Amèrica del Sud: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi |
m Espais durs |
||
Línia 18:
[[Fitxer:Faz_S_Sofia_canavial_090607_REFON.JPG|miniatura|Camps de [[canya de sucre]] a [[Avaré]] ([[São Paulo]], el [[Brasil]])]]
* Superfície total: 17.820.770 km² (12% del total de terres emergides).
* Extrem septentrional: [[punta Gallinas]] ([[Colòmbia]]), 12°
* Extrem meridional: [[cap d'Hornos]] ([[Xile]]), 55°
* Extrem oriental: [[cap Branco]] ([[Brasil]]), 34°
* Extrem occidental: [[punta Pariñas]] ([[Perú]]), 81°
* Lloc més sec del món: [[desert d'Atacama]] ([[Xile]]), < 15 mm/any.
* Lloc més alt: [[Aconcagua]] ([[Argentina]]), 6.960
* Major depressió: [[Llacuna del Carbón (Santa Cruz)|llacuna del Carbón]] ([[Argentina]]), - 105 metres.
* Riu més llarg: [[riu Amazones]] ([[Perú]], [[Colòmbia]], el [[Brasil]]), 6.788 km.
Línia 30:
=== Geologia i relleu ===
Topogràficament, Amèrica del Sud es divideix en tres seccions: la serralada, les terres baixes de l'interior i l'escut continental.<ref name="TCEE">{{ref-web |url=http://www.infoplease.com/ce6/world/A0861195.html|títol=South America: Topography and Geology|any=2007|obra=Columbia Electronic Encyclopedia|consulta=27/12/2008|llengua= anglès}}</ref> La [[serralada dels Andes]] destaca per ser la [[serralada]] més llarga i jove del món, així com la més alta fora d'[[Àsia]]. Naixent de les profunditats oceàniques, s'aixeca des del sud de [[Illa Gran de Terra del Foc|Terra del Foc]] seguint un traç paral·lel a la costa del [[oceà Pacífic|Pacífic]], per diversificar-se al nord, obrint-se en dos braços, un cap a l'[[istme de Panamà]] i l'altre seguint la costa del [[mar Carib|Carib]]. Passa per Argentina, Xile, Bolívia, el Perú, Equador, Colòmbia i Veneçuela. El seu cim més alt és l'[[Aconcagua]], amb 6.962
Les terres baixes se solen classificar en tres sistemes:<ref>{{ref-web |url=http://www.lateinamerika-studien.at/content/natur/naturesp/natur-192.html|títol=Espacios naturales de Latinoamérica|any=2005|obra=Institut für Geographie der Universität Innsbruck|consulta=27/12/2008|llengua=castellà}}</ref> els [[Llanos|llanos del Orinoco]], la [[Selva amazònica|plana de l'Amazones]] i la [[plana Chacopampeana]] o del Plata, formades per la [[sedimentació]] produïda pels rius que les travessen i per les partícules fruit de l'[[erosió eòlica]]. A més, hi ha petites planes costaneres tot seguint l'oceà Pacífic a Colòmbia, Equador i Perú i l'Atlàntic a Guyana, Surinam, Guayana Francesa i Brasil. La major depressió del subcontinent es troba a 105 m sota el nivell del mar, a la [[llacuna del Carbón (Santa Cruz)|llacuna del Carbón]], Argentina.
Línia 49:
L'[[Observatori Astronòmic de Quito|observatori astronòmic de]] [[Quito]] fou creat el [[1873]], dins del programa de modernització de l'ensenyament superior i l'àmbit acadèmic endegat pel president [[Gabriel García Moreno]]. En el moment de la fundació, estava situat als afores de la ciutat i el seu disseny es basà en el de l'[[observatori de Bonn]]. El projecte fou del jesuïta pare Menten, que també en fou el primer director, i entre les primeres activitats desenvolupades es troben estudis d'astrometria, determinació del temps, meteorologia i sismologia.
Posteriorment, a començaments del [[segle XX]], l'observatori serví de base a la segona missió geodèsica francesa, encarregada per l'Acadèmia de Ciències de París de mesurar la longitud d'un grau de meridià terrestre a l'equador (i així precisar les mesures fetes 60 anys abans per la primera missió geodèsica de [[Charles-Marie de La Condamine|La Condamine).]] El principal instrument d'observació és un [[telescopi refractor]] equatorial Merz de [[1875]]; té un diàmetre de 23,8
<gallery>
Línia 68:
Als [[Andes Patagònics]] hi ha el [[Camp de Gel Patagònic Nord|camp de gel Patagònic Nord]] i el [[Camp de Gel Patagònic Sud|camp de gel Patagònic Sud]], aquest darrer la tercera major extensió de gel del món després de [[Antàrtida|l'Antàrtida]] i [[Grenlandia|Groenlàndia]].
El [[llac de Maracaibo]], a Veneçuela, és el més gran del subcontinent, amb 13.000 km², mentre que el [[llac Titicaca]], situat entre el Perú i Bolívia, és el llac més gran i més alt del món navegable, amb 8.300 km² i 3.821
== Geografia política ==
Línia 332:
=== Arts Plàstiques ===
L'artista plàstic
== Religió ==
| |||