Romà Diògenes, i és com una col·lecció genealògica de déus, herois i heroïnes, i també de faules relacionades amb ells, recollits pels antics, i conté a més, diverses notes de diferents filòsofs. La col·lecció es considera actualment una recopilació feta al [[segle XVI]], atribuïda falsament a Eudòcia i obra d'un falsificador, [[Constantí Paleocappa]], que la va escriure cap a [[1540]], i hauria tret els textos de [[Diògenes Laerci]] i de ''[[Suides]]''.<ref>{{ref-llibre |cognom=Kazhdan |nom=Alexander P. (ed.) |títol=The Oxford dictionary of Byzantium, volum 3 |pàgines=739-740, 1807 |lloc=Oxford |editorial=Oxford University Press |any=1991 |isbn=9780195046526}}</ref><ref>{{ref-llibre |cognom=Finlay |nom=George |títol=History of the Byzantine and Greek empires from DCCXVI to MCCCCLIII, vol. 2 |pàgines=34-35 |lloc=Edinburgh |editorial=William Blackwood and Sons |any=1854}}</ref>
Va compilar un diccionari d'història i mitologia anomenat {{nowrap|Ἰωνιά (Col·lecció}} de llits de violetes). A més de gran quantitat de dades sobre herois mitològics, també hi dóna dades sobre filòsofs i oradors.
 
[[Miquel Psel·los]], que era parent seu i a qui Eudòcia anomenava oncle, diu que l'emperadriu era molt noble, bella i intel·ligent.<ref>Miquel Psel·los. ''Cronografia''</ref>
 
== Referències ==
{{referències}}
 
{{commonscat}}
{{Autoritat}}
{{ORDENA:Eudocia De Macrembolis}} <!--ORDENA generat per bot-->
[[Categoria:Consorts dels emperadors romans d'Orient|Eudocia de Macrembolis]]