Electromagnetisme: diferència entre les revisions

El [[1745]] [[Ewald Georg von Kleist]] va descobrir que es podia emmagatzemar una càrrega elèctrica en una ampolla embolcallada en una fulla d'[[plata|argent]], carregant la fulla amb un generador electroestàtic. El [[1746]] [[Pieter van Musschenbroek]] va fer la mateixa descoberta a la universitat de [[Leiden]] de manera independent, Musschenbroek va difondre el seu descobriment entre el món científic de l'època i avui és conegut com a [[ampolla de Leiden]], el primer [[condensador]] de la història.

 

 

El [[1751]] [[Benjamin Franklin]] va publicar els seus experiments elèctrics, aprofitava el principi de [[conservació de la càrrega]], també descobert pel físic anglès [[William Watson]] i d'altres, però era el primer a utilitzar el terme positiu i negatiu per a denominar els dos tipus d'electricitat (llavors anomenat ''fluid elèctric''). Franklin va postular que només hi havia un únic tipus d'electricitat i que un cos contenia la mateixa quantitat d'electricitat positiva que d'electricitat negativa, de manera que l'una anul·lava l'altra. I per tant, l'electrificació no era altra cosa que la presència d'un dels dos tipus en major proporció. El [[1752]] Franklin va conjecturar que els [[llamp]]s eren una descàrrega elèctrica i proposà d'utilitzar un [[Milotxa|estel]] durant una [[tempesta]] per carregar una ampolla de Leiden com a demostració. El [[1752]] [[Thomas-François Dalibard]] va portar a terme l'experiment amb èxit; uns mesos després ho faria el mateix Franklin. El [[1753]], el físic alemany [[Georg Wilhelm Richmann]] va perdre la vida en un experiment similar.